Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

29 de gen. 2012

via nova: Horitzons 70m 6b/c (Riu Lacó, Solsonès)

**


Enllestim amb en Fleki aquesta nova via a la paret de Riu Lacó exprimint el calcari de luxe de lloc. Ha quedat una bona via, on la dificultat obligada està als passos de placa. L'slap del segon llarg és dur i toca estirar-se molt fins arribar a una presa lateral salvadora, ara sanejada. Està per veure com queda al final (grau per confirmar, l'alçada fa molt!).


Si allarguem la visita amb la imprescindible Marillion i la també recomanable Aurora Boreal queda una bona triologia picona per quedar satisfets. Totes tres sobre el 6b/c amb passatges obligats. O la també fàcil i agraïda Regal de reis.





De pas he repassat i fitat la fresa de baixada de la paret que estava ben perduda. Tot i que per aquestes vies el millor descens és el ràpel.

afanyat, busca una bona atalaia on el buit pengi sota els peus. I descansa la mirada horitzó enllà...

20 de gen. 2012

Ocells de ferro o helesquí a l'Aran



l'aviació civil autoritza l'heliesquí a l'Aran

bé, doncs, ja podem "gaudir" de la oficialitat de l'heliesquí a la vall, de com rebenten les pales i omplen de soroll les valls. Toca estar a atents a que el grup no se't tiri al damunt, o les allaus que puguin provocar que l'any passat - quan llavors no era oficial? - en els vam trobar i es passejaven per tot amb un risc 4, per allà mateix on el web del mateix Conselh pintava semàfors vermells

pirineus massa petits i massa fràgil on no tot hi cap i s'hi fa cabre. Com deia un destraler i empresari local que encara remena la cua .. "ni que sigui per criticar-ho, ja està bé, l'important és que se'n parli!"



al Canadà n'estan molt orgullosos i sovint una llarga tradició familiar darrera. Passa que les dimensions d'aquelles muntanyes on el mateix recorregut amb 10 minuts d'helicòpter poden ser hores d'esquiada per arribar el lloc i sense res pel mig, la presència de tot plegat és una altra. No veure la diferència va molt bé per fer negoci, que és del que es tracta a les valls dels Pirineus, on no hi ha alternativa, es clar. Seran els temps que corren i als qui no fem soroll només toca mirar-nos-ho per terra com els mateixos cavalls de ferro que trenquen el silenci i ara, per aire.

Pic d'Anrodat, 2.729m BES3 (Andorra)

**


Bona esquiada de la canal de l'estany de l'Illa al Pic d'Anrodat, aquestes setmanes que les condicions continuen difícils als Pirineus. Aquest dia el ventet del N que ressegueix els relleus manté la neu sense transformar excepte als trams més drets i ben orientats al sud arrecerats, i al migdia. La resta continua dura o molt dura i trams gelats a les vessants N. També a cotes baixes amb poc pendent on el sol no li dóna de front. Piolet i grampons de ferro molt recomanables, evitar circulars i buscar sempre descensos que mirin al sud.

Es pot aparcar al final de la vall de l'Incles, prop del pont de la Baldosa (cotxe alt, trams amb neu dura a la pista). La neu comença a la cota 1.950m, 100m més amunt, al marge dret del riu del Manegar.









L'itinerari té algun tram obligat ara que hi ha poca neu al muret de baix del riu de l'Estany de l'Illa, amb rocs enmig del fort pendent. La canal té uns 20º a la part inferior i 35º a la part superior, amb una sortideta prou dreta (ratllant l'S4, però al ser ampla ho posa més fàcil). És pot arrodonir la sortida fent-la circular arribant al cim pel seu llom E. Del coll de la canal al cim tram d'aresta ampla amb algun passet sobre roca.











El pic d'Anrodat i la canal de l'estany de l'Illa al centre de la imatge (foto: pescada a Fitas) i itinerari (en blau la opció cirular de pujada)

Un petit salt en el temps, recordant aquella sortida al pic de la Cabaneta on la canal vista de front demana a crits una visita... Aquella esquiada fantàstica a la Cabaneta torrats pel sol i amb parada a les valls de Nargó on tot just algunes coses començaven...



