Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

21 de febr. 2009

Port del Comte: "La volta de les rases"

**
Enllesteixo l'itinerari circular de les rases que proposava quan el descens de la rasa de Coma Furosa. Bona opció. Encertant el descens l'esquiada és prou franca excepte un petit tram embosquinat a l'inici i just passada la font d'Estivella (petita bassa) on passarem bé entre els arbres (encerclat en verd a la foto). La tornada a la rassa dels Carbassers és molt evident prenent el camí transversal que ens trobem, deixant a la nostra esquena unes agulles de roca (cercle vermell).


Foto i plànol de la volta. A la foto però hi he marcat l'ascens que he fet avui per l'obaga del Coll de Port. Al gust.. (Foto:GuillemAmorós, Base plànol:ICC)

L'ascens l'he fet per les pistes que creuen l'Obaga del Coll de Port, però és una mica embolicat, amb varis trencalls i havent de fer un tram pel bosc fins a sortir als plans superiors de la rasa de Teuleria. Sembla més recomanable i menys liós seguir la rasa dels Carbassers fins enllaçar amb les pistes d'esquí nòrdic i amunt fins al cim (hi ha altres variant.. va, a la descoberta).

En definitiva, en dades;

Cota de sortida: 1.600m
Desnivell positiu: 740m
Dificultat: S3 (trams a esquiar dins el bosc, i trams amb pendent mantinguda però que supera els 35º) excepte la sortida del cim eventual d'S4.
Orientació: E
Observacions: Parar compte amb l'estabilitat de la neu a la sortida del cim i les cornises que s'hi puguin formar. Per encertar el descens, recomanable l'ús de la imatge. Els arbres, a més de no deixar el veure el bosc, diuen, fan difícil de trobar els trams centrals sense bosc.
Horari: 3h
Descripció breu del descens: Sortim des del llom prenent la pala esquerra més neta de vegetació fins un punt on travessem un curt tram amb arbres i seguim la pala franca fins a creuar la primera pista. Seguim avall per un embut ample i creuem una segona pista i passem la font d'Estivella (bassa). Haurem de creurar un nou tram de bosc fins a buscar les pales sostingudes (vessant penjada) a la nostra esquerra, que s'estenen fins poc abans de trobar-nos el darrer camí transversal. Abans d'arribar-hi el bosc es fa dens però podrem esquiar un camí de treta de fusta prou ample que segueix el torrent (uns 200m fins al camí transversal). Un cop al camí, remuntem una curta pendent i ens tornem a calçar els esquís per planejar amb alguna baixada i pujada fins al cotxe amb poca estona.

Activitat feta el 21/02/09

Pedraforca, 2.497m, BEA-S3 (Berguedà)

**

Al cim, flanquejat per la contundent cara N del Calderer (Foto:GuillemAmorós)

D'aquestes ascensions que quasi cal mirar de fer cada any.. el magnetisme del Pedraforca fa la resta. A l'entresetmana la muntanya respira tranquil.la, quan més s'hi nota tot el que hi circula. La bona innivació d'aquest any permet sortir amb esquís del cim, la cirerta del pastís...


Baixant la canal abans de l'enforcadurs (Foto:GA)

Emfilem des del mirador del Grasolet passant pel refugi Estasen. Esquís a l'esquena fins a l'inici de la tartera on ens calcem (al camí hi ha neu, però trams discontinus per fer-lo amb esquís). A la tartera, neu abundant, pujant pel canaló de l'esquerra (pendent estreta de 35º a la part superior). Un cop a l'enforcadura carreguem esquís (es pot continuar per la canal ampla de la dreta que mena a la carena) a l'esquena fins al cim. D'on sortim amb els esquís als peus, amb algun gir obligat però amb neu contínua.


Imatge del Pedraforca del dia 8 d'aquest més i enfilant per la tartera (Foto:EduPlana)


Tartera amunt i itineraris d'ascens al Pedraforca, amb les rutes des de Gòsol (veure post), o per la canal de Gòsol. S'hi pot afegir la circular pel coll del Verdet des del refugi, o pel torrent del Verdet (Foto:EP)

La neu a la tartera ja ha transformat. Així que si es vol esquiar al gust imprescindible possar-s'hi aviat per fer el descens quan encara li toca el sol. Amb l'entrada de l'ombra del Pollegó Inferior (a partir de les 12-13h), la neu primavera ràpid es glaça o es forma crosta i la el tema no es disfruta tant.

