Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

30 de juny 2009

ruixats....

*


... d'un més de juny que vol ser finals d'agost, tronades sense complexes que pentinen valls i muntanyes i deixen els sembrats sense segar, mentre l'aire s'omple d'olor de terra humida i els cargols es fan amos dels marges. Quan el cel es vesteix amb llums i ombres que són una meravella.. natura viva!



Un sostre, una rapissa, una talaia vertical d'on gaudir de l'espectacle sense presa. Un petit gran luxe d'una tarda d'estiu....

video

D'ahir al Roc de'n Solà (Alt Urgell) fent via que ja l'acabarem un altre dia
(Fotos:EduPlana)

28 de juny 2009

Impressions, 120m 6b (Agulles d'en Custodi, La Coma, Solsonès)

**

Escalant el segon llarg amb el massís del Port del Comte al fons (Foto:EduPlana)

Petites parets repartides arreu, testimonis d'una geologia capritxosa en aquest sempre sorprenent Prepirineu... sense continuïtat, desdibuixades amb alzines i sabines penjades que les fan aparentment poc atractives, i allà queden. A l'espera d'una ànima inquieta enamorada de la seva terra i els seus racons, descobridora. De petits tresors molt ben trobats!


Darrera fissura del primer llarg (Foto:EP)

Enfilem a fer la que possiblement sigui la segona o poc més repetició d'aquesta via des de la seva obertura ja fa uns anys per en Lluís Parcerisa, un exponent de les escalades al Solsonès. Amb el seu característic estil implacable i d'una ètica perdurable, la via consta d''una única expansió de progressió en tota l'escalda. L'itinerari segueix un definit sistema de fissures de dits, punys i off-with, en diedre i bavaresa, només entretallat per un jardí al segon llarg i una rapissa a l'ultim. Enllacem el segon i tercer llarg, afegim un parell de ponts de roca i aprofitem per alliberar l'A1 del primer llarguíssim llarg (ara amb el pont de roca queda factible acabar d'assegurar-se mentre escalem en lliure el tram).


Topo de la via i situació, amb la també interessant Directa enganxadits (Lluís dixit) a la dreta


Al pas de 6b del boníssim primer llarg i inici del segon (Foto:LluísParcerisa i EP)

Ull amb el grau, en general exigent i obligat on no s'hi val a badar. L'escalda és atlètica i mantinguda i n'acabarem ben servits. Destaca l'increïble primer llarg, i la bavaresa del primer tram de l'L4. Roca bona en general, amb trams de fissura molt bons, i trams on cal parar compte.

De material recomanable joc d'aliens del blau al vermell i friends fins al càmalot del 4 repetint algun número mitjà i gran, quedant els tascons opcionals.


L'exigent fissura desplomada de l'últim llarg que sense friends grans repetits haurem d'escalar sense mirar avall, i el tram de la placa adossada del final del mateix llarg (Foto:LLP i EP)


El curiós tram final de la via, escalant primer la gran llosa adossada encaixonats per sortir-ne i tornar a entrar (Foto:EP)

L'accés i descens queda explicat a la topo. Ull amb el segon rapel, on farà falta flanquejar a l'esquerra per a trobar l'R1.

Activitatmoltbenfetaidesfeta amb en Lluís Parcerisa el 27/06/09

24 de juny 2009

Diedre mastumbón, 230m V+/6a (Turbón)

**

Les parets del Turmo del Mediodía, amb el diedre per on va la via ben visible a l'esquerra separant el pany vermell i gris de la paret (Foto:EduPlana)

Camí de Benasc, inevitable desviar la mirada cap al Turmo del Mediodía o el contrafort rocós que vesteix el Turbón per la seva vessant O.. una paret discretament llarga, o no gens curta, només emmascarada pels vessants del massís que queden al descobert quan t'apropes, fins a quedar sorprès per la verticalitat del tema des de peu de paret...


Sortint de la fissura potent de l'L3 (Foto:ClàudiaRamos)

Ens apropem a repetir la recentment reequipada Diedre mastumbón (fitxa FEEC), la més assequible del repertori i un bon primer contacte amb la paret i la seva escalada. Via de tall clàssic, amb ressalts i un diedre que ressegueix una profunda canal que tot i que al ser tombada li resta continuïtat, reserva alguns passatges prou verticals i d'escalada exigent. Amb l'equipament mínim i necessari, ens haurem d'autoprotegir contínuament... amb una escalda que a voltes recorda, ni que sigui molt discretament, les escalades de Montrebei.


