Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

25 de jul. 2011

a la Fills del Vent de la Roca de Canalda

**


avui l'Angèlica i el Gabriel s'han estrenat a la Roca de Canalda, i ho han fet de la manera més natural. Seguint la lògica d'un itinerari on només cal donar una sola recomanació al peu de via; "segueix el més fàcil". Equipat on toca, a voltes amb distància pel mig, però amb tots els passos difícils ben protegits. Estrenyent allà on cal, assegurant el pas, la presa, l'equilibri, allà on tan sovint és prohibit caure. Avui, fins i tot hem passat fred a Canalda, tot i ser el més de juliol. I la parella d'aufranys també ens han vingut a saludar. La lluna, minvant, es mirava el gest de l'escalada, i somreia.







Les freses sense el pas del bestiar, i els pastors, caçadors i excursionistes, es perden. Els escaladors sempre som pocs aquí, i l'única via tan equipada on les cordades fan cua s'hi baixa rapelant així que tampoc serveix per cuidar la fresa. Ca la Rita ja està feta un merder, amb l'amo que remena la terra i tot ho fa brut. Què hi pretén?







El tast, el tacte i l'olor de la roca. La força del lloc, l'horitzó que es deixa tocar. Els colors i ombres de la paret que canvien amb el gir del sol que és temps sentit. El vent d'avui. Un any és massa temps per no enfilar a Canalda. Pacient, ja arribarà el torn per tornar-hi amb la mirada tova i el cor fort. Tanmateix i de moment, quin plaer compartir-la, donar-la a conèixer. Avui, quan dos nous escaladors han conegut l'escalada de Canalda. Que enamora.






Luxed'activitatmoltbenfetaidesfetambl'AngèlicaielGabrielel24dejuliol2011
(Fotos:AngèlicaTesas&EduPlana)

20 de jul. 2011

Tashunke Witko o Cavall boig, 105m 6b+ (Perles, Alt Urgell)

**


Segurament, vist amb perspectiva, a la bonica escola de Perles només li sobre les hiperfreqüentades zones d'esportiva que s'aturen l'aparcament del poble, deixen sense plaça a la canalla per jugar a pilota i van pulint l'excel.lent calcari que farceig aquestes parets elegants - que no arrogants - i d'escaldes precioses. El bastió per on passen la Tos de Gos, Putes Mosques i companyia sembla fer de filtre a la gran majoria,... i no gaires s'aventuren més enllà, on tot el Roc de'n Solà és plè de vies genials.


Al tram final del Roc, quan vam obrir la Balena blanca i el petit príncep, només la Morsa Chuan i alguna aventura més del mr. white s'aventuraven a l'extrem més esquerra. Tot un dia de feina per fresa el camí i recuperar-lo... i des de l'obertura que han aparegut quatre noves vies i amb aquest ordre; la també nostre Paraimara, la que ens van "birlar" però sense "alevosies" Dels sense papers, una altra del Lluís rebuscada i no fàcil que no recordo el nom i arrenca sota el sostre de l'esperó de la Balena en diagonal a l'esquerra, i la més recent Tashunke Witko d'en Joan Vidal i la Isabel Notivoli que ara hem repetit.

De totes elles, aquesta és la més assequible, i una bona excusa per als quins encara dubtaven de conèixer aquesta troç de paret amb un dels millors calcaris de l'Alt Urgell i segurament de Catalunya. Bona via, amb dos primers llargs pràcticament equipats que reforcem amb una i un parell de peces respectivament, i un tercer on si farem servir més els friends. Com diu la topo n'hi ha prou amb càmalots fins al 2, i algun alien o tascó. Deu quedar amb V o V+ obligat. Mai exposada. El llarg de 6b+ té un inici fàcil i la dificultat concentrada en un pas de bloc. Només els ràpels a base de mallons es podrien arreglar una mica.

Ara a l'estiu, ombreta a partir del migdia i a gaudir de les vistes sobre el poble i les llums de la tarda. I recordeu d'aparcar al marge de la carretera abans que a la plaça sobretot a l'estiu i caps de setmana que sino la canalla no té on jugar a pilota!



Escaladamoltbenfetaidesfetaambl'axelaquestasetmanetadequasiprimaveramésquenopasestiu!

