Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

10 d’oct. 2010

Via dels Senzills, 100m 6a (Malanyeu, Berguedà)

*

El bonic pas de canvi de placa de l'L2 (Foto:PilarBarbens)

La idea era escalar la Viatge per la pura delícia de l'Amadeu Pagès, esperonats per allò de via totalment desequipada i grau moderat, però el croquis de l'artista Ballart a l'article del vèrtex nº 219 que marca el flanqueig abans d'hora i els bolts de la via dels Senzills ens despisten. A partir del primer pont de roca gran escalem la placa de la dreta fins un tram fi fi que ens assembla massa expo com per ser un V desequipat i ja està... destrepem amb la calma i seguim remirant. Tirem amunt pels bolts de la via dels Senzills, i ja no els deixarem, farts una mica de tant de lio. Entre el segon i tercer bolt hi ha un altre pont de roca amb baga antiga, així que dóna que pensar que la "viatge" passar per allà, que deu seguir unes sabines a dretes i superar el desplom en diagonal per un pas de blocs trencats... tot això ho lligo després quan m'ho miro rapelant, i també després de veure un comentari de l'Amadeu que em confirma que els 15 primers metres han estat trepitjats per la via dels Senzills... això d'equipar vies al gust de cadascú, però que ho facin sobre vies d'escalda neta obertes abans, té nassos.


En vermell, itinerari dels senzills, i en groc, primer flanqueig a dretes que no, i segon que devia ser, de la viatge (Foto:EduPlana)

Són els temps que corren. De la dels senzills hi ha info a tuti-plen on line, .. la viatge, no res. Només apunto el que trobo dels graus i equipament: l'L1 6a obligat, però no expo. L'L2 el primer pas no és V+, és 6a. I l'últim llarg, més que recomanable assegurar des de la vertical de la placa (arbre) i el 6a (que deu ser 6a+) està equipat amb el trassero, amb un tram fi però que es fa bé per arribar a la segona xapa, i un altre entre segona i tercerca xapa del tot obligat i amb caiguda lletja (es pot compensar amb un càmalot de l'1 al forat de la dreta). Si la via ha estat equipada per dalt, doncs vaja manera de distreure al personal.. (a l'article no hi ha info de l'apertura).


La mantinguda placa de l'L1 i al segon llarg (Foto:EP&PB)


El llogaret de Malanyeu farcit de bolets, i boletaires... (Foto:EP)

Acabem la visita al lloc omplint els "cistells" pel camí entre les parets i el cotxe... bones boletades!

Activitatmoltbenfetaidesfeta amb la PilarBarbens el 9/10/10

Carnestoltes, 75m V+A1 (Font Ferrera, Solsonès)

**

A l'últim llarg (Foto:EduPlana)

Boniques imatges de l'escalada de la Carnestoltes, que repetim a l'hora màgica del lloc i afegim un pont de roca a l'últim llarg que ens ajudarà a seguir l'itinerari. Actualitzo topo de la piulada de l'any passat.

Bonica escalada i exigent del lloc, amb V+ obligat i un A1 on també toca estirar-se en desplom. Per mi de les recomanables d'aquesta petita vall farcida de petits panys però amb escalades ben autèntiques i tota una lliçó d'aperturisme sense embuts.


Els desploms del primer tram de l'L1 i entrada a l'R1 on trobem el V+ obligat (Foto:JoanMedina&EP)

Entrant a l'R1 i escalant el muret del segon llarg (Foto:EP&JM)


L'estètica sortida de l'L3, i l'escalador i els seus moments (Foto:EP)


El llogaret de Font Ferrera amb l'ermita de St. Isanta a l'esquerra, el Turp hortitzó enllà, i la paret del Llop Blanc que encara espera visita! a la dreta (Foto:EP)

Activitatmoltbenfetaidesfeta el 6/10/10 amb elspetitgransmestres d'en JosepMª Cases i en Joan Medina

6 d’oct. 2010

Perfomance, 200m 6a (Collegats, Pallars Jussà)

**
al darrer llarg, protegit en la seva versió original únicament per dos espits!

Enfilem a repetir aquesta bonica via que va ser oberta a l'estil "expo" marca de la casa dels aperturistes (Hurtado i Ballart dixit, gener d 1991) i de l'escola, i equipada després pel gaudi de tothom i deixar una línia assequible pel gran públic al lloc. Poc a afegir del munt de info que corre de la via arreu. Porta unes 15 cintes i ganes d'empapar-se de la sol.litud del racó, l'estètica dels moviments, la bona roca i el vol dels voltors que pentinen el clatell.