Poc abans del refugi, des del camí la tartera que baixa directa a la carretera está ben nevada, però amb l'ombra de la tarda, crosta difícil.


Arrivant al cim amb la carena primer i la canal de descens al fons, i foto cim (Foto:EP i GA)


De la S del Cadí fins al Turbón... i descens de la canal (Foto:EP)


Amb la Gallina Pelada al fons i el seu interessant descens per la cara N (Foto:EP)


Amb el cim al fons i a la tartera (Foto:EP)

video

video

Activitat moltbenfetaidesfeta amb l'Estel Ferrando i en Guillem Amorós el 19/02/09

18 de febr. 2009

La rasa de Coma Furosa, Port del Comte

**
Sortida del Tossal d'Estivella (Foto:EduPlana)

Aquest era un descens que quedava pendent de feia temps. Només reservat als anys amb molta neu, que sàpiga cobrir-ho tot, i deixar una bona base a l'àrida t
artera que acompanya la rasa i els seus flancs durant un bon tros del traçat.

Diumenge, dia fred, ja li vaig fer una ullada, des de baix, les condicions eren bones, la qualitat de la neu pols a les obagues semblava garantida. Avui però, l'anticicló implacable a fet la seva feina, aquesta nit a 1700m no ha glaçat (mínim de +0.3ºC), i la temperatura a les 4 de la tarda al cim del Tossal d'Estivella era de +6ºC. Però si no s'enganxava aquesta setmana, a no ser d'una bona nevada propera, la cosa passava fins l'any vinent. La cota de sortida és de 1.350m, i als Prepirineus la neu és fugidíssa.


Itineraris.. l'inici de la rassa dels Carbassers queda per poc fora de la foto a la dreta (Foto:GuillemAmorós, presa el 8 de febrer d'aquest any)

Aprofitant el raid d'una amiga que anava a pistes he sortit des del pàrquing del Sucre i directa al cim per la Costa Dreta. D'allà hem iniciat el descens amb un amic amb qui ens hem trobat però l'estat de la neu la fet tirar enrera i ha preferit baixar per la Costa Dreta altre cop. El meu error ha estat oblidar-me la foto frontal feta des del Cap del Verd unes setmanes abans i el cartogràfic de l'ICC. Error, perquè les oportunitats, com la neu d'aquestes muntayes, són massa volàtils. I ja posats a dir, aquest no és un hivern com els d'abans, en quant a fred. És un hivern extraordinari en precipitacions, això si. Les pantomines dels homes del temps són també volàtils, o frívoles si més no. Bé, tornem-hi. Per indicar-li el camí m'he desviat dels trams esclarissats centrals (traça vermella) resseguint ben bé el fil del torrent, estret, i molt més embosquinat (traça blava). Un error que serà un motiu per tornar-hi per gaudir-la del tot (des de dalt es fa difícil trobar l'itinerari ja que les franges de bosc no et deixen veure el que tens a sota. Si es puja per la rasa pot passar quelcom similar).


Plànol i bona neu pols a les obagues a la cota 2000 (Foto:EP)

La versió blava queda bastant desdibuixada, amb un 60% de bon esquiar. La resta, molt forestal. Però havent-hi passat, m'imagino una versió vermella amb un 80-90% de bon esquiar. Als trams inferiors apareixen camins de treta perpendiculars al pendent que segueixen el torrent, on amb tècnica i bona neu, es deixen esquiar bé. Excepte el darrer tram, entre l'última pista transversal que creuem (no apareix al cartogràfic, desviament groc) i la carretera, on passem una franja força tancada fins a sortir als flancs de la rasa que es tornen a esquiar bé.

De fet, no seria mala idea fer la circular sortint de la co
rba on s'agafa la interssant rasa dels Carbassers (esquiada diumenge, amb moltíssima neu), dirigir-se al Tossal d'Estivella, baixar la rasa, i al "susodicho" trencall, tornar a la rasa dels Carbassers (itinerari groc al plànol). A mi m'han vingut a recollir, sino l'altre opció és pujar i baixar pel mateix lloc, sempre menys itinerari itinerant. Per cert, en verd indico els dos trencalls que permeten arribar al prat de Botons sempre amb descens. Però tot això passa molt amunt.


