Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

28 de gen. 2010

Pedraforca, 2.497m, BEA-S3 (Berguedà)

**

Amb la Serra del Verd al fons (Foto:EduPlana)

Enfilem a la muntanya màgica i avui tot ens acompanya.. la inversió tèrmica deixa el fred a baix, una fina capa de neu granulada ens fa les delícies, el vol del trencalòs com a única companyia, la conversa de la Teresa i quins ulls, la lluna que ja ha despuntat orgullosa, i els gebres que juguen amb els llums del capvespre.... que plè!


Descens.... (Foto:PilarBarbens)

Pugem al cim des del Gresolet per l'enforcadura amb una base endurida i una fina capa de neu granulada que amaga les traces des de poc abans del refugi... la innivació de la tartera és justa, però en tres quartes parts és de bon esquiar, fins al ramal de l'esquerra (pujant) de la part inferior on toca fer girs curts entre els rocs. Això si, a cotes baixes - sense vent - hi ha tres dits de neu granulada amb ganes de lliscar, una capa superdèbil per a properes nevades si es manté el fred o als llocs obacs. Més amunt el vent n'ha fet acumulacions - sempre sense massa gruix - excepte al canaló central on s'ha format una bona placa d'uns 400m de llarg i 50 d'ample. De baixada a la part baixa hi he caigut a sobre després d'un gir inoportú i no s'ha mogut res, però a tenir en compte. Sempre es pot passar per una banda o l'altre.


A la part superior de la tartera (Foto:EP)


Neu granulada i la capa que s'esquerda al passar, i arribant a l'enforcadura (Foto:EP)


Ricard, va per aquí? i enfilant la cim (Foto:EP)

De l'enforcadura en amunt esquís al coll i a peu. Bona baixada, amb la neu granulada ja una mica humida al cantó dret de la tartera, i seca a l'esquerra...

En definitva, discreta recomanació, si aquest diumenge hi ha nevades millor esperar a que tornin les temperatures altes i s'assenti la neu.


Amb l'enforcadura als peus (Foto:EP)


Foto cim... i la sud del Cadí (Foto:EP&PB)


Dos esquiadors que són un, i poc abans de caure al tram baix de la placa al canaló central característic que arriba fins poc abans de l'enforcadura (Foto:PB)


Al ramal esquerra poc abans del final (Foto:PB)

Al refugi ens recorden el que ja ha sortit escrit a infohielo, les condicions de gel aquest any són molt precàries, amb gel "mort" on corre l'aigua per sota a moltes cascades i recomanen evitar-ne l'escalada, també perquè es pugui mantenir el poc que hi ha i anar fent.

A la cara nord i amb els episodis intercalats de calor la neu s'ha anat endurint i les condicions són bones per mixtes, però sense esperar trobar gel del bò ni abundant.

Penúltim apunt, les normals de la Gallina Pelada i la Serra del Verd és veien bé, jo hi aniria tranquil.lament...

I recomanació descarada, si passeu per Gòsol que us atengui la Teresa a l'Hostal Francisco i deixeu-vos seduïr per la seva alegria per la vida i la seva gent... y si sos latino platica de tu país que le va a encantar!


La lluna, i Josa del Cadí (Foto:EP)


La lluna i la gebrada del cap del plà (Foto:EP)


Només falta la lluna, fins i tot amb el vol del trencalòs! (Foto:EP)

Activitatmoltbenfetaidesfeta al sempre agraït Pedraforca el 28/01/10

27 de gen. 2010

Tarbésou, 2.364m BE S2/S3 (Arièja).

**

Al final del planell es troba la costa que enfila, a la dretal, cap al Pic de la Llisse d'Embarre (Foto:MarinaGay)

França té quelcom diferent. Amb un amic que lluita per l'autoestima d'un món rural amb igualtat de condicions sovint emprem l'expressió de "territori viu". Aquesta és la sensació que t'acompanya quan travesses la frontera, on els pobles encara conserven els seus habitant, les boulangeries, els cafés amb els veïns i les històries de sempre i les cases amb vida tot l'any... i allà on s'escau l'allotjament pels turistes..


Enfilant... seduïts... (Foto:EduPlana)

L'any passat quan baixàvem del Roc de Madres un català del lloc ens parlava de les bondats d'aquell tros de territori, i ens recomanava sense falta el bonic cim del Tarbésou. Ens explicava que aquí estàvem en un territori apart, que podia ser un dia assolellat a Puigcerdà, i estar-hi nevant, o a l'inrevés... un món apart, captivador reclam difícil d'obviar....

