Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

28 de maig 2009

Regulació de l'escalada a les terres de Lleida

*

Escalant a Vilanova de Meià (Foto:Lluís Parcerisa)

Els serveis territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge han convocat a entitats de les terres de Lleida i la FEEC per a donar continuïtat a les converses sobre la regulació de l'escalada al territori. A la convocatòria podem llegir:

"Com a continuació de les reunions mantingudes l'any 2008 en relació a la proposta de regulació de l'escalada al sector meridional de Lleida els informo que el proper dia 3 de juny de 2009 es durà a terme una reunió a la seu del Centre Excursionista de Lleida, (c/ Comerç, 25 de Lleida) a les 8 del vespre en la qual s'informarà de la proposta definitiva que hem elaborat als Serveis Territorials del Departament de medi Ambient i Habitatge de Lleida sobre aquesta qüestió"

Seguirem informant! Moment trascendent pel present i futur de l'escalada de parets imprescindibles.

Posets, 3.375m BEA S3 (MBEA S4) (per Viadós)

***

tocant el cel? amb la punta dels esquís, a vol d'ocell... (Foto:IgnasiFarràs)

Una gran clàssica dels Pirineus, itinerari que troba un pas elegant i directe a la majestuosa vesant NO del segon cim més alt de la serralada amb l'afegit de sortir de la solitària i encara verge vall de Chistau, amb les bucòliques pastures de les cabanes de Viadós als peus de les gegantines muntanyes del Posets i l'arrogant vessant N del pico Espadas... flaires d'un paisatge alpí, com el que ens el pot recordar la vall d'Estós, del Gaube, o alguna raconada més dels sempre discrets i alhora majestuosos Pirineus... ja a punt de canviar-se de muda després d'un hivern de molta neu, que s'acaba de cop.


A la glacera de Llardana (Foto:EduPlana)


Darreres pales amb l'omnipresent Mont Perdut i cia fons, amb l'atenirencompte vesant SE del pic de Bachimala a la dreta, i al llom que porta directament a la cresta cimera (Foto:EP)

Sortim de la pista (en bon estat) que arriba al refugi i cabanes de Viadós després de fer nit a la part lliure del refugi (en perfectes condicions, lliteres per 6 amb matalassos i alguna manta, aigua corrent). L'itinerari d'ascens està molt ben definit fins a la cabana del Clot, i d'allà seguirem una bona fresa que ens permet superar el límit del bosc ràpidament. Sortim del bosc i flanquegem a l'esquerra cap a les fortes pendents que de forma evident ens porten cap al cim. Un cop a la glacera de Llardana podrem fer la ruta circular pujant pel bonic corredor Jean Arlaud, o continuar fins al coll a l'esquerra del cim.


Punt de la caren d'on sortim amb esquís, amb l'avantcim i cim darrera, i marcat a la imatge del descens (Foto:EP)



360º de perspectives cap a l'oest i l'est, des de l'avantcim .. un mirador excepcional (Foto:EP)

Ens decantem per aquesta opció doncs hem sortit de casa sense el cordino. Enlloc de deixar els esquís al coll ens enfilem (piolets i grampons) per unes campes/llom a la dreta fins a la cresta que ens deixa a escassos 50m d'aresta fàcil de l'avantcim. Ja sóm per damunt dels 3300m i haurem guanyat uns bons 150m de desnivell esquiable des del coll. Sortim amb els esquís des de la mateixa cresta; en general 35º expo i un canvi de resant de 45º poc expo (S4 bò). Amb nivell suficient val molt la pena.


Sortida des de la cresta (Foto:EP)


Genial descens des de la cresta, amb el coll fàcil d'accés a la cresta al fons (Foto:IF)

Sobre l'estat de la neu, excel.lent, després d'aprofitar que la glaçada de la nit anterior (la segona, o tercera?! en tot el més de maig!!). Neu primavera dura a cotes altes doncs bufa una mica del NO, i primavera transformada al punt més avall. La cota de neu es troba a 2.200m, a uns 20' al sortir del límit del bosc (en els darrers 300m de descens ens hem de descalçar 3 vegades a trams molt curts). La fusió d'aquest més de maig amb unes temperatures extraordinàriament altes durant molts dies seguits ha estat molt contundent i ha precipitat un final de temporada que es preveia històrica.


Encara sense fondres el gel de la nit abans (Foto:EP)


Amb el corredor Jean Arlaud al fons, i la bonica cabana del Clot (d'accés lliure, neta, amb tauló i llenya) amb el Posets i el pico Espadas al fons (Foto:EP)

Fantàstica sortida, gaudint d'un escenari bestial i de la força i passió de la primavera que sembla transmetre tot un paisatge sencer, de blancs encegadors, verds ofenosos, colors de flors escampades arreu ben vius, i la força d'uns rius enfortits per aigües turqueses amanides de rabiosa escuma a cada toll... quanta poesia! .... compartida amb la intimitat de la muntanya en sol.litud... màgic.