La neu empitjora als camins de treta que ressegueixen el torrent a cotes baixes (Foto:EP)

Sobre l'estat de la neu, transformada-reglaçada en orientacions E que han entrat a l'ombra o crosta, pols bona a llocs totalment obacs, pesada-enganxosa sota el bosc, suflé a qualsevol orientació a cotes baixes. La dificultat la proposo d'S3 o MBE no pel pendent, que enlloc passa del 30%, com per la tècnica del slalom entre els arbres.


Seguint les traces d'uns companys de la Seu d'aquest diumenge a la pala somital del Tossal de l'Estivella, que només podrem prendre directament si es troba ben estabilitzada, és una zona típica d'allaus al massís (Foto:EP)

En el món de l'escalada sovint es fa servir el terme "per a col.leccionistes" o "per assidus al sector". No sabria dir si és el cas d'aquest descens. És inèdit, no tenim cap referència anterior. I és l'únic que permet un desnivell negatiu de pràcticament 1000m al massís. Aquí queda, i al gust dels intrèpids i cercadors d'una opinió pròpia.

Merci a l'Anna per la logística, a l'Asier per les converses del primer tram, i a l'Ignasi i Guillem per ser-hi d'alguna manera. Activitat feta el 18/02/09


17 de febr. 2009

Jardí Botànic 130m MD+ (Serra de Busa, Solsonès)

**

Santes savines multiformes al llarg de la via... (Foto:EduPlana)

Una altra mostra del bon fer dels discrets però implacables escaladors cardonins, que han farcit la comarca amb itineraris del tot recomanables. Escalada de caràcter clàssic, amb passos obligats i tirades mantingudes i prou atlètiques, on haurem de xiuxiuejar a cau d'orella amb la roca particular de la Serra de Busa, a trams discreta, a trams de molt bona a excel.lent, o amb algun pedaç on cal parar compte al llarg de la via.


Topo de la via i superant la darrera savina abans d'entrar a l'R1 (Foto:EP)

Del conjunt de vies obertes als anys 90 a aquest sector de Busa i publicades a la guia d'escalades al Solsonès, aquesta tanca la trilogia de les més recomanades juntament amb la Maneras de vivir (amb un equipament molt més generós i traçat innegable, la clàssica del sector) i la Costo de agosto (més alpina i espectacular, i exigent també). Totes elles amb el segell inconfusible dels escaladors cardonins i un motiu perfecte per conèixer la zona. Caldrà tastar les noves aportacions recents de la mà de'n Lluís, l'Armand, el Pelut, etc.. , en aquest petit món vertical dels regnes i trons sense rei.


L'inici del segon llarg, primer en díedre, després en placa neta d'expansions fins a prendre l'esperó, tot passant per trams de roca excel.lents (Foto:EP)


Entrant a l'R2, on una savina ens regala còmode poltrona (Foto:EP)

L'autenticitat de l'entorn que ens acompanya fàcilment compensa qualsevol de les imperfeccions que ens pugui transmetre el rocam, quines amb un exercici natural d'estima per una terra i els seus paisatges, fàcilment es converteixen en la part d'un joc on només si val divertir-se, o girar cua i refugiar les nostres limitacions a parets més consistents, a equipaments més abundosos. Així els espadats segueixen respirant tranquils, la màgia del racó queda reservada als esperits aventurers, lliures d'angoixes i de mirada sincera. Si més no, mentre fem durar l'escalada i tot allò a que invita les vistes a vol d'ocell, i el silenci. Quan tant innocentment és fàcil sentir-se privilegiat per poder gaudir de tanta vida.


Al flanqueig del tercer llarg i la immensitat del petit racó de Busa (Foto:EP)

Activitat moltbenfetaidesfeta el 14/02/09 amb el company de cordada Xesco Mas

13 de febr. 2009

LLibres: 3x3 Avalanchas (Ed.Desnivel)

Munter, W. 2003. 3x3 Avalanchas. La gestión del riesgo en los deportes de invierno. Manuales Desnivel nº70. Ed. Desnivel. 241 pàgs.