I n'és tan d'acollidor el lloc que fins i tot en un dia rúfol t'hi trobes acaronat. Sortim de la discreta però suficient estació d'esquí de Mijanès (model de gestió municipal?) i recorrem la vall enmig d'una lleugera nevada i una temperatura no massa freda. El cim se'ns amaga darera una espessa boira i ens quedem aprop d'arribar-hi.. poques vegades importa tant poc, ja fa estona que quedem convençuts de tornar-hi sota un bany de sol per gaudir de tots els matisos de la vall adornada per turons, boscos de faig, avets, pinedes... i silenci.

Ja de baixada, gaudim d'una neu pols excel.lent, o ho fa el dia?, només manca un punt de visibilitat per gaudir del relleu i fer l'esquiada més atrevida.

Però a tot arreu s'amaguen sorpreses. I l'estètic Pic de la Llisse d'Embarre ben visible des de l'aparcament no ens deixa indiferents. A la base de la seva vessant S poso pells i per una costa amb forta pendent m'arribo al cim, amb la idea de baixar per qualsevol del passadissos de la vessant nord... la boira arriba abans, el mantell a l'obaga no es presenta prou estable, i el pendent em sorprèn, per accentuat.... espera el seu torn doncs, i baixo per on he pujat, són 200m amb 20-30º amb una neu al punt. Algú té cap referència de la vessant nord?


Les xiques valentes que també s'atreveixen amb ressalts de més de 45º. I doncs? un nus a la gola, i un descens que s'ha de temptar des de baix (Foto:EP)


La costa que mena al cim del Pic de la Llisse d'Embarre des del final del planell i el cim. La primera canal és la que es vista des de dalt amb el tram mig per resoldre (Foto:EP)


Pacients, que s'esperen al punt de trobada a que em torni.. agraït! (Foto:EP)

Dolçactivitatmoltbenfetaidesfeta amb la Marina Gay i la Gemma Turell i els sospirs de neu que cauen del cel el 24/01/10

26 de gen. 2010

Pic Oest de la Coma de Varilles, 2.728m BE S2/S3 (Andorra)

**

Bonic descens directa a la vall

Ens deixem seduir novament per la vall de Ransol aquesta vegada per enllestir la idea que ja dúiem el dia abans. A banda de la més clàssica ascensió a la Serrera, se'ns descobreixen itineraris plens, i per gaudir de suaus, o no tant, descensos... ara que està tot com un mató


Fantàstica panoràmica de la banda occidental de la vall de Ransol, amb el Pic de la Pala Alta, la Cabaneta i la Serrera tancant el circ

Sobre l'itinerari, enfilarem creuant el pont com si fóssim en direcció a la Pala de Jan, i al gust i a la intuïció anirem en lleugera diagonal per allà on el bosc sigui més esclarissat fins a passar per sota el llom pronunciat i ben visible des de baix que separar el riu de les Portelles i el dels Planells de Caraup. També podem pujar nord directa fins a la cota aprox. de 2.100m on llavors toca flanquejar a l'Est. Però vaja, sense ser molt evident, tampoc és difícil trobar-ho. Un cop a la cubeta evident fins al cim, decantant-nos per la Punta oest o el cim de la Coma de Varilles (per aquest cal arribar-se al coll que els separa) al gust. El descens el fem per comes penjades cap a la Tossa de Caraup, on aquest dia trobem millor neu, trams sense traces que són un luxe, i completa un petita circular al trobar un passadís natural pel riu dels Planells de Caraup que creua la franja de bosc, prou densa, i ens mena pràcticament a l'aparcament.


Itinerari (en vermell ascens, blau descens)


Ascens, amb la Serrera al fons i més amunt, ja enfilant per la cubeta que mena al cim

Sobre l'estat de la neu, la franja de bosc de pujada (orientació sud) crosta que es mantindrà tot el dia. Més amunt pols més o menys pesada segons l'orientació. Al descens, i al prendre vessants O poc assolellades aquesta època de l'any, trobem una neu pols més seca i que ens fa les delícies. Fins i tot a al zona de bosc obaga, encara es manté pols, tot i que més humida, però sense rastre de crosta. Com preveiem, en general trobem el mantell més ben assentat que la banda occidental de la vall, ja que la seva orientació SO havent bufat del SO hi ajuda.

I algunes imatges dels moments del dia...


A la cubeta, i un pastisset...


Al cim amb el Pic de la Coma de Varilles al fons


Crestejant un tramet


Cim i l'imponent caiguda del Pic de Ransol cap a França...






