tantíssima pluja ha deixat els rius de la comarca generosos, i navegables!
mentre rases i salts d'aigua que normalment van secs es deixen pentinar per l'aigua..
mentre rases i salts d'aigua que normalment van secs es deixen pentinar per l'aigua..
Aprofitem per fer el "descens" de la Ribera Salada amb pneumàtics, un riu preciós que normalment no és navegable, excepte amb riuades o primaveres de tanta aigua caiguda del cel. Comencem al llogaret del Pont del Clop (d'aigues amunt fins a Aigüesjuntes compte amb el cabal que baixa), i aterrem uns a la Ginebrosa i els més valents (i menys fredolics!) al Pla dels Roures. Són uns quatre quilòmetres de recorregut farcits de verd ofenós, llenes - o grans blocs de conglomerats aplanats típics del lloc -, costers de còdols, alguna que altre paret per tornar a visitar, que emmarca els meandres del riu, i masos que fa molts anys que són al lloc. A banda dels qui prenen el sol amb visita inesperada.
No hi ha cap tram excepte algun pas puntual que haguem hagut de posar els peus a l'aigua. A tenir en compte que tot i l'aparença de riu fàcil, hi ha uns quants "ràpids" on el casc no està de més. També perquè la nevada del 8 de març ha deixat més d'un arbre caigut i algun de travesser.
Activitatmoltbenfetaidesfeta i unfartderiure amb el Valentí, Pilar, Erik, Pol, Rodri, i l'agraïda assistència de'n Xesco i l'Àngel el 20/06/10, d'un estiu que li costa entrar però ara ja sembla que si.
(Fotos:XescoMas&ÀngelPellicer)
5 comentarios:
hola edu,
diumenge vam estar pedalant per la "vostra" comarca i el dia tampoc era d'allò més càlid...
l'esquena bé?
david
Hola David!
a l'esquena encara li falta, una setmaneta en blanc, i de moment paciència i més paciència... però tornaré! :)
records!
Malparits,quina enveja!
Per l'espatlla t'haurà anat d'allò més bé l'aigua fresca i quasi de balneari d'aquesta discreta riera.
Fins a una altra.
Ricard
Ostres Edu, quins records em porta el post. De petit passàvem els estius a casa l'avi i ens feien baixar a la Riera Salada a rentar-nos, que no hi havia aigua corrent a casa... I més amunt del Pont del Clop, ja al Riu Fred l'avi pescant truites amb les mans...
i què poc costa ser nen petit en un instant!
l'aigua realment freda la setmana passada, i l'aire sobretot, va ser balsàmica... però vam haver de parar més d'un cop per estirar-nos sobre les pedres com llangardaixos i escalfar-nos la sang..
a tots dos, a veure si coincidim per la comarca, amb ganes de compartir racons i espais
bon equinoci i nit de bruixes bones!
Publica un comentari