Topo de la via i començant l'L1 (Foto:EP)


Sortida de l'L2 i a mig llarg (Foto:EP)

La roca en general és bona o molt bona, però també té trams dolents i herbosos que li resten qualitat (L1 i L2 sobretot). Els llargs més exigents són els imparells, destacant la fissura neta de 20m del tercer llarg.

La paret queda a l'ombra fins al migdia i llavors el mateix diedre ens amagarà del sol durant els ràpels.


Escalant l'L3 (Foto:CR)


Escalant l'L3 (Foto:EP i CR)

Adjunto la topo que em va passar en Marmo. De material passem amb els aliens (del blau al vermell) i càmalots fins a l'1. Fem servir el 2 per l'últim llarg (prescindible) i algun tascó aïllat.


A l'R4 i l'inici de quart llarg on haurem de seguir a la dreta passat el clau (Foto:EP)

L'accés és evident des del final de la pista (es passa amb turisme, a partir del trencall amb compte) seguint la fresa (fites al principi) que puja vertical deixant el PR a la dreta (20'). El primer bolt ens marca el peu de via. El descens el farem rapelant la via.


Escalant l'últim llarg amb un final del tot agraït! (Foto:CR i EP)

A aquest enllaç es pot trobar l'article d'en Marmo que es va publicar a la revista de Barrabés, que junt amb en X. Teixidó van ser els primers descobridors dels itineraris verticals de la paret l'any 1995. Més info als blogs de muntanya de Barrabés. Info escadussera per una escola on costa trobar les topos de les vies, si algú les té s'agraeixen!

Activitatmoltbenfetaidesfeta amb la Clàudia Ramos i en Marc Ferrer el 21/06/09

22 de juny 2009

No ho se tio 85m 6c+ i Del Pureton 80m 6c (Roca Narieda cara O, Alt Urgell)

*

Al segon llarg de la No ho se tio

L'Alt Urgell és una comarca farcida de parets on conviuen a tocar vies d'escalada clàssica i vies esportives, en ambdós casos amb el nivell de compromís al gust. I és que algunes de les equipades es van fer en aquella època on era habitual escalar d'una expansió a l'altre i deixar els passatges durs entre les assegurances...


Inici de la No ho se tio i itineraris

Enfilem a fer una escalada matinera i ràpida aprofitant l'ombra fins ben bé les dues del migdia que aguanta la vessant O de Roca Narieda. Escalem la No ho se tio (topo) fins al segon llarg, deixant el 6c obligat i algo expo del tercer llarg per quan mengem més colacao (on els bolts separen com no ho fa a la resta de la via, potser l'assumpte està en una llastra que hagi caigut, es veu la petjada d'una presa. Es pot trampejar el primer tram amb l'alien blau i tascons petits i un ganxo, el segon tram - 2a i 3er bolt ni idea). Especialment al primer llarg, el grau és igualment obligat.

Després escalem la via Del pureton, suposem que oberta per sota. Enllacem el primer (un bolt i dos claus) i el segon llarg. Grau obligat i ajustat, V+ a la topo original! i deu anar de 6a/6b.

De totes elles les baixarem rapelant. Anàvem amb corda simple i una doble auxiliar per fer menys ràpels. De material passarem amb cintes (12 o 8 per a cada via).

Altres opcions són l'esperó
Ja et val i la més recomanable de totes al meu gust El ratolí dels llavis vermells, més continua i amb les assegurances més ben emplaçades. En totes elles l'escalada és tècnica i dIfÍcl d'encadenar a vista, una particular del calcari vertical i a l'ombra de Roca Narieda prou diferent de les parets properes de la comarca.

Altres vies clàssiques d'aquesta paret que valen molt la pena són la Nifo, la Banda del Tako i l'esperó Xelo-Bam. Per veure el croquis general clika aquí. Una de les darreres aportacions de vies equipades és El camí d'en Pep, però caldrà afanyar-se doncs a la dreta li toca abans el sol.

L'accés es evident des del primer aparcament (a banda esquerra de la carretera) a peu de paret i seguir la fresa ben definida (10' de forta pujada).

Activitat feta el 20/06/08 amb l'Axel Moles

19 de juny 2009

Mirades indiscretes, 125m MD/Ae (7b?) (Mola de Lord, Solsonès)

*
El Solsonès amaga racons plens de racons. El pantà de la Josa del Cavall ple a vessar aquest any, li dóna a la zona un caràcter de terra de llacs i rius.. què fàcil s'integren les preses al paisatge quan ni s'endevina la cota sense vegetació de l'aigua, què fàcil acaba sent oblidar tot allò que amaguen les seves aigües fosques, a voltes farcides de patrimoni cultural i humà tristament ennuega, lluny de ser aquest el cas que poques masies i freses es trobaven a la rasa...

