Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

20 d’ag. 2009

Diedre CERN (Paret Bucòlica, Alt Urgell)

**

Escalant l'L3

Una de les clàssiques amb més personalitat de la paret, injústament oblidada, amb interessant passatges i un marcat caràcter alpí. Oberta amb un estil impecable, hi trobarem l'equipament just, on es combina l'escalda en lliure i l'artificial equipat, i també a equipar (darrer tram del primer llarg) no massa laboriós però prou intens. Sobre l'itinerari, afegeixo breus comentaris dels llargs per complementar la info de la topo, aquesta vegada amb un croquis de l'ABC no massa encertat.


Topo i escalant la fissura desplomada del final de l'L1

Al primer llarg iniciem l'escalada per la base del diedre fins a passar pel mig de la figuera. Tramet de IV+ amb roca una mica discreta i ens trobem el primer tram desplomat (d'A1 més que A2). Equipat amb claus i espits, es pot forçar el lliure afegint un plus tranquil.lament a la graduació proposada al croquis. D'aquí arribem a un petit replà amb una savina d'on surt una fissura lleugerament desplomada de 6-8m que no apareix al croquis. Artificial a equipar on clavem dos universals i una "u" + càmalots (A2 més que A1)

Anem a parar a la R1 original sota el desplom, trobant-ne una altre a la dreta més nova i més còmode. La primera però ens protegeix millor de la caiguda de pedres, ja que el segon llarg s'inicia per un diedre vertical amb una sortida amb roca delicada. Es passa bé en lliure (V), l'A1 no el veiem enlloc. Sortint del primer tram de diedre la paret tumba. Enlloc de seguir pel diedre (roca discreta) escalem el tram per la placa de l'esquerra, roca excel.lent, fins a superar un petit desplom per l'esquerra d'una savina (V+/6a). D'allà a la R tram fàcil pel diedre altre cop.

Tercer llarg molt evident. Clavem a la sortida del primer diedre (opcional) i abans d'entrar a la R (recomanable). Tot en lliure amb un final que recorda més a un 6a+/6b. L'últim llarg el podem escalar recta amunt per un bloc desplomat fins una sabina (6a a equipar amb C petit, tram d'A1), evitant el bloc per la dreta (V) o per una variant de l'esquerra.


Inici de la via i arribant a l'R2

La vam escalar amb 3h i mitja.

De material passem amb joc de cámalots fins al 2, tascons, i 3-4 claus (recomanable universals gruixuts i alguna "v" també ample. Nosaltres vam posar universals mitjans però alguns ballaven als estar els forats donats, i una "u" que pse pse). D'aliens només vam posar el blau (a l'L2 i l'L3).

L'accés el farem des de l'aparcament de la dreta de la paret i amunt pel peu de paret fins al primer diedre evident (figuera i els espits de l'L1 visibles des del terra) 10'. Aquí es pot veure la situació de la via a la paret. El descens el farem remuntant a l'esquerra (tram d'aresta de III/IV que es pot evitar fent el senglar per la dreta) fins a trobar el camí de baixada habitual (40') o pels ràpels del Salt de la Lluna. També es pot baixar per la dreta enganxats al fil de la paret, però només si es coneix el camí i no està humit, la vessant queda penjada sobre la carretera on s'arriba per un únic punt on hi ha unes escales de ferro (no visibles de baixada, ull!).

Activitatmoltbenfetaidesfeta amb en Fleki i l'ombretadelatarda enmig d'aquesta onadadecalor sense surfing ni xiringitus el 19/08/09
(Fotos:EduPlana)

12 d’ag. 2009

Anís del Mono, 165m 6a (Paret Bucòlica, Alt Urgell)

*

Inici de la via enllaçant els dos primers llargs (Foto:EduPlana)

Enfilem la que és la darrera obertura de la paret Bucòlica. L'itinerari ben trobat, amb un primer tram de díedre i després per plaques serpentajant per lo més evident. El que ens trobem escalant la via respecte la info de la topo que pesquem a Freebloc és molt diferent. La longitud dels graus està calculada a l'alça, l'R4 es troba abans del que marca el croquis, la penúltima reunió no existeix, el darrer llarg en realitat és un tram de grimpada fàcil fins un darrer pas de cresta, els graus apareixen augmentats arreu, i l'equipament generós a base de bolts i claus la fa una via equipada (excepte si l'entrada de III i opcional algun alien per un tramet entre dos bolts a l'L2 amb roca discreta).


