Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

30 de nov. 2008

Trobada d'escaladors a Canalda... passat per neu!




La meteo no perdona, i Canalda també s'ha vestit de blanc. En Pelut i en Paca escalen els primers llargs de la K36, de nit, o nevant, aprofitant l'enorme desplom de ca la Rita. Dissabte la resta s'ho miren, i diumenge algú altre encara enceta vies, mentre la temperatura no acompanya i es desprenen rocs (serà al gelar-se l'aigua que s'hi ha escolat) i troços de caramelles de la nit abans (ja ho deia la Rita, que era de lo únic que s'havia de preocupar quan calia plegar trumfos de l'hort que tenia davant la casa)... Paisatge inèdit! i a repetir-ho amb bon temps quan la paret és ben agraïda.












Cap de setmana del 20 i 30/11/08
(Fotos:EduPlana)

28 de nov. 2008

Escala de dificultat amb esquí de muntanya


Molt bona feina al cegesquí, amb la traducció i complement de l'interessant article de camptocamp sobre l'escala de dificultat d'esquí de muntanya. Interessant reconèixer un S7, que no venia al llibre de Longás i Faura, i unes descripcions més acotades de cada classificació i que potser farien revisar a la baixa algunes graduacions del llibre (del blog segur que em guiava per aquesta classificació).




Iniciant el descens de la canal Mammy, al Cabirulés. Un S4 doncs (Foto:SergioLozano)

Volta pel circ de Pessons, Andorra


El cim del Montmalús (Foto:EduPlana)

La idea era enfilar al pic Alt de Cubil des del circ de Pessons (des dels Cortals es veien les obagues molt inestables), una bona alternativa a la clàssica del Montmalús des del circ, però l'estat de la neu a les pales d'accés al coll no invitava a massa. Hi ha un bon parell de pams (o més?) de neu pols nova sobre neu pols vella inestable en obagues, plaques regelades en solanes (purgues amb pendents pronunciats), o en forma de plaques de vent a mitja vessant (!, orientacions diverses) i pales somitals en orientacions sobretot de SE a SO. Caldrà parar compte fins que no s'estabilitzi tot plegat, el pastís és gran, i la gana també!


La vessant SE del pic Alt de Cubil, amb la canal central a tenir en compte! (Foto:EP)

Al final passejada circular fins als estanys de la Solana i descens cap a l'estany del Meligar i GR. En general neu pols seca o algo pesada segons orinetacions. Temperatura pels volts dels 0º tot el dia.


Obrint traça a l'alçada de l'estany Forcat amb el port d'Envalira al fons (Foto:EP)


El pic d'Ensagents amb la pala diagonal que mena al coll - sobre els esquís a la foto - per accedir al pic Alt de Cubil carenant des del sud (Foto:EP)

Activitat feta el 28/11/08

27 de nov. 2008

Llibres: Anglada, d'Elisabeth Vergés


"(...) Salidas que incluyen una primera en la pared norte del Pedraforca, una vía que muchas cordadas catalanas codiciaban hacía años y a la que se había hecho algún intento, pero la primera tirada, una chimenea estrecha con pocas posibilidades de clavar, infundía respeto. Robbins no entiende que una vía tan evidente esté por abrir. No dice: "¡Esto está chupado! porque lo que domina es la escalada, no el argot de los escaladores. Lo que hace es empotrar un puño en el diedro, después el otro, y uno tras otro en pocos momentos lo supera casi sin seguros"



Vergés, E. 2002. Anglada. Ediciones Desnivel

Aquesta és per exemple, tota la descripció que recull el llibre d'una de les mítiques de l'Anglada, amb el llarg estrella de xemeneia de l'Anglada-Robbins a la nord del Pedraforca (maig del 1966). Escueta literatura alpinística, el llibre en realitat és més una mera biografia descriptiva per tots els passatges de la vida d'en Josep Manel Anglada, un dels exponents de l'escalada del país (incloent la seva afició pel barranquisme, el submarinisme, les expedicions i el turisme en general..). No s'hi troben doncs relats de muntanya apasionats, ni masses (o molt poques) descripcions de les seves vies d'escalades o sensacions, anècdotes, vivències de les seves obertures. El resultat en conjunt recorda més a un sumatori d'anècdotes ordenades cronològicament on l'activitat escaladora és una més.

A seguir llegint doncs!