18 de jul. 2011

A la Tánger de Collegats, 350m (+100m) 6b (Pallars Jussà)

**

No recordava lo bonica que era aquesta via oberta l'any 1987 per en César P. Hurtado i el Fabián M. Plana. Segueix la lògica tota l'estona i trobar un pas gens menyspreable en una paret que si no fos tallada pel gran jardí del terç superior tindria una quasi-verticalitat de por.

Recupero la topo publicada a la que va ser una primera guia de Collegats de la mà de l'artista Ballart ja fa anys. Els 6c i 6b s'han convertit en 6a's (que com diuen les piulades, es fan molt bé en Ao) tot i que a les 100 millors es conserva el 6b on deia 6c. En canvi, molts dels graus baixos es podrien pujar. Sembla com si convisqués una graduació original clàssica amb una d'esportiva als trams difícils que es devien alliberar a posteriori i de-cotar després (???).


Ball de graus i equipament amb el pas del temps

Amb l'actualització del material de Donalpina sobre la topo d'Onaclimb, es veu els bolts que es van afegir amb el re-equipament de la via i que l'ha feta molt més accessible a tots els públics. En el seu estat original calia escalar més, hi ha trams on la roca és molt generosa i fàcil d'autoprotegir. Amb tot, un alien verd per caçar el primer bolt sense risc a costellada no va gens malament i així subsitutim un primer clau que hi havia i que ja no hi és. En general, si anem justos de grau, un semàfor (més que suficient) ens anirà bé. També pel llarg d'abans del jardí, trencat i poc assegurat. L'escalada és atlètica i va carregant.

Després de 23 anys de recórrer solitària la paret i només flanquejada de lluny per la Maleses al díedre fissurat de l'esquerra, dos nous itineraris amb un any pel mig la flanquegen a banda i banda i/o la creuen... la bàsicament equipada per dalt No vols sopa? nou plats! (6bAe, 6a obligat) que estrèny la Maleses, i la més recent Casablanca (7a+, 6b obligat) que també passa molt aprop de la Tánger. El pany ja ha quedat farcit!


Itineris aprox, en verd la no vols sopa, en vermell la Tánger i el groc la Casablanca. Imatge de quan vam fer la Tánger fa anys (en blau la Maleses) i vam acabar escalant els tres últims llargs sota una tempesta de campionat - millor tirar amunt que la roca és abrassiva i no rapelar plovent - deia el follet Joan un escalador de debò.

Apunts breus: Totes les reus estan per rapelar amb bolts del 12 i dues argolles. La ferrata de descens està cada vegada mes restaurada (a trams) i es fa menys penosa. Els mossos continuen posant-se les botes multant a dojo a qui aparqui a la carretera vella. Ombreta a partir de les 11 i mitja aprox.

(Fotos:EduPlana&AngèlicaTesas)

13 de jul. 2011

el Desafío Vertical del NG

*

Daring. Defiant. Free. A new generation of superclimbers is pushing the limits in the Yosemite. Photo: Mikey Shaefer National Geographic

L'altre dia em va caure a les mans el número del més de maig del National Geographic España, que inclou el reportatge "Desafío vertical: escalda libre en Yosemite". Al fil d'un recent i inicipient debat sobre el "free solo" on menys mal que alguns amb autoritat posen una mica de seny, l'autor i escalador de l'article Mark Jenkins, ho té clar "Ahora la moda es la ascensión de paredes verticales sin cuerda ni arnés"


Portada, i foto interior de Jimmy Chin

Concentra en unes poques pàgines (es fa curt) un repertori d'essències que a voltes semblen oposades; des del recull minuciós dels nous rècords de velocitat i solos integrals que competeixen per les parets fins a anècdotes nostàlgiques del camp 4 "de quan si que era autèntic" i el testimoni del que és ara, i el que es porta.

"La velocidad se ha convertido en el credo de los nuevos superescaladores"

Com que aquí a la vella Europa tenim el costum de comprar tots els productes del nou continent... en breu el més "in" serà recórrer els viots de Montrebei a tota pastilla i anar fent punts.

"Es la moda. La mayoría de las vías ya se conocen bien, y tanto los materiales como la técnica ham mejorado enormemente. Por eso la competencia de un escalador se pondera hoy en función de la velocidad, y ya no de la exploración"

Menys mal que la nostre petit país encara hi ha espai per a la descoberta!