Topo de la via i a la penúltima reunió piulant al pot (Foto:EP)

Nosaltres l'escalem amb 4 llargs i ens queda així: L1+L2, 45m, V / L3+L4, 40m, V+/6a / L5, 30m, V+ / L6+L7+L8, 50m, V+ (graus no obligats). Passarem amb 14 cintes.
No enllaçar l'L5 i l'L6 ja que no trobarem l'R6.

La roca com és habitual al pany dreta de la paret és de discreta a bona. Tot i que està bastant senejada, cal parar compte a trams.


Escalant l'L3 de la topo i arribant a l'R4, la nostra segona reunió (Foto:LluísParcerisa i EP)

L'accés és evident des de l'aparcament de la dreta de la paret (10'). El descens el podem fer com marca la topo (40'), o pels ràpels del Salt de la Lluna, o per la dreta de la paret tal com acabem la via fins a unes escales de ferro que baixen a la carretera però s'ha de conèixer i evitar si el terreny és humit (destrepes herbosos, 20').

Activitatfetaidesfeta l'11/08/09 amb Lluís Parcerisa

10 d’ag. 2009

Liberazione, 165m A2eV+ (Moles de St. Honorat, Alt Urgell)

**

Al tercer llarg de la via

Enfilem a repetir una de les tantes vies que ha obert en Picazo i cia a la zona (tot i que no he trobat la topo original al bar Massana d'Oliana, si algú la té s'agraeix, idem per la Retiro espiritual). Aquesta es troba a l'agulla del Centinella dels Tres Ponts. L'escalada és molt assequible i ben equipada, amb només alguns trams on allunyen les assegurances amb el III i IV grau. Excepte als dos primers llargs d'artificial, a la resta de la via la roca sorprèn per bona, on sempre cal parar compte amb algun "bolo" però en general és franca i adherent.


Durant el camí d'aproximació amb l'itinerari marcat i escalant l'L3


Al penúltim llarg i arribant al cim amb les roques del Corb al fons. A l'esquerra destaca l'agulla del Corb per on passa l'Anasazi i l'atractiva agulla... Geomètrica! després descobrim que hi passa una via, quan ja començavem a barrinar.. i no és per menys, d'un esperó tan perfecte.

Excepte els dos primers llargs d'artificial acrobàtic (es poden enllaçar), a la resta de la via l'escalada és molt àgil, ja que només cou a passos puntuals de panxa i que trobarem ben protegits (excepte el tram d'inici de l'últim llarg, on toca escalar entre les dues primeres expansions).

De material passarem amb cintes, estrep, i algun alien (vermell) o friend petit per la sortida d'artificial del primer llarg (opcional).

Al blog de l'Alt Urgell trobareu tota la info del lloc i la topo de la via. Només afegir que la darrera reunió la vam muntar sobre una savina ja bastant tocadeta, no estaria de més expensionar. I que sobre el descens, fem un primer ràpel plomat (també d'una savina prou justa) per baixar per la canal E, on passarem amb un segon ràpel de 30m per una rampa terrosa sense necessitat de fer anar les dues cordes.


Al ràpel del cim, amb el gegantí pont de roca natural de l'agulla dels Tres Ponts per on hi passa l'Aresta idíl.lica


Arribant al coll de Mu, amb l'esperó del coll per on hi passa la via del mateix nom d'en Joan Vidal. I topos de l'Aresta idíl.lica i de la Paralepídedo de l'agulla Geomètrica

Activitatmoltbenfetaidesfeta amb en XescoMas el 9/08/09 i unes tronades que ja no arribaran en tot el dia.. de rasquilló.

