Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

31 d’oct. 2011

Perfils a la Tomàquets d'Amagatotis, 130m6a (Roca de la Palleta, Montserrat)

**

..si al gest de l'escalada d'intuïció li afegim una roca de luxe i al fil de l'horitzó li retallem una silueta, només queda imaginar-nos centenars de metres fins a tocar el cel amb la punta dels dits...



(Foto:EduardGP)

Enfilem a aquesta fantàstica Roca de la Palleta on alguns opinen que amaga la millor roca del massís i és fàcil d'imaginar. Aquest dia la humitat també fa suar la pedra, i tot i així, quin plaer poder aprofitar qualsevol petit relleu per progressar sabent segur que aguanta, que qualsevol petit pèsol suporta el cantell dels peus.

De la Tomàquets d'amagatotis, la primera via oberta a la Roca i que troba el pas de forma elegantíssima, només apuntar que el 6a del segon llarg que marquen algunes topos no l'hem trobat, i que s'ha d'escalar però on és difícil està ben assegurat. Només a l'L3 passat el primer bolt hi ha una bona tirada neta fins on ajeu. No ens ha semblat expo ni tan tremenda, millor anar amb la ment despreocupada que s'escala millor. Arribar al primer bolt és el més difícil. Info completa amb peus i senyals aquí. Nosaltres només vam posar un alien verd i blau a l'L1 i prescindible, i un groc a l'últim. Els dos últims llargs es poden enllaçar.

Preciosa via oberta per l'Amadeu Pagès, J. Rovira i - segons alguns llocs (??) - per en J. Armengol el 88, i molt ben restaurada per en Ferran Sulis i Pere F el 2006.


(Foto:EGP) i topo que es troba al Balcó de la Lluna amb la graduació original. Bones topos també d'aquesta i veïnes aquí.

A la dreta, el muret del tercer llarg protegit per una sola expansió (Foto dreta:EGP)






Aquests últims.. perfils a la Pere Segura

Aprofitem l'aproximació i la poqueta llum que queda per escalar els dos primers llargs de la veïna Tuaregs (primera foto). Vieta molt equipada que ja no te tant aire per on passar, d'algun xapatge estrany i d'anar seguint les assegurances, algunes per sobre de merlets que són l'enveja de qualsevol parabolt! sense el regust d'escalada de la tomàquets...






Activitatmoltbenfetaidesfetambl'angèlicaielscompanysquepassegenpelcostatperdutsperunaboiraquenoensabandona

a la Vall de Tor (Pallars Sobirà)

**


aquests Pirineus que no te'ls acabes.. la preciosa vall de Tor entafora una olla natural que des del fons del riu s'arriba a les carenes cimeres, a totes les orientacions... i això, ara quan la neu que s'olora d'aprop comença a despertar l'ànima en blanc.. vol dir molt! Només enfilar el barranc de Borgs fins als plans pasturats a l'estiu ja dóna una idea ràpida de tot allò que la vall permet.





Sigui el contraband, sigui l'inconformisme, sigui el que sigui el que és clar, és que de moment la vall s'ha pogut mantenir al marge del ferro i el soroll d'unes pistes que s'havia pensat enllaçar amb la veïna vall transfrontarera andorrana... ara encara es pot gaudir de la petjada dels grans mamífers i una natura, salvatge (aquest dia sento la brama d'un mufló que després surt al pas amb el seu harem de famelles). Tot i que també una mica malaïda.


A la obaga del serrat de Borgs encara s'hi veuen els tocons dels arbres gegantins que es van tallar per asfaltar-ne la carretera d'accés. La història de la vall de Tor continua inacabada, com la de tantes valls profundes que tan aviat queden fosques, a l'ombra, ara que el sol passa baix.

27 d’oct. 2011

Grafitti, 200m 6b+ (Serrat dels Monjos, Montserrat)

**


Enfilem a repetir aquesta molt bona via amb segell marca de la casa dels aperturistes. O anem molt despistats o des de que vam fer la Guateque la setmana passada que se li ha afegit un espit a l'últim llarg, al tram comú amb aquesta (??????). Ens el trobem a la placa de la dreta just 1m sota el clau que hi ha passada la placa de V+ de l'inici i el tramet de roca trencada... algú li sona o corren espitadors a manta que van suavitzant l'assumpte? que la setmana passada diríem que no hi era!? a banda que les topos originals no el pinten..


La via, realment bona. Hi ha molta info a la xarxa i aquí un bon croquis (que si pinta l'espit fantasma però no el clau..?). Grau obligat de 6a. Llàstima que el mur final s'equipés per dalt, que ha quedat algun xapatge estrany per escalar-lo a vista si no vas sobrat de grau, i el pes de les cordes no ajuda. Bona i imprescindible del Serrat, i toca escalar quasi a tots els llargs. Per nosaltres no cal partir-los aprofitant R intermitges de la Psicodèlia (L3) i Guateque (L5), tot i fer l'escalada més còmode les tirades perden "viatge". Friends fins al C1 i C2 opcional i aliens verd-groc-vermell o tascons.


Activitatmoltbenfetaidesfetambl'angèlicaraquejarribatlatardorpassadaperaiguaipotserelsbolets

24 d’oct. 2011

Dimensió Aproximada, 225m 6aA2 (Roca de Canalda)

***


Adjunto topo d'aquesta preciosa via, segurament la millor de la seva dificultat de la paret. Com la defineix ell mateix, l'òpera prima de'n Josep Mª Cases, un petit gran escalador amb molt bones vies arreu, i amb una manera de concebre l'escalada que només entén d'escalada. Al número de setembre d'El Corriol, la petita revista del Centre Excursionista del Solsonès, hi trobareu el seu testimoni (pg. 13) a la seva secció d'Escalades de somni.

"D'aquesta ascensió en puc dir que és la via de la qual n'estic més orgullós, és la meva òpera prima, la millor de les millors, una escalada de somni feta realitat"


Per arrodonir aquesta segona repetició ens permetem el luxe d'enllaçar el segon i tercer llarg.. només calen cintes molt llargues i alternar bé les cordes, per la resta... deixar-se anar, i navegar dolçament durant quasi els 60m de llargada enmig d'un mar de corall vertical emmarcats per la gran arcada de ratlla la paret de dalt a baix...


Un matís breu sobre els graus. Segurament el segon llarg és més 6a que V+, però concentrat en únic pas de panxa. En tot cas, el 6a és obligat a més d'un llarg. I l'A2 perd la e amb els claus de l'últim llarg, tot i que només són 3. Ajusto també la llargada dels llargs. Volíem enllaçar el 5è i 6è i jo diria que no dona. Els dos últims si, però molt just de cordes. Més info a aquí.


granescaladacompartidambelGabrielilaNicogaudintdecadadetalldelreidecanaldaimercialsescaladorsambdoscullonsquevandeixarviestanguapes