L'imponent Bachimala, aïllat i solitari... (Foto:EP)


La desfeta d'aquest més de maig de 2009, amb la gelada del dimarts nit,... i nous reptes que apareixen pel camí per aquest estiu!? amics escaladors hi hem d'anar, aproximació mínima.(Foto:EP)

Activitat moltbenfetaidesfeta amb l'Ignasi Farràs el 27/05/09. I un parell de videos del moment...

video

video

24 de maig 2009

Ancestra, 170m 6a/A2 o 7a (Paret de l'Asiàtica, Montserrat)

**

A les Agulles de Montserrat, amb la cordada escalant la Boleta Foradada

"Las escaladas de alta montaña tienen el don de la atracción, de la lucha, de la emotividad. Pero las de Montserrat las superan todas por lo sublime del escenario, del ambiente, de la grandiosidad"
(Pere Busquets a El Cavall Bernat de Montserrat de Pere Buch i Perera, citat a Montserrat Las más bellas ascensiones d'A.G.Picazo)


...

Enllestim aquesta clàssica de la cara nord de Montserrat, i ens deixem seduïr inevitablement una vegada més per la màgia de la muntanya, i les seves escalades. Via en general de traçat directa i exigent, amb un parell de llargs inicials més bruts per arribar a la bonica placa superior recorreguda per un quart llarg que en si mateix ja mereix l'escalada. I on trobarem una curiosa llastra de calcari adosada a la paret. Ull amb alguns trams obligats (diedre de l'L2 i sobretot el darrer llarg), on cal anar bé amb el 6a montserratí.


Escalant l'L4 amb l'atípica placa de calcari adosada

Adjunto topo actualitzada. El bow del Ramon escala el sostre del tercer llarg en lliure, i ens surt tota la via en lliure, que no encadenada. L'escalem amb tres únics llargs (ressenyat a la topo).

Topo i la boleta foradada..

De tornada ens trobem a en Marmo i cia sortint de l'Anglada-Cerdà de la Boleta Foradada.. fantàstiques panoràmiques des de la gran atalaia de les agulles de Montserrat. Muntanya màgica. Tot i un silenci que s'enyora a voltes.

L'escalada i els seus moments..

Activitatfetaidesfeta amb en Ramon Maeso el 23/05/09
(Fotos:EduPlana)

El salt de la lluna, 130m 6b+/Ae (Paret Bucòlica, Alt Urgell)

**

Escalant l'esperó de l'L3

Des del dia que la vam obrir que no havia torant a repetir la via i l'enllestim una tarda aprofitant que aquest pany de paret queda a l'ombra i sempre hi bufa el ventet que s'acanala pel congost, bon manera de compensar la caloreta exagerada (la neu ha d'esperar) d'aquests dies.


Al pas de bloc dur de sortida de l'L1 i l'inici de l'L2

Deixar passar temps va bé per prendre distància i mirar-se la via des de fora. Revisem els graus (topo actualitzada) i gaudim d'una escalda que sense ser cap maravella si passa a ser una línia prou recomanable, d'escalada semiequipada al punt (excepte el primer llarg totalment equipat per la qualitat de la roca, opcional alien verd entre el primer i segon bolt, i l'últim, curt però intens). Destaquen els passatges en lliure de l'L1, el tram final de l'L2 i els dos darrers llargs, sent l'esperó-xemeneia del tercer llarg el més compromès.


L'escalada neta de l'esperó-xemeneia de l'L3


Pas de bloc d'entrada a l'R4

Info de material, accés i descens a la topo:


Al curt però aèri quart llarg i topo actualitzada

Activitat fetaidesfeta amb l'Axel Moles el 22/05/09
(Fotos:EduPlana)

21 de maig 2009

Rodamons, 230m 6a+/Ae (Canalda, Solsonès)

***
Al sorprenent flanquegi sobre la cascada.. (Foto:EduPlana)

Hi ha vies que hi són per escalar-les. Que fan dubtar de si primer van ser les parets, o les rutes que s'hi amaguen. O és tot UN, atemporal? a vista d'ocell, amb la comarca als peus, des d'una còmode rapissa assegurant al company amb la mirada perduda mentre sents cada petit moviment seu a través de la corda, lligam de cordada, els pensaments també volen, i inevitablement relaxat. Quina vivència tan fantàstica, arribar a sentir tanta serenó quan tot just minuts abans, minuts després, la tensió manté vius cada nervi del cos en el moment de l'escalada! Dues maneres aparentment oposades per VIURE el moment, l'ara. Per adonar-se'n que és tot UN. N'ets tot un, pors, dubtes, reptes, aprenentatge, un, company, paret, VIDA.


