Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

31 de maig 2011

Integral CADE i "Espurnella"? a la Miranda de la Portella, 120m 6aA2e (Agulles, Montserrat)

*


Un parell de cordes, algunes peces i un rumb no gaire definit cap a la regió d'Agulles a deixar-se perdre per aquest laberint dalinià. Paisatges que tot i tenir-los a la retina desde petits, no deixen mai d'atreure. M'agrada pensar en les sensacions que ha de despertar en algú que s'ho troba per primera vegada. A la muntanya màgica de Montserrat, només el soroll que l'envolta distreu. Ai si fos a una zona més remota... Bonic imaginar-ho. Tampoc hi hauria les propostes verticals que hi ha, per tot.



La primera idea era escalar la reequipada CADE, rabiosa clàssica de l'any 1957 oberta per en Santacana, Vendrell i els germans Pons. Però de tant poc atents que ens líem i a l'R2 tirem recta amunt per una línia nova de bolts entre lliure difícil i artifo (algun passet de V+/6a obligat si no es porta estrep). La cosa continua amb una curt però desplomat llarg també d'artifo. I a la base de la boleta recuparem l'itinerari de la CADE. La R de la boleta és paral.lela a la R de la Domunt crist i li han "pispat" el pot de piulades on trobem un únic cartró amb dues anotacions de repeticions "quasi ens surt en lliure" i mig s'entén un nom tipus Espurnella (?). No he trobat referències d'aquesta via... i ni idea si comença des de baix. Alguna info?

La via és diu Espurneta i es pot tobar la topo i info de l'oberturista aquí.


En vermell l'itinerari de la CADE, en verd la Carreras i Nicolau, en blau la Domund crist, i en groc la via nova. I al primer llarg de la via nova.


Final de l'L1 i a l'L2 de la nova via

Sobre la CADE hi ha molta info a la xarxa i mil topos. Aquí, aquí i aquí topos més clàssiques i versions més arreglades. Per mi la xemenia IV i a pèl, tot i que buscant i entra algun alien. El darrer diedre també IV i pèl, curt, on el C1 o 2 quedà de luju. Sembla que tots els artifos surten en lliure però apretant. Pel descens, també s'ha renovat el ràpel, curt de 20m. L'accés el fem per la fresa desdibuixada que surt del camí a dretes poc abans d'arribar al coll i va flanquejant fins trobar-se a la vertical de la xemenia on cal enfilar amb una grimpada cap a la canal herbosa on comença la via, sobre una cova. Alternativament per dalt, fent el descens per la mateixa canal amb alguna desgrimpada. O tercera opció amb ràpel des del coll del Dauet, però això ja són ganes.


(Fotos:AngèlicaTesas&EduPlana)

25 de maig 2011

La neu, balanç de la temporada 2010-2011

*


Hivern de contrastos, amb un inici fred o molt fred, que va portar unes primeres neus de bons auguris, per passades les festes nadelenques dominar el sol i la manca de precipitació. Quan finalment van arribar les nevades del més de març recuperant els gruixos habituals, l'episodi de calor inèdit del més d'abril es va "menjar" i "cremar" la neu, avançant un més sencer el final de la temporada. Anys de poques neus a gran part d'Europa, que contrasta amb gruixos inèdits que han tingut a Amèrica (article i article).


Gaudint del powder al febrer al Canadà i al març a la Grave

L'evolució del mantell ha recordat al d'aquella escadussera al principi però amb final mol feliç temporada del 2008, on les nevades de primavera superen les de tot l'any. Diferent, per exemple, del 2009, on els gruixos són més elevats al pic de l'hivern. Aquest any però, l'episodi de calor del més d'abril amb registres històrics va precipitar la fussió, amb pèrdues de fins un metre de gruix la primera setmana d'abril (piulada) fins a avançar-la entre 30 i 15 dies del que seria habitual.