Topo de la via i itinerari (Foto:EduPlana)

La Mola de Lord s'aixeca discreta com un perfecte bastió entre la Serra de Busa i el clot de Vilamala. Terreny capritxós, indecís, a voltes buscant el cel però amb un capdamunt aplanat com si en un darrer sospir s'hagués repensat la seva pretensió, a voltes endinsant-se terra endins donant forma vertical a les rases i rierols per on l'aigua ja fa milers d'anys que ha trobat el seu pas. La Mola és habitada per un Santuari, prenent forma a una espiritualitat que es respira a cada cantonada d'aquest paisatge intens.

Com a mínim hi ha tres itineraris que permeten escalar la Mola. En general amb roca de la bona del conglomerat de la comarca, que sempre s'ha de mirar de reüll. La Mirades indiscretes n'és la proposta més assequible, poc pretensiosa, que ben troba un pas lògic entre plaques tombades, petits desploms, feixes i un parèntesi de verticalitat absoluta... fins al punt de complir-se més de 120m d'escalada d'una paret que es miri per on es miri, no sembla que pugui ser tant llarga.

Enllacem el primer i segon llarg evitant el flanqueig a la dreta fins a l'R1 (en realitat no la vam veure) i amb un bon passeig de IV primer i III després fins a trobar-nos l'únic espit del segon llarg. Trampejant molt surten en lliure tots els passos de l'Ae, que deu rondar el 7b i allà queda per a que algun bowet s'animi i confirmi.

De material passarem amb 10 cintes i estrep per l'Ae. La via està ben equipada amb espits i algun clau, només alleugerida d'expansions allà on l'escalada es torna fàcil. El tercer i quart llarg no es poden enllaçar que junts faran més de 80m.

Per l'accés, aparcarem al final de la pista asfalta que porta a la Mola i seguirem el camí que pujarem fins al rètol del sisè crist. D'allà surt una fresa dèbil que nosaltres vam seguir primer en ascens, per després baixar per una feixeta herbosa fins passat un primer pany de paret trobar-ne un altre on localitzarem el primer espit. El descens el farem caminant pel camí de pujada al Santuari (5-10' en els dos casos). La seva orientació N la fa ideal per les tardes d'estiu quan la calor estreny (ombra des de les 14h).

En definitiva, una bonica escalada despreocupada per gaudir del lloc sobre roca prou bona que es pot amanir amb una bona apretada al tram d'artificial.

Activitat feta el 18/06/09 amb l'Uri

16 de juny 2009

Una conversa sobre el món de l'escalada a la radio...

*

Escalant la Romàntic guerrer al paratge de Font Ferrera, Solsonès (Foto:EduPlana)

Fa un parell de setmanes vaig tenir l'oportunitat de participar en el programa d'entrevistes de Societat Anònima de Solsona FM de l'àmic Àngel, molt ben acompanyat amb la mirada per la vida encuriosida i punyetera d'en Jordi i en Ramón. Vam parlar del món de l'escalada, de forma distesa i amb caràcter divulgatiu, i no per això sense poder aprofundir amb alguns dels temes més bonics d'aquesta preciosa afició.... tot i durar una horeta, ens va faltar temps!

Per escoltar l'entrevista podeu clicar aquí (enllaç deshabilitat). Estarà penjada al web de la radio uns quinze dies. JA S'HA PENJAT EL PROGRAMA SEGÜENT. EN BREU DISPONIBLE DIRECTAMENT DES DEL BLOG


Trams superior de la Punsola Reniu al Cavall Bernat, Montserrat (Foto:EduPlana)

15 de juny 2009

Canal N del Ballibierna, PD+ 300m (Vall de Benasc)

**

La sempre espectacular vessant sud de les Maladetes (Foto:EduPlana)

Bonica descoberta que arrodoneix una accessible circular amb tots els ingredients d'una excursió pirinenca completa, aèria, estètica.. i alhora senzilla i agraïda.


Inici de la canal (Foto:EP i PilarBarbens)

Hi ha reptes que un dia apareixen, però pacients esperen el seu torn. Les campes de neu que connecten l'afilada aresta E del Ballibierna amb la canal N (únic pas per fer el descens amb esquís d'aquesta trepidant vessant) ja s'han fos. Només es podria esquiar la canal, no gaire diferent d'un dels descensos habituals de la familiar Serra del Cadí, i és més emocionant esperar a un altre hivern quan tornin a donar-se les condicions (no necessariament tant exepcionals com en prou feines fa un any i deu dies!). Els esquís es queden al cotxe i enfilem tots a peu.