Navegant pels darrers murs del tercer llarg (Foto:EP)

Fantàstica via, de traçat directa i agosarat, trobant el millor i estètic pas de l'arrogant pany central de la paret de Canalada, farcida d'escalades de mirada tova, i sincera. Els llargs centrals van ser equipats per dalt per col.locar les assegurances a llocs estratègics i estalviar el fregament, una pràctica poc habitual però present a trams en altres vies de la paret. El resultat, una concepció propera a l'escalada esportiva però amb les dosis de compromís semprepresent a Canalda (fins i tot a les vies considerades més assequibles). Via atlètica i de dificultat mantinguda on l'equipament just si bé t'estalvia haver de llegir l'itinerari, demana trobar la millor manera de superar els exigents passatges repartits arreu. Tot i l'aparent "lògica" de sortir recta amunt a l'estil de l'artificial de la veïna Somni Pirata, el "final sorprenent travessant sobre el buit la cascada" (Cases 2006) és un regal pels sentits, com una manera d'acabar de sentir la verticalitat de l'escalada acabada de viure.


Topo de la via i escalant l'L1 (Foto:EP)


Itinerari i escalant l'L2 sota l'impressionant mur que ve per damunt... (Foto:EP)


Escalant l'L3 (Foto:EP)

La roca en general excel.lent, excepte trams molt puntuals i un passatge de l'L4 i al tram fàcil de l'últim llarg.

De material, a més d'aliens i tascons bàsicament per l'L5 i l'L7 vam fer servir el càmalot del 0.75 (prescindible) i de l'1 (per protegir el factor 2 sortit de l'R4, on fins arribar al primer bolt i amb una caiguda molt lletja te les veus si no fas més de metre vuitanta., ull! A tota la via en general si ets alt, passes millor).


Al "ramping" de l'L5 (Foto:Flequi i EP)


Al flanqueig de l'L6 (Foto:F i EP)


...

L'accés és evident des del pàrquing central de la paret, just passada una pista forestal que tira avall a l'esquerra (fresa desdibuixada, 10'). El descens el podem fer aprofitant la instal.lació de ràpel o a peu millor per l'esquerra sense acabar de pujar del tot fins un embut rocós on perdrem cota (fita) i prenem la fresa ben definida que recórre la part esquerra de la paret per sobre just on acaben totes les vies. Seguim la fresa i fites i ja de baixada passarem per una bauma on es guarda bestiar d'on seguirem el camí avall fins a peu de paret i d'allà al cotxe (40').

Luxe d'activitatamoltbenfetaidesfetaicompartida amb en Flequi i els voltors que sobrevolen el 20/05/09

20 de maig 2009

Inversión Térmica, 215m 6b+ (Puntals d'Ager, Montsec)

*

Escalant l'L3

Al Prepirineu, sempre encarat al sud, normalment les vessants nord pugen suaus, per precipitar-se després paret avall... acaronades per les tèrmiques de la marinada que fan les delícies dels parapentistes... i dels voltors. Als qui escalem les parets, ens toca sobretot gaudir de l'escalfor del sòl, i d'unes vistes a vol d'ocell sobre un paisatge de sembrats ofenosos i botons de roselles... d'entre totes les serralades que miren al Sud, els puntals d'Àger és una de les que gaudiex de les millors panoràmiques, silenci, i paisatge viu.


La placa perfecte i d'escalada exigent de l'L1

Enfilem a repetir aquesta tranquil.la via on només al 6è llarg trobarem una escalada de compromís, ja que la resta estan molt equipats (A0 V+ obligat). A finals del més d'abril del 2008 es va reequipar usant parabolts del 10mm per Marcos Díaz i Iis Juve. La via fou oberta per en Felipe Oblanca i Manuel Pedro, asídus a la zona i que han deixat molts dels itineraris equipats dels Puntals.


Al pas de bloc difícil de l'inici de l'L1 i topo amb alguns comentaris

La via s'escala tota en lliure, tot i que en més d'un tram se li pot afegir un plus a la graduació original. Adjunto topo del molt actiu Club de Montaña Ayud del novembre del 06 (abans per tant del re-equipament que ha adreçat el traçat de l'inici del tercer llarg paraboltant una fissura perfecte) que respecte més o menys els graus que apareixen a la guia del Montsec Oeste, excepte en l'Ae del sisè llarg (que no apareix a la guia) i que es passa bé en lliure tibant-li (6b+/6c, pas de bloc totalment protegit).


Per la variant esquerra equipada amb el re-equipament i escalant l'agraït quart llarg

De material, preveure aliens i càmalots fins l'1 pel sisè llarg, l'únic que resta agradablement semiequipat (guardar el càmalot de l'1 o pessa equivalent o més gran per reforçar l'R7 amb un únic bolt), i els darrers dos de tràmit per sortir per dalt. Si es mantenís la tònica d'escalada semiequipada a més llargs, la via guanyaria en proposta i divertimento. Opinions, concepcions, plantejaments diversos, ja ho té això de l'escalada.

L'accés és evident des de la pista (10' de forta pujada). Pel descens farem l'habitual a peu d'Àger (30'), tot i que la via fins a la primera feixa és rapelable (preveure cordinos).

Activitat fetaidesfeta el 17/05/09 amb el Kiko
(Fotos:EduPlana)