Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

28 d’abr. 2009

La volta dels tres Puigmals... (Cerdanya)

**

un regal pels sentits.. i un llençol

El massís del Puigmal no demana presentacions... però sempre hi ha el dia que et rep amb el millor dels seus vestits blancs.. aquest any i en aquest final de temporada és un espectacle recorre'l, els gruixos de neu són tants que s'amaguen contraforts i ressalts que altres vegades descarats trenquen línies no sempre impossibles..


L'accés al coll del Puigmal de Llo és dret i demana descalçar-se

Senzilla i ràpida volta que permet recorre els tres Puigmals (si al Pic del Segre li mantenim el nom com també apareix), propers i agermanats que no deixen de guaitar-se l'un a l'altre. I gaudir del solitari descens per la vall de la font del Segre, i de la curta però intensa pala S del Puigmal del Segre (S3/S4 al gust). L'itinerari és evident sortint des de l'estació d'esquí alpí de Puigmal-Err, amb un desnivell acumulat aproximat d'uns 1.700m positius.


Itinerari (vermell ascens blau descens) i al cim del Puigmal

Les opcions són moltes, com arribar-se al Pic de Finestrelles per baixar la seva interessant vessant S, .. mil i concorregudes opcions que amb pocs canvis de pell permeten sempre trobar bons descensos.

Aquest cop renuncio al descens cap a la Culassa ja que és l'única vall que es veu molt carregada de neu i ventada, sense ganes de tastar si hi ha plaques o no (risc 3/5). Del coll del Puigmal de Llo marxo directament al Puigmal de Segre pel llom i allargo el descens cap a Núria fins cap allà al Ras de l'Ortigar amb neu sempre molt bona.


Remuntant des del ras de l'Ortigar


Amb les valls de Núria al fons i la pala S del P. del Segre

Un luxe de sortida, amb una bona capa de 10 i a voltes 20cm de neu pols granulada dels ruixats del dia abans, la isozero a 1.300m a la nit que es manté prou estona, i conserva la neu seca, ràpida i divertida fins ben entrat el migdia... amb les muntanyes netes de traces, on tot està per fer, i desfer... aquest dia som quatre gats, i la muntanya.


formes...


Descens cap a Aiguaneix amb la també bonica pala S del Puigmal de Llo


fi de festa, ..

... l'any passat, el 29 de febrer de 2008

Activitat suaumentfetaidesfeta el 27/04/09

(Fotos:EduPlana)

26 d’abr. 2009

Viacrisis, 130m ED o A1+/6a (Paret de l'Ós, St. Llorenç de Montgai)

**

L'exigent pas de desplom en travesia de l'L1 (Foto:EduPlana)

Enfilem a repetir la que és l'última via oberta a la paret de l'Ós. Tot i estar al pany dret de la paret plena d'itineraris, la via aprofita un bon espai entre la molt recomanable Viatge Astral i la recuperada de l'oblit amb el reequipament Farreny (foto de la paret amb les vies aquí), tot i que trepitja a voltes algun tramet de la Trifolls (l'única d'aquest sector on cal clavar). De totes elles per mi, la més bonica continua sent la Hivern Kòsmic.


Topo amb anotacions i al tram d'artifo de l'L3 (Foto:XescoMas)

L'itinerari ressegueix bons panys de roca molt bona amb trams dels excel.lents de la particular roca de St. Llorenç. En destaca el primer llarg i sobretot l'atlètica placa del tercer llarg un cop superat el tram d'artificial (apurable al principi), amb preses boníssimes i un pas tècnic a la part alta just abans de quan acaben les dificultats. El segon llarg supera dos descarats desploms separats per una rampa (el primer l'apurem - 6c+? - excepte dos passos d'Ae a l'inici del díedre i el segon també surt amb lliure atlètic). El darrer llarg en canvi cal parar compte de no anar a buscar el bolt que es veu des de la R directament, sinó que cal no deixar el sistema de fissures fins a situar-nos a l'esquerra a l'alçada del bolt i 'caçar-lo' flanquejant a la dreta per bones preses (indicat a la topo). La tirada és neta però amb moltes possibilitat d'assegurar-se bé. És el llarg que li posa més compromís a l'escalada.


Escalant l'L1 (Foto:EP)

Després comentant batalletes vàries al bar de St. Llor amb alguns dels incombustibles cardonins, ens trobem al Pepe, uns dels oberturistes, i comentant aquest darrer llarg li apuntem la idea d'afegir un bolt més a sota per 'dirigir' a la gent, .. si es va a buscar el bolt directament quedes sota un desplom finet i una mica exposat.. resulta que no som els primers que ens emboliquem i potser l'afegeixen. Coses que passen al encabir una via que a voltes t'obliga a no seguir la lògica de la paret.