Anasazi, 100m Ae/6a+ (Moles de St. Honorat, Alt Urgell)

*
*
Amb la petita ermita de St. Salvador a primer pla, i la paret del Tossal de l'Obaga de la Font al fons

Com un petit gran bastió de conglomerat fosc, enmig d'un territori de roca calcària de gris clar i vermellós. Les Moles de St. Honorat semblen un petit univers recollit, amb la seva forma de semi-circ emmurallat per contraforts i agulles escalonades que s'eleven amb la tranquil.litat de qui sap, que no ha de competir amb ningú...


Arribant a l'R2

Enfilem a la roca del Corb per l'accessible Anasazi amb la idea de mirar de recuperar de l'oblit l'Anglada-Muñoz o via normal. Però per despistat ens quedem en la primera escalada....


Topo de l'Anasazi i amb l'ermita de St. Salvador que treu el nas a l'R2

L'Anasazi és d'obertura recent, equipada abundantment amb parabolts per compensar una roca de mediocre a discreta. El traçat és d'una estètica innegable, prenent el seu esperó E-NE. Enllacem el primer i segon llarg i passem en lliure el segon i tercer. Ara bé, per gaudir millor del lliure del segon llarg millor no enllaçar, el ròssec del primer llarg amb tant d'artificial ens ho posarà més difícil. L'L1 és el que presenta pitjor roca, als dos següents millora bastant i lo aleatori d'algunes preses queda compensat per les assegurances freqüents.

Recomanable portar un tros de corda vella (2-3m) per substituir les cordes i bagues del pas d'Ao per accedir/sortir de la canal que estan en bastant mal estat. Hi vam deixar un nou tros de corda, però no era prou llarg per substituir lo vell.


Al capdemunt amb el monumental orgue natural de les roques de St.Honorat i els murs arrogants que acullen la casa del Corb, amb la petita agulla del Burí a la que no van resistir-se la cordada Picazo-Blanco.

L'Anglada-Muñoz està equipada amb burils però en general en bastant mal estat. Substituint-ne 4-5 peces ja n'hi hauria prou per que fos una molt bona opció per completar la visita. I si aneu acompanyats per algú que pugi a la petita ermita de St. Salvador podreu sortir del lloc amb unes fotografies espectaculars!


La topo i explicacions de l'Anglada-Muñoz del llibre del Picazo i, rostres amb la mirada perduda..

Sobre l'accés a la zona podeu consultar l'excel.lent crònica de la zona i de la via del blog de l'Alt Urgell.

Activitatfetaidesfeta amb en XescoMas i unes tronades que no arriben el 8/08/09
(Fotos:EduPlana)

5 d’ag. 2009

Minotaure, 250m MD expo (Paret de Riu Lacó, Solsonès)

***

Inici de l'escalada sortint de la cova. Al fons, la paret per on passa la discreta Pell del dimoni (Foto:EduPlana)

Del llibre d'escalades al Solsonès podem llegir: "Via exòtica i molt pintoresca. Un cop passats els 110m l'escalada guanya en continuïtat. Ens veurem envoltats d'un ambient únic, com si fos dissenyat pel mateix Gaudí. L'ascensió és, en conjunt, exposada i la dificultat obligada. Sens dubte, una de les escalades amb més caràcter aventurer del Solsonès. Via per escaladors nostàlgics tot terreny. (Roca discreta)".

Serà. La nostàlgia, com la bohèmia, és una gran font de creativitat!


Escalant el penúltim llarg (Foto:EP)

Quan coneixes la paret de Riu Lacó i et cau a les mans la topo d'aquesta via el primer que penses és, on hi cap un itinerari així? Riu Lacó és una aparentment petita i discreta franja de calcari, fins que, al sector dret, es despenja amb un sistema de desploms entretallats per vires de formes sorprenents ben bé fins al riu. El primer enigma ja queda resolt.