Silvia Vidal presenta "Entre boires", del Huascaran nord, Perú




25 de nov. 2008

Solsonès - la nord extrem, 45km +3500m



L'aeri tram de la roca d'en Carbassa amb el delicat descens del Cap del Verd al fons (Foto:EP)

La Nord Extrem, aquest és el nom que més o menys li ha quedat a aquesta ruta...

... una ruta fantàstica, mirador privilegiat, joc de llums, vent i contrastos d'un cap de setmana fred i ventós, paisatges, a vol d'ocell.

Actualització (jul12): L'espavilat de torn n'ha solapat un bon troç per fer-ne una ruta comercial. Trobareu gens agradables pintures grogues per tot a alguns dels passatges més feréstecs. Llàstima el no saber caminar des de la descoberta.


Itinerari sobre el plànol comarcal (en blau, la ruta seguida de nord a sud a la primavera), i gràfics de l'itinerari (a tenir en compte que no inclou l'ascens a la Roca del Migdia, al tram final del primer dia, .. el GPS del coll de la Moxia va baixar a la pista i d'allà al coll de Port) (Plànol:PepCapó i gràfics: QuicuRiu)

A la primavera, creuant la comarca de nord a sud va sortir la proposta de fer-la, resseguir el sistema de carenes que limita el nord de la comarca primer amb el Berguedà i després amb l'Alt Urgell. La Serra d'Ensija, la Serra del Verd i el massís del Port del Comte formen un sistema carener únic al prepirineu, i les panoràmiques i el caràc ter aeri de la ruta invitava a més. Al final, es va decidir sortir del primer riu a l'est de la comarca per allà on el racó màgic del Pont Cabradís, al Molí de la Corriu, i acabar al coll del Boix, sobre les valls d'Alinyà. En total han estat dos dies de marxa, amb més de 3000m de desnivells positius i entre 45-50km. Sense més informació que els plànols en mà, i a adivinar la fresa allà on desapareixien els corriols.. terreny feréstec, inèdit... el temps que farà que no es resseguia... una ruta de lògica evident.



Primeres llums pels volts de la Torre de la Corriu (Foto:EP)


Sota els cingles de l'Espluga, que en prou feines amagen un parell de vies d'escalada de l'Armand i cia. (Foto:EP)


Amb els plans de sobre l'Espluga per on hem passat al fons. Al fons de vall de l'esquerra és d'on hem sortit. Més enllà, la cara nord de Busa (Foto:EP)

El primer dia van suposar unes 10h de marxa i el segon unes 9h. Entre 22-25km cada dia. Logística agraïda, amb accessos fàcils al punt de partida i final de ruta cada dia. La nit es pot passar al refugi del coll de Port. Vam trobar dos punts intermitjos a la ruta pel cotxe d'assistència, el primer dia al coll Virolet (cal asseguarar-se a Tuixen de que la pista sigui oberta, normalment només és permès el pas als veïns) i el segon al prat Major, al Call d'Odèn.

Ja al fil de la carena, amb el Pedraforca al fons (Foto:EP)

El turó de Pujalt a l'esquena, enfilant el Cap d'Urdet, el cim més alt de la serra del Verd (Foto:EP)

Passant el cap de Prat d'Aubes (Foto:EP)

Ull amb el tram del Cap del Verd fins al coll de Port. La fresa és molt poc definida, o quasi inexistent, caldrà afinar molt l'olfacte, sobretot el tram primer de descens del cim al coll de Veís (unes poques fites), i el tram carener entre la Roca del Migdia i el coll de Port, on haurem d'assegurar-nos de que no ens agafi la nit (si és el cas, recomanable des del coll de la Moixa baixar en direcció nord fins a trobar la pista planera que ens durà al coll de Port, molt fàcil)


Al Coll de Belitres (Foto:EP)



Pujant i cim del Cap del Verd, amb la sud del Cadí (Foto:EP)

En definitiva, una molt bonica ruta, molt recomanable pels enammorats d'aquest país i d'anar fent sense presa gaudit de cada passa, de cada companyia...