Evolució dels gruixos de neu i condicions a l'estació automàtica del Port d'Aula (zona Montgarri) i Lac d'Ardiden (zona Gavarnie) els anys 2008, 2009 i la temporada 2010-2011 de meteofrance




Neus fins al fons de vall a principis de març a la Val d'Aran




Finals d'abril amb aspecte de finals de maig camí del Balaitús (Foto:AngèlicaTesas)

Als Pirineus més propers en general ha estat un hivern amb tres parts: una primera amb gruixos per sota el normal, uns episodis de nevades des de finals de febrer i març (i abril a la banda oriental) on s'arriba als gruixos habituals de la temporada, i un final precipitat per l'episodi de calor del més d'abril. Menys dramàtic al cantó occidental, molt dramàtic a la banda oriental i al Prepirineu, on els gruixos han patit oscil.lacions molt fortes pels episodis intercalats de nevades i calors. Les canals del Cadí pràcticament no han conegut cap esquiada! es va pasar de massa perill d'allaus per nevades recents, a la fussió exegerada de principis d'abril. Si tinguéssim neus possiblement també parlaríem d'aquestes calors de maig pròpies del juliol! però ja no queda res que es pugui esquiar, per frondre's....
(histogrames font IGC)


Al pic de la Carbassa a mitjans de març


Foto d'allau de placa a la cara N del Comabona del 18 de març


Neus i calor al port de la Bonaigua a finals de desembre


El Tuc de Conangles s'adivina arribant al cim del Bergadèra, principis de març

Amb la carena del Cambre d'Ase al fons a finals del prolífic més de març amb neus (Foto:AT)


Arribant al cim del Tarbésou (Foto:AT)




Al pla dels ibons de Remuñe (cota 2.200m) el 14 de juny de 2008 (a dalt) i el passat 21 de maig (a baix)

(Fotos no citades:EduPlana)

23 de maig 2011

Punta de Literola, 3.132m MBEAS3 (Vall de Benasc)

**

(Foto:AngèlicaTesas)

Neus que s'acaben, ... hivern enllà... deixem passar el trepig de l'ànima sobre un blanc estripat que ja es desvesteix per tot



Agosarats, busquem completar el dia amb una llarga circular a la sempre sacrificada però farcida de neu i solitària capçalera de la vall de Remuñe... les nuvolades creixen molt ràpid o nosaltres fem tard... i el descens punyent pels tubs de Remuñe queden massa exposats amb una neu primavera estovadíssima que se'ns tira al damunt a cada gir a la picantona pala SE de la Punta de Literola. Però allà queda, pendent amb més blanc per tot.

La Forca de Remuñe i els tubs que des de l'aresta dónen múltiples opcions com el descens directa

L'itinerari és sempre molt evident i es pot completar amb múltiples opcions (en verd)... arribar al cim des del collado inferior o superior de Literola, arribar al Tusse de Remuñe per l'aresta o la canal O, descens per la normal o pels tubs.... nosaltres per guanyar temps enfilem a la Punta Literola per la mateixa vessant E amb traçades en forta pendent ... i de tornada l'aresta de Remuñe on després de renunciar al descens pels tubs per l'estat de la neu, ja no arribem al Tusse i baixem per la normal. Ens surten uns 1.500m de desnivell positiu acumulat.




La pala SE de la Punta de Literola (foto:AT) i l'ascens a la mateixa amb l'aresta de Remuñe tallant l'horitzó

Sobre l'estat de la neu, comença cap a la cota 2.200m, als ibons de Remuñe (d'hora a hora i mitja d'aproximació). Bon regel nocturn però que en seguida transforma. Molt treballada per la pluja d'aquests dies fins la cota 2.700m aproximadament on apareixen les capes de neu nova a mode de pastisset. A la pala somital de la Punta de Literola ens trobem una bona placa de vent de les successives nevades en alçada d'aquests dies, d'un pam o més, que llisca només mirar-la i s'emporta més neu en profunditat provocant allaus de fusió prou importants a cada gir... les allaus no marxen de vacances.

Bon estat d'innivació per arribar-se al refugi de Portillón d'Oo i fer la circular.




L'aresta cimera amb la canal Mammy del Cabirulés i la cubeta amb el refugi del Portillón d'Oo.




El gran Perdiguero que ens mira d'aprop (Foto:AT)

Cap a l'areta (Foto:AT) I Darrera, amb alguna de les allaus que provoquem al baixar la pala...

...ones les que xoquen contra la pedra, o a l'inrevés? pensaments que es fonen aigües avall. Noves línies, pales, descensos, cims i carenes nevades, ja van prenent forma per un nou hivern...

Activitatmoltbenfetaidesfetambl'angèlicael21demaig2011escadusserdeneus