Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

26 de gen. 2008

Kfa REM, 180m 7a i 6a/Ao (Paret Bucòlica, Alt Urgell)


Passos de placa finets del tram final de l'L1 (Foto:EduPlana)

Enfilem a la bucòlica a fer probablement la primera ascenció a la nova proposta esportiva que atravessa el tram més vertical, directe i mantingut de la paret. La via ha estat oberta des de dalt pels Maneirons, oberturistes infatigables de l'Alt Urgell, i l'única informació que tenim de la via és que falta sanejar-la (cert!), i, del dia de fer la Susekiu (de la que n'aprofita una R, veure entrada) que està cosida de bolts, però a l'estil dels Maneirons (molts però alguns no ben col.locats del tot per passar en lliure). Jo ja havia fet l'L1 (en tope rope) i L2 (obrint) el primer dia que volíem fer la Susekiu (quan ens vam enretirar per falta de temps, material i frontals), dos llargs que ja piquen i que hi havia ganes d'encadenar. I coneixent la paret ja s'adivinava que el tram superior de la via seria el més exigent. Bona activitat doncs per deixar descansar el coco i tibar-li.

Topo de la via own made - graus x confirmar - i en el desplom de l'L3 (Foto:EduPlana)

Ens plantem al parking de la carretera (sobre l'accés, descens de la paret veure l'entrada de la Susekiu) amb la paret banyada en sol però amb la boira al clatell. Ja a l'L2 passem de la primavera a l'hivern, la boira ha pujat i la tenim al damunt. A partir d'aquí els llargs són molt ventats,... rigurós hivern, massa fred per poder-se mirar els passos amb la parsimònia necessaria per encadenar, per poder sentir els dits de les mans i dels peus, per fer desaparèixer el titiriteig de fins a la punta del nas, per tenir la mirada tova. Objectiu frustrat. Avui hi passarem, però d'aquella manera. Luxes de ser capficats.

El resultat: el traçat esportiu més exigent de la Paret, amb un L4 inhumà, que no sabem ni com graduar (del 7b+ al 8è grau???), algun superbou dirà. Aquí va una mica d'interpretació de l'assumpte llarg per llarg:

L1: 6c (un pas de bloc molt exigent) la resta majoritàriament 6a/6a+ potser amb algun passatge de 6b. Val la pena escalfar bé abans de començar l'escalada. Encadenem. Baixat a 6b+
L2: 6c+ (passos de bloc al segon desplom, el gran). La resta 6a+ i potser algun passatge de 6b al primer desplom i al tram superior. Encadenem.
L3: 7a. Superdesplom. Els passos aïllats no passen de 6c però encadenar la seqüència a vista (presses ocultes) ens sembla més a prop del 7a que del 6c+. Curt. Val la pena anar a tope. El passem en lliure amb repossos.
L4: Un primer tram de 6c+ fi i exigent. Un tram intermitg que el passem amb 6a/Ao (diedre babaressa estrany, potser 7b). Un desplom inhumà (vidits invertits de quart de falange) + sortida plaquera compacte que el passem amb Ae. I un tram final que en lliure queda de 6a+ màxim 6b. El tema és, 50m! el ròssec no perdona, el llarg tot ell és mantingut, encadenar-lo en lliure tindrà lo seu.
L5: Final prou elegant de V+/V amb les últimes vires i franges herboses inevitables de la part superior de la paret. Pujat a 6a.

De material, caldran unes 22cintes per l'L4 i unes 14 per la resta de llargs. Estrep prescindible.

Seqüència del desplom de l'L3 i escalant l'L2 (Foto:EduPlana)

Seqüència de l'L3 i l'esperó per on recorre el tram més dur de l'L2 vist des de l'R2 de la Susekiu el dia que l'escalavem (Foto:EduPlana i XescoMas)
.
Seqüència de l'L3 i l'R2 des del desplom (Foto:EduPlana)


Últims passos de l'L3 i última foto del dia abans del viatge del mòbil (Foto:EduPlana)

A banda d'alguns xapatxes que trobem mal col.locats, sobretot creiem poc oportú l'L4. Hagués estat més encertat pujar uns metres l'R3 i escurçar el següent llarg en si mateix prou dur. Els primers passos de l'L4 ja són exigents, i pujant la R te'ls trobaries amb el ròssec de la corda sortint del desplom de l'L3, però molesta menys del que pot semblar.