A través d'aquest manual, Werner Munter fa una extensa relació dels factors relacionats amb el món de les allaus, des dels desencadenants relacionats amb els elements naturals (topografia, metamorfosi, càrrega límit, etc..) o amb l'actitud personal (interpretació dels signes, planificació, capacitat de renúncia, etc.), fins als elements d'estudi i prevenció (perfils, comportament front un allau o aspectes jurídics). En resulta un llibre bastant complert que se li treu profit tant si tenim cap experiència prèvia amb el tema (trobant respostes i ampliant perspectives) com si no (aprenent conceptes de zero).


Portada del llibre i allau de placa de superfície (Pic de l'Estanyó, Andorra, 26/4/08). Al primer llom de la dreta s'aprecien les estries sota els arbres i les ones que ens indiquen de la direcció i sobreacumulacions de neu a sotavent que han format les plaques (Foto:EduPlana)

El seu mètode bàsciament posa en crisi els perfíls estratigràfics com a "representatius" davant la variabilitat de fins a pocs metres de l'estabilitat del mantell fins i tot en pendents que semblen homogènies. Fruit de vàries dècades d'experiència sobre el terreny, planteja un mètode per a reduïr la sinistralitat a partir d'un model probabilístic (relacionant la orinentació i el pendent amb el nombre d'accidents ocorreguts). L'únic inconvenient és, com diu l'autor, "en su forma actual, el método de reducción sólo es válido en los Alpes (puede adaptarse a otras localizaciones)", és a dir, els factors de reducció del risc ho són en base a l'estadística d'accidents dels Alps: "(...) si tenemos como norma no meternos en pendientes muy inclinadas ((...) al menos de 40º) cuando el grado de riesgo de NOTABLE (=3), evitamos una cuarta parte de los accidentes mortales". Les vessants N prenen una rellevància determinant (sent les de major risc), situació potser diferent a aquesta banda dels Pirineus, diferent també de la banda atlàntica de l'Aran.

Destaca la importància que dóna al factor humà, tan pel que fa a la capacitat de lideratge i presa de decisions, com en la capacitat (desenvolupada o a desenvolupar) intuïtiva de reconèixer el risc: "(...) cuando tenemos un mal presentimiento (...) debemos renunciar a la actividad, aunque la combinacióon elegida no ofrezca un riesgo desmedido". El factor humà, junt amb les condicions (meteorològiques i de neu) i el terreny, formen el 3 criteris a contrastar amb els 3 filtres d'escala, zonal, local i regional (3x3). També és el nombre de persones del grup i la distància de seguretat una de les 5 variables clau que proposa per a l'avaluació de la situació, juntament amb: el nivell de risc, la pendent, l'orientació, i la presència de traces.

Un cop més però, criticar la més que millorable traducció i maquetació a les que ens té acostumat l'editorial Desnivel, que sembla més preocupada amb la quantitat que amb la qualitat; la lectura a voltes és pesada (desordenada i repetitiva!) i s'ha de saltar contínuament per a trobar la figura referènciada al text (a banda d'errades de calaix)... si heu llegit "Guerreros de la roca".. doncs per l'estil.


Alguns vídeos de la xarxa amb tres allaus de placa:
* Des de dins, tot passa molt ràpid. Pànic, mantenir la calma...
* Les traces dels primers no sempre són garantia. La velocitat des del començament ja és molt alta
* La càrrega que s'exerceix sobre el mantell és diferent si fem girs suaus, tancats o amb caigudes o salts (fins a 10 vegades el pes de l'esquiador)




10 de febr. 2009

Mariola Motors, 130m V+ (Pala Alta, Montroig)

**

Al segon llarg.... (Foto:EduPlana)

Adjunto topo d'aquesta molt bona via del Montroig. On el grau és el de menys, i l'estètica i lògica de l'itinerari són un alicient més que suficient. Graus ajustats i equipament escàs allà on l'autoprotecció és fàcil, al fil de l'estil pur de l'escalada sincera i testimoni del bon fer d'un dels màxims exponents de l'escalada a les terres de ponent. Itinerari molt recomanable, on a més el reequipament ha reforçat les reunions (excepte les savineres).