Sortint del tram de bloqueig dur de l'excel.lent placa de l'L3 (Foto:EP)

Sobre el grau obligat, excepte aquest darrer llarg si no l'encertes, la resta no passa del 6a sempre sobre bones assegurances, emplaçades o a emplaçar, a poca distància. Sobre l'equipament, la via es troba semi-equipada amb bolts i claus, amb bons trams d'autoprotecció i sortides d'artificial on també haurem de fer anar els ferros. El que indica a la topo està perfecte, excepte que es passa amb 12-14 cintes. Sense ser molt laboriosa, tampoc és una via tant ràpida d'escalar com les veïnes Farreny o Martinetti.


Escalant l'L3 (Foto:EP)

L'accés és immediat des de la carretera (veure topo per localitzar el peu de via) i el descens és l'habitual de la paret, pujarem uns 10m pel llom fins a trobar la fresa que baixa per la vessant N i cap a la dreta ens porta a la pista que mena a la carretera (15`).

Activitat feta el 25/04/09 amb en XescoMas mirant de reüll la pluja que no arriba...

23 d’abr. 2009

Lectures... "Estrellas y borrascas" de Gaston Rébuffat

*
"Todo ha salido bien. Frendo queda detenido diez metros más abajo, después de una caída libre total de unos veinticinco metros.
Sigue un gran silencio, turbado sólo por un ruido: el del martillo que mi compañero ha soltado y cae, rebotando, a lo largo de las paredes"

(Fragment de la primera ascenció a l'Espolón Walker de les Grans Jorasses)


ànima forta, ànima sensible.. o serà la sensibilitat la que ens dóna la fortalesa? Tot a sortit bé, després d'una gran caiguda, on s'aprecia el silenci, el company, no una sino les parets.. la única profunditat. Dos empetitides persones enmig d'un gran escenari vertical, dos grans ànimes enmig d'un petit fragment de l'univers. Què gran és pot ser quan s'és petit!

Un fragment d'una lectura imprescindible, de redactat auster, però on s'adivina la sensibilitat per unes muntanyes que van deixar de ser impossibles. Quina màgica convivència, com la dels moviments suaus i precisos d'unes mans alhora aspres i ferides pel cànyem i la roca. La d'un rostre dur dibuixat pel sol i les tempestes, amb la mirada tova de qui busca el silenci, i joiós el troba..

"El alpinista es quién conduce su cuerpo allá dónde un día sus ojos lo soñaron" (G. Rébufatt, Marsella, 1921)



Feliç dia de sant Jordi, dia de donzelles, cavallers, amor i literatura...



... i que no ens manqui mai (...) el lleuger caminar, amb un poema sota braç

20 d’abr. 2009

Pic Occidental de Coll Roig, 2.803m MBEA S3 (S4) (Cerdanya francesa)

***

A la part baixa del tram de bosc amb una neu on tot és possible! (Foto:EduPlana)

Hi ha esquiades que ja hi són, pacients, a l'espera de ser recorregudes. Esquiades que ens havíem dit 'això ho hem d'esquiar algun dia' i estan sortint tremendes. Sense ressenyes ni traces ni referències, la intuïció fa la resta i la descoberta corre per dins..


..i milers de boles de neu rodolant pendent avall ens acompanyen a cada gir.. (Foto:EP)

Camí del coll de Puymorens, gran portal a les vall d'Andorra i l'Ariege, un pas natural aclaparador concorregut per tantes i tantes històries de pobles i gent de les muntanyes. Com un darrer reclam la vall de Lanós s'obra descarada a l'orient, com un darrer entramat de valls, rius i llacs entrelligats abans de saltar la serralada. Són aigües que encara reguen la Mediterrània per juntar-se molt enllà fins al Delta de l'Ebre. Els pics Oriental i Occidentals del Coll Roig (amb un sol metre de diferència entre ells, capricis de la muntanya) s'imposen a l'horitzó guanyant totes les mirades, robades al gran Carlit que sembla perdre el protagonisme gustosament per una estona.


A l'arribada ens rep una poesia en forma de paisatge... i itinerari sobre una foto de principis d'abril de 2006 (Foto:EP)


Guadint del poema.. i sortint de les traçades prou obligades del tram de bosc esclarissat.. auguri d'un descens excel.lent (Foto:EP)

L'itinerari és molt evident i ben visible des del poble de Porta. Només haurem de parar compte a deixar el camí que porta al Carlit i girar cap al sud en el moment idoni per trobar la zona de bosc esclarissat a la dreta de l'evident barranc de La Font Grand que trenca la vessant. Primer suau, i després amb forta pendent però sempre per la dreta del barranc (que ens quedarà uns 50-100m) seguirem pel bosc fins un planell penjat on comença la llarga cubeta en diagonal que mena fins al cim. L'accés al coll el podrem fer per la cubeta, o prenent el llom carener en el seu tram últim (en blau al croquis). Ull amb l'accés al coll per la cubeta i l'estabilitat de la neu en aquest darrer tram. El descens el farem pel mateix itinerari gaudint de mil variacions i canvis de resant al gust de cadascú.