Això si, un viot de tall esportiu, amb una escalada que recorda la continuïtat de la Roca dels Arcs. Activitat feta amb en Ramon Maeso el 25/01/08.

Topo actualitzada al blog del Maneirons que torna a estar on line. Ells parlen de 6b obligat.

...i entre altres anècdotes, troç de mòbil el que porto (la càmara del dia), que va caure des de la R3 i després de trobar i juntar les peses, funciona!...

22 de gen. 2008

Regal de Reis, 60m V+ (Paret de Riu Lacó, Solsonès)

Últimes llums amb la lluna d'aprop... (Foto:EduPlana)
.
Adjunto topo d'aquest curta però bonica via, de tall clàssic i equipament escàs. Oberta per en Xuxe i en Vete, és una de les propostes més assequibles de la paret junt amb la Sufi. A la topo he marcat els graus de la resse original (a tot se li pot pujar un plus o un grau sencer). Interessant itinerari, on caldrà protegir-nos bona part del recorregut.


Topo de la via i començant l'escalada (Foto:XescoMas)

De material vam passar amb els aliens, un tascó petit (per la placa de l'inici abans dels claus) i vam col.locar els friends del 2 i 3,5, més bagues per savines. Preveure cordinos per ponts de roca.

Sobre l'accés a la paret i al peu de via, veure l'entrada de la via Aurora Boreal. El descens el farem amb un ràpel de 60m o 2 de 30m aprofitant la reunió compartida de les veïnes Marillion i AB.

Activitat feta el 20/01/08 amb Xesco Mas, i la Nona i la lluna que ja despunta.

Escalant l'L1 i superant el tram de 6a+ de la variant de l'L2 (Foto:EduPlana).

Inici de l'L2 on trobem el pas més fi i al darrer tram de la via (Foto:Xesco Mas i EduPlana)

La Nona i la lluna que despunta (Foto:EduPlana)

10 de gen. 2008

Dimensió Aproximada, 200m 6a A2e (Canalda, Solsonès)


Sorprenent tram coral.lí de l'L2 (Foto:EduPlana)

Adjunto la topo i ressenya que m'ha fet arribar en Xuxe (Josep Mª Cases) d'aquesta joia de Canalda. Sobre l'itinerari, els passos més compromesos són al flanqueig posterior al gran sostre i en el 6a/Ae del sisè llarg. Possibilitat d'enllaçar l'L2 i l'L3. Sobre el material, potser afegir alguns cordinos prims a l'arnès per substituir els que ja hi han al desplom del darrer llarg (claus). El gran sostre va ser re-equipat amb parabolts.

Una gran via, del tot imprescindible a la sempre sorprenent paret de Canalda. Activitat feta l'11/03/07 amb Marc Busquets i Raquel Alcaide.


Topo (auotr: Xuxe) i en el flanqueig de l'L1 (Foto:EduPlana)

Ressenya: DIMENSIÓ APROXIMADA V+/6a A2e 200m.
1ª asc: 8 - desembre - 90 per Angel Eroles, Joan Marceló, Marià Garriga i Josep Mª Cases.
La via porte camí de comvertir-se amb la gran clàssica de la paret.
Escalada ven protegida amb mol bona roca tret els 5 primers metres, comte amb 3 llargs de roca coral-lina fins la gran arcada la que superem amb tècnica d'artificial equipat.
Continuem per murs més Canalderos fins l'ultim llarg, desplom de A2e/V+.
Via de dificultat moderada, apartant-se del clàssic estil d'exposició i compromis de les vies d'aquesta paret. VIA EQUIPADA



Superant el gran sostre i en el flanqueig posteior (Foto:RaquelAlcaide)


Escalant el darrer desplom i itinerari de la via (Foto:EduPlana)

8 de gen. 2008

Aurora Boreal, 70m 6b+ o V+/A1 (Paret de Riu Lacó, Solsonès)


La paret de Riu Lacó (sector esquerra i dret) (Foto:EduPlana)

Amb l'omnipresent permís de Canalda pel que fa a la resta de zones d'escalades de la comarca, la paret de Riu Lacó és un pany allargat, sense massa alçada, on es poden trobar itineraris curts però intensos, en general sobre roca excel.lent. Tots els itineraris són oberts des de baix, costum habitual dels escaladors locals, i hi trobarem traçats sobre fissures, on els "ferros" s'hi troben a gust, o de placa amb passos d'slap sovint ben obligats.