Al coll de Veís amb el descens del cap del Verd al fons on cal afinar per trobar el camí entre les agulles - fites - i enfilant cap a la roca d'en Carbassa (Foto:EP)



L'espectacular tram de la Roca d'en Carbassa. Al fons la Roca del Migdia, on en el descens cap al coll de Port és el tram de la ruta on més es desdibuixa el camí (Foto:EP)


Al segon dia la ruta comença enfilant la rassa de Carbassers (Foto:EP)


Als lloms que menen al Pedró dels Quatre Batlles (Foto:EP)


Prop del cim, vent fort.. al fons el recorregut del dia abans de la Serra del Verd, davant la Serra d'Ensija (Foto:EP)

Els suaus lloms orientats a l'oest que perden cota lentament des de la Gespeguera, en aquest cas mirant cap a l'est amb el cim de la Tossa Pelada al fons a l'esquerra, i el Cadí darrera (Foto:EP)

Cap els prats del Call d'Odèn amb les valls del Segre al fons. El prat Major s'obra entre els boscos careners (Foto:EP)

Avituallament al Prat Major (Foto:EP)

Pels volts dels corrals del Sastre, terreny de trunfos! (Foto:EP)


Les valls de Coll de Nargó a vista d'ocell amb el Roc d'en Solà de Perles a la dreta, poc abans del coll de Boix (Foto:EP)


La mirada del pastor que ens veu passar.. (Foto:EP)


i fi de festa al coll del Box, límit entre el Solsonès i l'Alt Urgell (Foto:EP)


Activitat moltbenfetaidesfeta amb en rafel, lali, peps, quicu, àngel, pilar, xesco, chechu, montse, joan, sigfrid, mam i valentí el 22 i 23/11/08

18 de nov. 2008

Amanita, 200m V+/6aA1e (Canalda, Solsonès)

**
Iniciant l'escalada del bonic segon llarg (Foto:EduPlana)

Actualització gener 2012: D'acord amb la topo d'aquesta repetició s'ha afegit alguna expansió a la via de quan la seva obertura
Actualització febrer 2012: Aquesta repetició indica un niu de voltor amb ou a l'L5, caldria evitar escalar la via durant algunes setmanes.

Escalem aquesta via que es presenta com d'iniciació a l'escalada canaldera. Per iniciar-se al tipus de roca, passos, i escalades de Canalda és una bona via, d'iniciació com a via fàcil, segurament no tant (assequible en general, però tamb passos aïllats prou obligats). Una bona proposta a tenir en compte pels qui freqüentin la paret i tinguin ganes d'anar-la recorrent. Adjunto topo actualitzada. La via ha estat restaurada, i s'han reforçat les R amb bolts i substituït pràcticament tots els burils de progressió.


Topo actualitzada (gener12) i escalant l'L2 (Foto:EP)

L'itinerari segueix la lògica de cercar el recorregut més assequible. El llarg flanqueig del quart llarg ens treu de la vertical per definir un final una mica rebuscat (i ajardinat) amb el permís de les debilitats que ofereix la paret. Destaca sobretot l'escalada del segon llarg, que és l'únic lloc on pràcticament haurem de fer servir els friends per progressar, junt amb la del tercer i sisè. A la topo original el setè llarg es divida en dos, però s'enllaça sense cap problema i al restaurar la via s'ha obviat la R intermitja.


Una parella de cardonins escalant la via uns dies abans a l'l2 i al pas on cal aplicar-se del flanqueig a l'L4 (Foto:EP i XM)

Nosaltres vam sortir per dalt, però sembla que rapelant des de la R6 (mallon, 2 espits i un bolt i cordino) es pot anar a bucar la canal herbosa de la dreta de la via per on hi ha un sistema de ràpels fins al peu de paret. És possible que valgui la pena per fer més ràpid el descens (el darrer llarg és quasi de tràmit per sortir).


Al flanqueig de l'L4 amb la comarca als peus.. (Foto:XM)

Ull amb els graus, ajustats, canalderos i dels anys 80. Sovint un + o més. L'entrada és un flanqueig fàcil però exposat, el podrem protegir en precari amb un alien groc o evitar-lo començant l'escalada més a la dreta per les 'terrasses' de sobre. A la topo hi ha més comentaris.


Escalant l'exigent l'L6 i la cordada de dies abans al mateix llarg vista des de l'R4 de la Víctimes del 92 (Foto:XM)

Va, en definitiva, un bon viatge amanitic sense pretensions, per anar gaudint de les formes, colors i propostes de la paret, que mai et deixen indiferent...


llums de tardor... (Foto:EP)

Activitat moltbenfetaidesfeta amb en XescoMas i la inversió tèrmica (caloreta i tot) el 16/11/08