Tram inferior i a la foto dreta a dalt l'estretament on trobarem la màxima pendent (Foto:EP i PB)


Sortida de la canal (Foto:EP)

Itinerari: Sortirem del refugi de Coronas (pista accessible amb turisme, oberta a partir del maig i el juny, a partir de llavors només s'hi pot passar amb autobús - 8€ el viatge! - o a peu des del pla de Senarta). Prenem el camí que mena al barranc de Culebres (sortint del refugi resseguir el marge esquerra del riu uns 500m fins a localitzar un pont, i d'allà fites i fresa dèbil). Passem per sota el barranc i amb menys de dues hores a bon ritme ja serem al peu de la canal. Ens encordem o no al gust, són 300m de 35º mantinguts relativament estrets amb un curt tram de 40-45º al mig. Amb més neu, possible sortida de 55º al final. Un cop a l'aresta seguirem fins a la Tuca de Ballibierna (3.056m) i d'allà amb un curt tram aeri i exposat passem el pas de cavall fins la Tuca de Culebres (3.051m), on trobarem dos claus a l'inici i final de la travessia i podrem reforçar al gust amb els aliens i tascons petits (per la vessant sud hi ha un camí que si és net de neu permetria evitar el pas de cavall). De la Tuca de Culebres fem una curta desgrimpada fins al coll on comença el barranc de Culebres que ja seguirem en descens fins a la sortida i d'allà al camí de tornada al refugi.


Algun passet aïllat al tram de cresta abans d'arribar al cim (Foto:RafelIrla)


Al pas de cavall, amb la vall de Llauset a la dreta (Foto:EP)

Per la seva orientació NO i a l'estar a l'ombra de la cresta que marxa cap al N, ara al juny la canal no li toca al sol fins passades les 10h del matí. A la vessant N del Ballibierna ja li haurà tocat abans. En canvi la neu al barranc de Culebres també li costa transformar. És una sortida on el temps juga a favor.

De material, a més dels ferros al gust, amb cordinos de 30m serà suficient.


Punt del camí d'estiu que creua el barranc de Ballibierna (el que surt de la canal N en avall, ben visible al fons) i itinerari sobre una imatge de l'abril de 2006 (Foto:EP)

Bona opció circular, senzilla i ràpida, per visitar un dels tres mils petits dels Pirineus, mirador excepcional de la vessant sud de les Maladetes i primer bastió que s'enlaire sobre les planes horitzó enllà.

No tenim cap referència del nom de la canal, de la "papallona" o de "l'alien verd" són noms que sonen entre somriures de complicitat i emboirades amb carinyu.

Activitatmoltbenfetaidesfeta amb en Xesco Mas, l'Àngel Pellicer, la Pilar Barbens i en Rafel Irla el 13/06/09

8 de juny 2009

Magicus, 150m 6a+ (Canalda, Solsonès)

**

Escalant l'L1

A Canalda hi ha tres itineraris on l'infatigable cordada Armand-Ricard es van acompanyar per l'Anglada. La curiositat empeny... i en sortim molt ben servits


Inici de l'últim llarg

Escalada llaminera,.. llegim a la topo, però també exigent de punta a punta on toca escalar, amb grau obligat en general destacant el passatge net de 6a (o 6a+) de l'L3, un perfecte mur sobre roca boníssima que ens podrem protegir parcialment al seu tram inferior però on ens toca apretar les dents i no dubtar fins a sortir-ne.


Topo i itinerari de la via amb les coves del moro a l'esquerra


Escalant l'L1

L'itinerari pren un descarat esperó que ja no abandona fins al final, evitant els murs a dreta i esquerra recorreguts per altres vies. Passatges amb roca bona, però també amb roca discreta en general allà on menys apreta. Ombra a partir de les 14h.

Semi-equipada amb espits, bolts, claus i algun pont de roca, de material passarem amb els tascons i aliens, i recomanable càmalots fins a l'1 (fins al 2 opcional però no prescindible). Ull amb l'últim clau del primer llarg, val la pena assegurar-se bé el díedre que hi porta tot i que sigui fàcil.


Escalant l'L2 i a l'inici de l'L4

L'accés és evident des del primer aparcament del sector dret pujant per la pista fins al camí de peu de paret i a la via (peu de via net entre els boixos, 10'). El descens el farem caminant per la dreta (fites i fresa fins a la pista que mena al pàrquing, 20').


A l'R1


Els ruixats del dia abans, llums i contrastos d'una primavera que dóna pas a l'estiu

L'acabem el 7/06/09 amb l'Axel Moles després de que el dia abans dos ruixats ens treiessin de la paret a l'R2.
(Fotos:EduPlana)