Aquest dia decidim fer dues vies, ben diferents, exigents les dues, i bona representació dels dos estils d'escalada de la zona, l'Aurora Boreal, escalada en placa, i la Cony de Foc, en fissura (veure entrada).


Topo de l'AB i escalant l'L1 (Foto:LluísParcerisa)

De l'Aurora B. probablement es tracti de la segona o tercera repetició. I no ens defrauda gens. Escalada on cal apretar, amb "alejes" que demanen compromís sobre una roca més que bona (excepte l'entrada de l'L3). Sobre les graduacions... a la topo hi ha el que nosaltres vam concloure, bastant diferent de la cotació original ...ja ho té això per aquí dalt. La passem tota en lliure excepte el pas dur de l'L1 on pugem per la variant.


Arribant a la R1 i entrant al tram dur de l'L2 (Foto:EduPlana)

Passant en lliure l'L2... del que pugem la cotació (Foto:LluísParcerisa)

De material, només afegim quelcom per arribar al primer spit (força amunt).. la resta, passem amb l'equipament just que ja hi ha. En tot cas, ganxo i estrep recomanable si no es passa en lliure.

L'accés a la paret el farem des de la carretera de Coll de Jou a Cambrils (L-401) fins al km27 on hi ha el trancall del Castell d'Oden (5' des de Canalda). El seguirem perdent cota fins a un coll d'on surt una pista que mena a la paret (evident). El peu de via el trobarem de front un cop hem creuat el bosc pel corriol. Podem localitzar el primer spit força amunt o la primera R en una savina seca. El descens de la via el fer per la instal.lació de ràpels de l'esquerra.

Les ressenyes de les vies de la paret les podem trobar al llibre J.M.Cases "Solsonès, Guia d'Escalades" o al bar la Roella de Solsona. La paret també compte amb itineraris fàcils com la "Regal de Reis" (V) o la via "Sufi" (IV+) on practicar amb la ferralla i gaudir de l'entorn. Val a dir que en el pany de paret que cau al barranc i trobem els dos itineraris més llargs, Sang Roja (120m, 6a - Xuxe dixit) i Minotaure (250m, MD Expo - Ballart dixit).

Activitat feta el 4/01/08 amb Lluís Parcerisa.

Cony de Foc, 75m 6b (Paret de RiuLacó, Solsonès)


Tenim temps per fer una segona via i anem a fer el que per mi és la primera repetició de la Cony de foc que vam obrir l'any 2004 amb l'Ignasi (petit viatge en el temps). La meva primera obertura! tot i que jo només assegurava... (en prou feines tornava a anar de primer en aquella època).

Topo de la via i escalant l'L1 (Foto:EduPlana)
.
En realitat aquell dia anàvem a fer no se quina via, però buscant-la ens vam trobar al peu de l'excel.lent fissura del primer llarg i no vam dubtar de tirar amunt. Ens va sortir una via de dos llargs, "clean climbing", on no vam deixar cap expansió i vam passar amb els tascons i friends que duiem. Va ser posteriorment que l'Ignasi penjant-se des de d'alt va reforçar les R amb bolts, va afegir un bolt al primer llarg (darrer pas de placa difícil de protegir) i va fer una variant del segon llarg més recte seguint un esperó amb plaques de roca molt bona quedant un llarg de 6b (si es fa estrictament per l'esperó, el grau baixa si enfilem per l'esquerra de la línia de bolts). Amb tots aquests canvis, encara no havia repetit la via.