Topo de l'ABC i itinerari de la via al sector dret de la Paret de Riu Lacó

Hi ha tres itineraris que s'hi han aventurat. L'acrobàtica Dona'n una mica (2008), la encara pendent i recomanable Sang roja (1988), i la Minotaure, oberta per l'Armand Ballart i en Ricard Darder el 12/11/1994. Acceptar la invitació a fer-ne el que possiblement és la segona visita des de la seva obertura va ser immediat.


Darrer tram abans de la cova i sortint-ne (Foto:EP)

El primer tram de l'escalada transcorre seguint un sistema de grades per un contrafort que es recolza sobre els desploms. L'escalada és fàcil i sobre roca en general bona, i nosaltres ho vam fer sense encordar-nos fins a la cova on trobem l'R1. Un cop allà despleguem corda i en surt el llarg amb més compromís, amb poc equipament (que és la tònica de la via) i sobre roca discreta en general on cal parar compte. Grau obligat i exposat per la qualitat de la roca i la precarietat de l'autoprotecció, amb l'afegit que a l'R1 no ens podrem assegurar amb res i una caiguda del del primer seria delicada també pel qui assegura. El següent llarg continua sobre roca delicada, però ja és més fàcil. I d'aquí s'inicia la vira en diagonal penjada sobre el buit semiequipada on nosaltres vam clavar un universal i una U mitjanes. Aquí la roca ja millora molt, i el darrer llarg també el trampegem ràpid per un jardí vertical.

Tremenda escalada, en un entorn únic.


Entorn gaudinià arribant a l'R2 (Foto:EP i LLuísParcerisa)


Sortint de l'R2 (replicant la gran fotografia publicada al llibre, segon enigma resolt!) i entrant a l'R3 (Foto:EP)

De material passem amb un joc de tascons, els claus comentats (també n'usem un per reforçar l'R2, els aliens (prescindibles) i els càmalots fins a l'1. Sobre la topo, només afegir que el pont de roca de l'L2 ara és un clau, i que al tram d'artifo trobarem un vagueto sabiner abans del primer clau.



Escalant el penúltim llarg (Foto:EP i LLP)

L'accés és el mateix que per la via Dona'n una mica però seguint avall pel peu de paret fins a ser evident l'inici de la grimpada (el darrer tram embosiquinat) (15'). El descens el farem a peu remuntant la carena pel fil de paret fins, pràcticament a dalt de tot, trobar un fresa dèbil que per la cara N ens porta a la pista que mena on haurem deixat el cotxe (20'). També hi ha l'opció de baixar pels ràpels del sector dret (explicat en altres piulades de Riu Lacó).

Activitatmoltbenfetaidesfeta amb en Lluís Parcerisa el 4/08/09 amb l'ombreta de la tarda, i la imaginació que encara ara, sobrevola les parets...

3 d’ag. 2009

Núria, 215m 6a (Moles de St. Honorat, Alt Urgell)

***

Darrer llarg de l'escalada (Foto:XescoMas)

Hi ha escalades que sobretot inviten a un descobriment, d'un territori, d'un país, farcit d'història, punyent. On mires a munt, per saber per on seguir escalant, però sobretot contemples l'entorn a cada llarg, a cada reunió, quasi que s'escolten les històries i llegendes que els boscos, fondalades, camps de conreu i parets verticals amaguen... ja deshabitades pels humans, recuperades pel vol dels rapinyaires i les feres. Com tants racons màgics carregats d'espiritualitat, també l'església va deixar la seva petja en forma d'ermita ara ja derruïda, testimoni d'un temps ençà, on cada troç era conreuat, pasturat, podat, escarbat, recol.lectat, empedrat.. Cuidat.