Escalant l'L2 (Foto:RafelIrla)


Topo i l'esperó de l'inici de la Miqueluchi (Foto:RI)

Llàstima de
l'entrada a la quarta reunió eclipsada pel sobrequipament de la domesticada Hermanos Gutíerrez. Cal parar comte amb l'inici de l'últim llarg, amb roca discreta i escalada obligada. Ens passem el segon espit d'aquest llarg i acabem sortint per la Directa Mariola, però el resultat ens sembla més interessant prescindir d'això i seguir per la via (el pas de 6b és troba en un desplom matador al final, la placa posterior és pot evitar navegant)

I el Montroig, sempre acollidor...


Escalant el segon llarg, la "perla" de la via (Foto:RI)


Abans del flanqueig del segon llarg i escalant l'L3 (Foto:EP)


Al flanqueig del quart llarg (Foto:RI i EP)


Inici de l'últim llarg i fi de festa amb companyia de la lluna que despunta (Foto:EP)


Darreres llums... (Foto:EP)

Activitat feta el 7/02/09 amb XescoMas i RafelIrla i la nevadeta que ens passa ràpid al final.


(al web de resssenya hi ha una topo de la via, però el final de via el fa per la Directa Mariola evitant el desplom per la dreta)

9 de febr. 2009

Cap del Verd, 2288m (Serra del Verd, des del Berguedà)

**

L'imponent Pedraforca emmudeix l'ànima i el silenci si cap, encara es fa més gran (Foto:EduPlana)

Les vessants obagues de la Serra del Verd, com al massís del Port del Comte, es troben esplèndidament carregades de neu aquest any, farcides d'un paisatge blanc com feia temps que no se'n gaudia (diuen...) i que ofereix descensos de neu pols i boscos dels que recorden a altres vessants dels Pirineus. A altres latituds, que també caldrà reconèixer...


descens al bosc.. (Foto:GuillemAmorós)

Itinerari: Prenem la pista que enfila a Sta. Margarida des del poble de Gòsol i al cap de poca estona ja ens podem calçar els esquís des del vehicle mateix (cota 1.300m aprox.). Resseguim la pista (excepte una bona drecera al primer revolt) fins a deixar-la per prendre la carena cimera per la vessant esquerra d'un torrent amb forta pendent, però amb el bosc prou esclarissat que ens sembla prou esquiable. D'aquesta manera també evitem les plaques que es puguin estar formant a la vessant O de la carena o a la capçalera del Torrent Fosc (ja fa dos dies que bufa fort, i les plaques hi són). Al sortir del bosc ens trobem de front una jaça prop de la Font del Verd. Darrera pendent fins la carena que ja seguirem fins la cim sense pèrdua, flanquejant a voltes densos boscos. Fem el descens pel mateix lloc (exceptuant la drecera de l'inici) per assegurar l'estabilitat del mantell i arribem amb esquís al cotxe.


Itinerari, i l'inesgotable atracció del Pedraforca que ens acompanyarà tota la sortida (Foto:EP)


Enfilant el tram de bosc i a la carena cimera (Foto:GA i EP)

La dificultat és baixa, tot i que el descens pel bosc demana certa traça (S2/S3). Ens surt un desnivell acumulat positiu de 1.010m. Sobre l'estat de la neu, trobem neu pols seca a zones arracerades, "apalmaçada" a trams, i neu endurida a zones ventades, tota excel.lent. Lleugera crosta en algun tram puntual. Ens hi posem una mica tard tot i esperant que afluixi el vent que ens respecta bastant, -7º al cim i cops de vent entre moderat i forts. Tot el dia per sota els 0º.


Passada la jaça, al capdamunt del torrent que hem remuntat pel bosc (Foto:GA)


A la carena cimera amb el Cadí al fons (Foto:EP)

Fantàstiques imatges d'una bonica sortida on inevitablement el magnetisme del Pedraforca és fa encara més palès si cap!


Poc abans d'arribar al prat Nabiral i el Taga que ja treu el nas al fons a la dreta (Foto:EP)


Cim (Foto:EP)


Abans d'iniciar el descens pel bosc, i els plans de Gòsol d'on es surt.. i una mirada perduda (Foto:EP)


Celebrant que la caiguda no ha estat res i més, i la sortida del bosc a la pista novament (Foto:EP)




Activitat moltbenfetaidesfeta el 8/02/09 amb la Marina Gay, Gemma Turell i Guillem Amorós