En definitiva un itinerari exigent, amb un primer llarg pràcticament net, molt vertical i mantingut (V+ o 6a) on caldrà fer servir els "ferros", i un segon llarg de caire esportiu on val la pena forçar els passos aprofitant la les assegurances(només al tram superior ens haurem de protegir algun pas).


Escalant el tram de 6b de l'L2 (Foto:LluísParcerisa)

De material vam passar amb aliens i/o tascons, i friends fins al 3. L'accés el farem, un cop al coll, seguint la pista que mena a la paret i un cop a peu de paret la remuntem fins a trobar el peu de via (fissura evident, el bolt del primer llarg és visible des de peu de paret). El descens el podem fer caminant cap a l'esquerra per unes feixes que ens deixen altre cop al coll (un poc perdedor) o bé recorrent la paret uns 100m a la dreta fins a trobar una instal.lació de ràpel.

Activitat feta el 4/01/08 amb Lluís Parcerisa.

Acabant el tram de fissura de l'L1 per entrar al pas de placa i superat el tram de 6b de l'L2 (Foto:LluísParcerisa i EduPlana)

Com anècdota, 'cony de foc' va ser la frase més repetida d'aquell dia, després de mirar d'encendre'ns un pitet amb un encenador que no passava de les guspires.... les que ens rondaven pel cap també, en aquella època....

2 de gen. 2008

Via Pensionistes, 160m MD V+/6a A1 (Paret de l'Extrem, Montroig)

.
Ja hem enllestit la Festa del Paca (6/12/08) des de baix alternant els llargs amb la Pensionistes que no vam fer d'una i altre. Trasllado les fotos de la Festa a l'entrada d'aquesta, i afegeixo aquí les de l'L2 de la Pensionistes que hem fet avui i que ens quedava pendent



amb les primeres llums del 2008 (Foto:EduPlana)...

...encara amb els follets rondant pel cap de la nit abans..... volíem fer la via dels Pensionistes i al final ens n'anem de festa amb en Paca...... i els follets rondant, i la boira a la sola de les sabates..., però acabem la Pensionistes.

Via molt guapa i recomanable, més "tàpia" que la Novembre Negre (veure entrada). Sobre el material, la via està pràcticament equipada. De fet, està reequipada (bolts), mantenint alguns enclatges antics. A voltes sobre-equipada, tot i que amb algun 'aleje' estrany. O serien els follets. Nosaltres només vam fer servir els aliens en algun pas aïllat i per l'entrada de l'L4 (alien blau, i groc-pas d'A1). Pel darrer llarg també ganxo recomanable que no imprescindible. Duiem 16 cintes. Sobre la graduació... anys 80, tot i que el darrer llarg sembla factible alliberar-lo... un dia que no se'ns faci fosc (després hem sabut que queda en 7a/7a+).


Topo de la via i escalant l'L1 (V+ o algo més!) (Foto:XescoMas)

Sobre l'itinerari, el peu de via el trobem en una més que evident xemeneia (P pintada). Ara bé, des de la primera R hem de creuar la feixa en diagonal a la dreta. Si ho fem recta encigalats per una línia d'espits i claus ens fiquem a l'L2 de la Festa del Paca (o sigui, L2 de la Festa comença a la vertical de la R1 de la P). Despistats com anàvem encara vam seguir de festa per l'L3 i quan ens vam adonar que ens havíem sortit de la línia (entre altres coses perquè no duiem les 25 cintes que fan falta per L3 de la Festa)... doncs au, desmunta el llarg i a per la Pensionistes (la 3era R de les dues vies es troben a la mateixa alçada en una segona feixa). Val la pena tenir-ho en compte, si no t'ho coneixes és fàcil equivocar-se i les dues vies valen la pena per elles mateixes!. Els quatre llargs ens van semblar de 40m de recorregut. L'accés i descens és el mateix que per la Novembre Negre.

Activitat moltbenfetaidesfeta l'1/01/08 amb Xesco Mas.

Croquis amb les vies i escalant l'L1 (Foto:EP)


Escalant l'L2 i arribant a l'R3 (Foto:XM i EP)


Escalant l'últim llarg (Foto:XM i EP)


....i les últimes llums del dia, els follets ja jeuen (Foto:EP)