Des de la cinquena reunió, amb vistes a l'Alt Urgell i el seu mar de parets i roques (Foto:EduPlana)

L'estètica de les moles de St. Honorat actuen com una atracció inevitable que desperta la imaginació, i el desig de ser escalades. La seva espectacular presència des del fons de vall baixant aigües avall del Segre poc abans de sortir del congost dels Esplovins invita a tot i més. Vestides d'un conglomerat opac i fosc, si cap, el seu aspecte encara és més tètric, o elegant, tant fa, són atributs efímers que ràpidament es desvesteixen quan t'aventures a descobrir-lo d'aprop. La via Núria és la més repetida, la més assegurada, la més accessible. La seva escalada no és ni fàcil, ni difícil, ni tumbada, ni vertical, ni sobre roca bona, ni dolenta. És. Una raó de ser en si mateix, una escalada que no saps si va ser abans la paret, o la necessitat de ser escalada.


Topo (també podeu veure la versió del Ressenya, on queda millor indicat l'inici flanquejat a la dreta de l'últim llarg) i croquis d'accés. La foto de la dreta és feta des de mitja paret i s'indica (orientatiu) la pujada des del corriol fins al peu de paret (Foto:EP)


Duratn l'aproximació i a tocar del peu de via (Foto:EP)

La via fou oberta per en G. Arias, N. Closa, J. Oliva, R. Ll. Closa i J. Solans el novembre de 1988, quins han deixat un itinterari agraït en assegurances, a base d'espits (cargols rematxats?) i algun buril. Tot el material excepte un espit del 5è llarg que està inservible però que protegeix un pas molt fàcil, es troben en prou bon estat (en el segon llarg un ja ha estat substituït per un espit nou). Tot i l'abundant equipament, hi ha algun pas que t'obliga a escalar sobre el V/V+. De material passarem amb 14 cintes (pel primer llarg) i un friend mitjà per protegir una tirada sobre rapissa de l'L2 (nosaltres no el dúiem però vam fer servir un alien groc i un de vermell). No calen ni plaquetes recuperables, ni tascons per collar caps de buril, ni cordinos per merlets o ponts de roca. L'estrep també és prescindible.


Escalant l'L1 (Foto:EP)


Escalant el segon llarg (al seu inici trobarem el pas més obligat de la via) (Foto:XM)

L'escalada és rapida, i amb menys de 3h podem haver fet, tot i que val la pena deixar passar el temps sense presa. Vam enllaçar el quart i cinquè llarg amb 2m d'ensamble. També és poden enllaçar el tercer i quart. I pels més fugidíssos, el segon i tercer, i el quart i cinquè, i apa-li. La roca en general és bona, o molt bona, però cal parar compte a la solidesa d'algunes preses. Excepte l'últim llarg, amb roca discreta i una llastra precària que farem servir de resquitlló, i sempre ben protegits. La darrera reunió és a peu pla al capdamunt, saltar-se dos espits que hi ha abans.

Final del primer i segon llarg (Foto:EP)


Final del tercer llarg (Foto:EP)


"Verticualitat" amb el definit esperó per on passa l'Aresta dels Joncars (Foto:EP)

Sobre l'accés, adjunto plànol amb la topo. Només parar compte amb deixar el camí fresat que planeja sota les parets al punt on hi ha una fita a l'esquerra poc abans d'una rasa (sense o amb poca aigua) evident que hi ha abans de situar-se a la vertical de la mola. Llavors farem anar l'olfacte seguint una fresa molt dèbil que recorrent en circular ascendent el circ anirem guanyant alçada entre els contraforts rocosos fins al llom que porta el peu de via. Fins a l'R0 podem grimpar sense encordar-nos, i a tocar d'un arbret, ja veurem els espits de l'Ao de l'L1.


Al bosc encantat, amb un teix enorme, i el grabat de la porta de l'ermita de St. Honorat (Foto:EP)

Tot i ser cara N, és millor evitar els dies de molta calor a l'estiu. Al camí d'accés i l'inici da via són al sol fins ben bé entrar el mig matí.

Activitatmoltbenfetaidesfeta amb en XescoMas l'1/08/09.


I el ruixat que ja ha descarregat, puntual.. (Foto:EP)