Descens....


L'entrada al riu que en seu tram final s'estreny

Activitatmoltbenfetaidesfeta amb la Gemma Turell i la Marina Gay, i la companyia d'un vel suau que tot ho fa agradable aquest dia, el 23/01/10
(Fotos:EduPlana)

25 de gen. 2010

Pic de la Serrera, 2.912m MBEA S3/S4 (Andorra)

**

Al cim del Pic de la Serrera (Foto:EduPlana)

Enfilem a les sempre contradictòries valls d'Andorra i ens refugiem al tapís blanc de la vall de Ransol. Una darrera mirada enrere en fa canviar de plans, per canviar-los després també, que el mantell mana... com el sol i el 'blaublanc' punyent, que tot ho envaeix avui


Pujant l'aresta cimera del Pic de la Serrera amb la vall de Ransol als peus (Foto:EP)

Tornem a creuar el pont del riu dels Meners i ens perdem cap a l'oest vall endins abduïts per l'esplendor del lloc, i la solitud, que tant costa de trobar en aquest racó. La idea era pujar al Pic de la Coma de Senyac però les pales del cim les veiem molt carregades, i amb el mantell que li falta per donar prou confiança. Prenem l'aresta de la Serrera, mirador excepcional. El descens el fem sempre per pales més dretes sortint una bonica quasi-circular.


Itinerari vist des del pic oest de la Coma de Varilles, en vermell ascens i blau descens on el pas més obligat (però curt) es troba entre l'estany dels Meners de la Coma i els estanys de Ransol. Per tot, canals i opcions més dretes, per quan les neus ben assentades... i al pont del riu dels Meners (Foto:EP)


Enfilant... amb pic de la Coma de Varilles al fons (Foto:EP)

Sobre l'estat de la neu, la innivació a Andorra és molt bona, res a veure amb els cims i carenes ventats de la banda de Puymorens-Carlit-Puigmal (passadís natural als forts vents del N/NO). Ben bé a la zona del Pas de la Casa és on el panorama canvia. Havent bufat del SO i NO la neu de la banda occidental de la vall de Ransol està prou afectada pel vent, amb en general neu pols placada pel vent, poc transformada a les obagues (ull amb possibles capes dèbils), ventejada o amb acumulacions segons el lloc. Més ben transformada i assentada a les vessants sud de 2.200-2.400 en avall, i pendent d'acabar-se d'assentar més amunt. Les cornises mirant la vall del Pic de la Cabaneta i el Pic de la Pala Rodona són testimoni de la força del vent i els remolins a aquesta banda de la vall. Trobem un poti poti de neu pols més o menys solta/premsada i als trams més solells una mica pesada, i neu endurida, en general de molt bon esquiar, i crosta a la cota inferior ja arribant a l'aparcament.


Cota 2.100m. S'aprecia bé l'afecte del sol i el vent; vessants NE a la part baixa ben carregades i poc transformades i mantell ben assentat a la dreta del riu, pentinat pel vent i ben escalfat. A la dreta es veu el tub per on baixarem (Foto:EP)


A la cota 2.400m, el sol i el vent segueixen pautant la neu, des de la zona dels estanys de Ransol, amb el pas obligat a la part superior dreta del contrafort rocós (sol i ombra) per baixar dels estanys dels Meners de la Coma (Foto:EP)

La pala sud de la Serrera la vam esquiar pel cantó dret, prop del llom, entre afloraments rocosos. Es veien però traces antigues pel mig de la pala i fins al fons de vall.

L'accés al lloc com és habitual net fins a l'aparcament on ens calcem els esquís (cota 1.900m aprox.)

I algunes imatges i vídeos dels moments...


La vessant SO del pic de la Serrera plena de possibilitats, i arribant al cim amb l'Estanyó i el seu corredor N que espera el torn. A tenir en compte que encara resta a l'ombra tot el dia (Foto:IgnasiFarràs)


Baixant la pala S de la Serrera (Foto:EP&IF)


Del llom baixant directes als estanys dels Meners de la Coma amb les cornises del pic de la Cabaneta ben visibles, i gaudint del 'pow pow' més avall (Foto:IF&EP)


Baixant la pala S del pic de la Serrera


La baixada directa del llom de la Serrera cap a l'estany dels Meners de la Coma, que ens trobem més carregat del que semblava des de dalt


Des de l'estany dels Meners de la Coma


Al tub..


I més tub...

Activitatmoltbenfetaidesfeta amb l'IgnasiFarràs el 22/01/10