Remuntant la gran cubeta amb el planell penjat al límit del bosc i el poble de Porta al fons, i sempre flanquejats per vertiginosos descensos de la serra de la portella del Bac d'Ourteille (Foto:EP i GuillemAmorós)


Amb vistes a la vall (Foto:EP)


Des de dins de la cubeta just abans del coll que porta al cim que quedaria a l'esquena, al fons a la dreta pujant pel llom (Foto:EP)

A tenir en compte:
* L'orientació és NO, pel que durant molta part de l'hivern la insolació (i transformació de la neu) és mínima, i en canvi ara a finals de temporada podrem trobar la neu en molt bones condicions.

* És del tot necessari afrontar aquest itinerari amb el mantell ben estabilitzat. Els testimonis d'activitat allavosa tant a l'hivern com a l'estiu a la vessant nord de la serra de la portella del Bac d'Ourteille són molt visibles. Per altra banda, aquesta serralada rep de valent amb entrades de S, SO i llevantades, ja que és la primera barrera que es troben els vents al nord de la plana ceretana (cornises molt visibles). Encara ara (risc 2, 3 a partir del migdia segons Meteofrance) vam trobar una possible placa de vent a la sortida del coll final, tot i trobar tota la resta de l'itinerari molt segur.

* El punt de sortida el trobarem al poble de Porta en ple hivern (cota 1.625m), o al final de la pista que mena l'embassament i on comença el camí del Carlit avançada la temporada (ara la pista ja és oberta i neta, cota 1.700m, i neu a 5' del cotxe)


Prenent el llom per no poder continuar quan tot s'encapota i comença a nevar altre cop, i avall! quan torna a sortir un sol primaveral radiant! ...capricis (Foto:EP i GA)


Amb els cims al fons i l'accés al coll des de la cubeta molt carregat de neu (el recorregut d'un allau que ja ens avisa del gruix de la placa),.. i el marc del fantàstic descens (Foto:EP)

La dificultat obligada no deu passar d'S3, amb una eventual sortida d'S4 des del cim i amb la sortida directa pel coll.

Sobre l'estat de la neu, .. un regal, una fina capa de 10-15cm de neu pols seca sobre una base prou endurida, que s'aguanta fins al final amb un tram de bosc on trobem els gruixos més grans. Restes d'allaus de fusió d'origen puntual sota cornises i ressalts rocosos de dies abans i, excepte la possible placa a tocar del coll (neu pols compactada pel vent), la resta molt estable.


Traces, al coll que mena al cim s'aprecia el canvi de textura de la neu, i amb els ulls ficats a les pendents que baixen de la serra de la portella del Bac d'Ourteille (Foto:EP)


Luxe de companyia.. i de neu (Foto:EP)


Gaudint d'un regal pels sentits, i amb l'encara pendent descens de la cara E del Pic de Font Freda al fons, tot arribarà... (Foto:EP)


Just al planell penjat abans de girar al N i iniciar el descens pel bosc... (Foto:GA)


...on ens hi tirem de cap! (Foto:GA)






(Fotos:EP)

I uns poquets videos....

video

video

video

Troç d'activitat moltbenfetaidesfeta amb en Guillem Amorós i l'Estel Ferrando el 19/04/09

Llums de primavera al massís del Port del Comte

**


espectacular miratge de profund paisatge blanc el que vesteix el massís del Port del Comte, que després d'una setmana de tempestes i nevades encara ara oferia una neu pols excel.lent, en orientacions nord, en l'horari matiner...



Hi ha neu per dies, per una propera lluna plena, per qualsevol visita de més. Però aquest venia a ser un comiat agraït després d'un hivern farcit de neu i contrastos. És fàcil notar que la muntanya ja respira tranquil.la, ara que els remuntadors ja s'han apagat, o quan la pista d'esquí nòrdic obra només pels amics - ens van dir que volien tancar però els hi vam demanar que obrissin un cap de setmana més, i potser el proper i tot -







Al cim de la Tossa Pelada amb el cim del Gespeguera al fons, grandiós llençol..

Des de Tuixén, hi ha neu contínua i abundant des de les pistes. També la cara sud, o la vall del Montnou permet entrar-hi amb els esquís als peus des del principi. A la rassa dels Carbassers en canvi cal caminar uns 500m però segurament encara es deixa esquiar.

Ascens a la Tossa Pelada des del refugi de l'Arp ben aviat amb un parell de puja/baixa per estirar una mica més el gaudi de la vessant N de la Tossa, que costa tant de trobar amb bona neu pols des del cim fins al bosc...






les traces de la vessant N de la Tossa Pelada, amunt i avall.. i dos més que s'hi han apuntat..

Fantàsticomiat fet el 18/04 d'un 09 que quedarà ben guardat als registres d'uns i altres.
(Fotos:EduPlana)