Com a curiositat afegiexo la topo de la primera "guia" que es va publicar de Collegats (Ballart dixit) amb algunes vies... per flipar l'equipament original, i de material: doncs amb tascons n'hi havia prou!


L'accés és evident prenent el camí cap a les moles de Pessó entre els dos aparcaments, seguir el camí, passat el coll de la ferrata seguir avall borejant les parets fins a situar-nos a la vertical de la paret (petita fita i fresa encara més petita fins al peu de via, a l'agulla adosada característica). El descens el podem fer per una línia de ràpels paral.lela a l'esquerra (fita), o millor seguint el camí fresat fins la ferrata (arreglada en el seu tram mig inferior per gentilesa i currada desinteressada d'en Xavi Grané) i avall.

Escalant el primer i segon llarg

el tercer, més discontinuo i amb alguna apretadeta..

la cova de la serp que ens la trobem de camí al peu de via i formes que es deformen a Collegats

I ep, al loro que estem fatal! els mossos ara multen si aparques a la carretera vella. A tenir en compte que l'assumpte és d'allò més desagradable: per absurd i aleatori... a veure si la FEEC i posa mà i s'arriba a algun tipus d'acord. O no res, a empassar-s'ho i patejar més pel marge de la carretera, tot un exercici de seguretat vial.

Activitatmoltbenfetaidesfetaenunplisplaspum fins la p multa dels cullons amb en XescoMas el 3/10/10
(Fotos:Col.EduPlana)

4 d’oct. 2010

Pa de Quilo, 260m 6b (Serra de St. Joan, Alt Urgell)

**

Al continuo sisè llarg (Foto:EduPlana)

Benrecomanats per l'Aniol (merci!) ara que toca escalar de "tranquis" enfilem a repetir aquesta agraïda i bonica escalada que tot i la discontinuïtat d'aquest pany de paret i les feixes i vegetació per tot, surt un itinerari que va enllaçant trams macos (s'escala molt més que no pas a la veïna del cap i el passerell que buf... quina enredada).

Adjunto topo amb el material actualitzat, després de que fos "espoliada", i restaurada després pels mateixos aperturistes. Es troba més info i la topo original al foro de Caranorte. Foto frontal de la paret amb l'itinerari a l'endreçat blog d'en Xavi amb info del cingle del repetidor o Cap de l'Obaga negra.


Topo, i al bonic flanqueig de l'L4 (Foto:PilarBarbens)

Aprofitem per passar en lliure el tram d'Ae de l'últim llarg, 6b d'estrènyer les dents fins a arribar als claus on ja hi ha molt canto. I el descens, fem cas del que un dia ens explicava un operari de les antenes i seguim la línia elèctrica, i en un plis estem a la pista. S'explica a la topo.


Cinquè i sisè llarg amb el pa de quilo ben visible (Foto:PB&EP)

La Serra de St. Joan, un racó que fa frontera, també quan la guerra, i amaga les últimes parets de calcari rescalfades al sol abans dels boscos que enfilen ja fins als Pirineus. Bonica talaia, país de voltors, i ara a aquesta època de boletaires de cistells buits i gent de pas entre les conques d'Isona i les valls del Segre. A l'Obaga negre la humitat ja hi és, només falten els bolets, uns dies més... baixem per la pista en bon estat que per Sallent ens porta a Coll de Nargó i de pas ens trobem a uns bons amics. Val la pena per gaudir dels capricis d'un paisatge farcit de detalls, masos, petjades de dinosaures, i panys de roca arreu!


a vol d'ocell amb ben visible l'aresta del Tossal de la Feixa on passa la Jaume Cassellas (Foto:EP)

Activitatmoltbenfetaidesfeta amb la valenta Pilar Barbens el 2/10/10 i l'esquena que va respirant a poc a poc