..més info aquí

8 de jul. 2011

Anglada Guillamón, 200m V+A2 (Cavall Bernat, Montserrat)

***

(Foto:EduardGimenez)

Preciosa via, oberta per en J.M Anglada i el F. Guillamón l'any 1961. Aquí trobeu la topo i piulada detallada de la repetició. Ara no cal clavar, però portar una u i v mitjanes, i un universal per exemple, ens pot estalviar haver de tornar-hi si ha saltat algun dels claus justets que hi ha. Els llargs d'artifo bastant restaurats amb espits, però també cal tibar de friends, i de claus i burils amb carinyo. No és un Ae, però hi ha passos emocionants tot i que concentrats, i la resta gaudir de la progressió pacient de l'artifo.


(Foto:EG)

Vam enllaçar els dos primers llargs de la canal (l'accés a l'R0 cada vegada més deteriorada entre pluges i escaladors) sense problemes. Els següents dos d'artifo també es podrien enllaçar, però caldria portar molt ferro (30 cintes pel cap baix i friends mitjans repetits). No cal, millor degustar-ho a foc lent, gaudint de l'audàcia dels aperturistes i del gest sobre el cada cop més imponent buit que es va dibuixant sota els peus.

(Foto:EG i AngèlicaTesas)

(Foto:AT i EduPlana)

La R opcional del tercer llarg d'artifo és a base de burils (un parell en bon estat), i per damunt hi ha una tirada d'artifo a equipar + un parell de claus justets fins a la primera expansió... en definitiva, no massa recomanable fer-la amb motiu d'estalviar-se material. La resta d'R són amb 2 espits i algun/s buril/s que es poden usar.

Sense enllaçar cap llarg d'artifo, ni partir-lo, vam passar amb unes 22 cintes, camàlots fins l'1 (portàvem el dos i el vam fer servir, però prescindible) i semàfor d'aliens (portàvem més colors però no els vam fer servir) més alguna plaqueta. El tascons pràcticament els vam passejar, potser algun de mitjà petit opcional.

Ull amb els baixets, sovint cal estirar-se per arribar a la següent assegurança!


(Foto:AT)

(Foto:EPiEG)

Sol de bon matí però a partir de les 12h aprox. ja s'escala a l'ombra de la fissura i ja no et toca el sol fins al cim. El típic ventet del Cavall als darrers dos llargs, tot i que les reunions queden protegides amb les encantadores baumetes, tot un balconet sobre la plana (cada vegada més estripada).




(Fotos:AT)

Una via preciosa, feia dies que no sentia l'escalada. Amb les visites al Cavall per la Puigmal primer, la Punsola Reniu després i ara aquesta,... totes tres i cadascuna en el seu estil: imprescindibles!

Activitatmoltbenfetaidesfetaambl'angèlicail'eduard el juliol2011

5 de jul. 2011

Serra de les Canals (Alt Pallars)

**


Hi ha projectes en blanc que primer són en verd. Aquest cop treiem el nas fins a la collada de Soliguera i enfilem un troç de cresta cap al Pic de Soliguera, de la fantàstica Serra de les Canals de la vall de Noarre,... ja pensant el descens que vindrà quan la neu torni a amagar el bestiar als coberts i l'ànima de les habitants d'aquestes muntanyes que t'encongeixen. Terreny poc definit de joc infinit, d'uns Pirineus on sempre hi ha espai per a la descoberta.


El llogaret de les boniques bordes de Noarre i el carrer transhumant que protegia els sembrats del bestiar... quan el país era habitat pels crits de la canalla jugant amb l'herba fresca de l'estiu



Emmarcats per la poc transitada vessant NE del Ventolau i del gran Mont-roig al fons, Campirme, Tuc de la Cima,...

A la cresta ens trobem passos de III+ i una bona timba a banda i banda. Ja hi tornarem amb més material del que duiem aquell dia, gens suficient. L'accés és al coll és mooolt pendent, 35-45º mantinguts a la part alta. Soles noves recomanable, i prohibit passejar-hi en dies de pluja on tot sigui moll, caiguada rudolant sense aturador garantida. A la part baixa cal passar una franja de bosc que ara amb fites és més fàcil de trobar, però tot hi així. A l'hivern, caldrà esperar a que el torrent sigui ben cobert per no liar-ho massa.


....ssssss.....


Itinerari seguit vist des del cim de la Coma del Forn aquest hivern

amb el bon amic Andreu que també corre amunt i avall trepitjant fort