Activitatmoltbenfetaidesfet
ambl'aniolel18deludel12

15 de gen. 2012

A la Paciència conjugal (Serra de St. Joan, Alt Urgell)

*


Enfilem a l'assolelleda muralla de la Serra de St. Joan, aquests dies al límit de l'alçada de l'embossament d'aire fred de les valls que es pot tallar amb un ganivet quan es mira hortizó enllà. Ens deixem enganyar pel "ofrece algunos tramos muy bellos y elegantes" i el "recomendable" de l'ABC (Desnivel nº62) per repetir aquesta via que al marge de l'encigalada final i que no acabem, no ens ha semblat gaire recomanable. Molt vegetada i suposem que gens repetida, amb fissures brutes que ara ja ofereixen més opcions on assegurar-se. El segon i tercer llarg es poden enllaçar quedant la via amb 4 tirades. El millor al.licient és que està pràcticament desequipada i t'acompanya aquella sensació d'obrir via.



Adjunto topo incompleta amb l'encigalada final que potser es fica a l'últim llarg del Trio Guadalajara (6a+).. en tot cas, si algú hi va no confondre's amb l'itinerari de la via (espit visible des del terra). O, si hi ha ganes continuar encigalada amunt i fer una variant. La via és troba a l'esquerra de la ben recomanable Aerolito sevillano.

Topo (algun grau amunt de l'orginial) i l'encigalada de l'últim llarg

L'inic de via és evident sota el sostre que en mitja lluna marxa a esquerres. Pas obligat sobre la branca d'una sabina. Sembla que el 6a/A1 de l'últim llarg surt en 6b. Segurament aquest últim i en part el primer, el més "elegant" de la via. Els claus ara, amb les fissures netes, els farem servir en tot cas a l'últim llarg.

Activitatquasifetadeltotambl'Axeliunfredquepelaquanelsolbaixa.

pd: ull aquests dies al tram entre Organyà i Oliana, que els mossos (en lluita!?) estan fent fotos amb un ford focus blanc malaparcat en general

13 de gen. 2012

Pic de l'Estany Mort (fals cim), 2.719m BES3 (Andorra)

**


Condicions difícils. Tot i la setmana d'inversió tèrmica aquesta només s'ha notat amb la "cremada" de neu a les vessants més assolellades i de cotes baixes. El gel més amunt continua on a les crostes velles i al regel de les nites estelades sense vent li costa ores transofrmar encara que li toqui el sol. A partir de certa cota, l'única neu bona i "ben" transformada es troba en vessants sud de més de 20º el que afegeix un punt de compromís a les sortides, i es que amb pendents inferiors igual no transforma en tot el dia. Com a mínim amb el ventet fred del nord d'avui que resseguia el relleu de baixada. En resum, hi ha opcions de trobar bones esquiades com les d'avui però cal ser molt curós amb la selecció de l'itinerari i solvent amb neus dures.







Hem renunciat a la vessant SE del pic de Meners perquè quan el sol ja havia girat la neu no havia transformat prou, i em esquiat la vessant SO-S de fals cim del Pic de l'Estany Mort, pels pendents que baixen nets a l'estany Mort. Em escollit aquest descens comptant que si patinàvem la cubeta de l'estany ens aturava, reunciant també al descens directa del cim cap al fons de vall que no te cap canvi de relleu que t'aturi.



Marco l'itinerari que em fet de baixada i també recomanable de pujada (aquesta l'hem fet pel torrent que mena al Bony de la Pala de Jan però el flanqueig amb el gel d'aquests dies és exposat (grampons) i fas potser més volta i tot) . L'accés a la cubeta de l'estany Mort és fa per un coll poc definit i penjat del llom-carena que baixa del pic de Meners.

Compte amb el descens pels tubs característics sota els estanys de Ransol, no estan fàcils amb gel al canvi de resant. La sortida clàssica al Serrera també es veu complicada.

La neu a les cares N intractable. I la neu a la franja de bosc sota la Pala de Jan i d'accés al Coma de Varilles ha fos. Tot i així neu des del cotxe per un fil blanc al marge de la pista asfaltada.

Bones traces i aquests dies grampos de ferro i piolet/s quasi imprescindibles

Itinerari i sortida amb esquís des del cotxe pels pèls seguint un fil de neu al marge esquerra de la pista asfaltada

video

Activitatmoltbenfetaidesfetambl'ignasisupervideoquejarribarà.. iqueneeeeeeeeeeeeeeeeevi!

12 de gen. 2012

Marillion, 60m 6c (Riu Lacó, Solsonès)

***


La Marillion és una delicatessen, una petita perla enmig d'aquesta oceà de vies i racons que en els temps que corren sembla, perduts com anem, que només puguin trobar-se a base de posar-ho fàcil. A la Marillion s'hi ha d'anar amb la ment en blanc i sabent que aquest és el teu grau, i no has de caure, és igual que tinguis aire sota els peus fins a l'assegurança més propera. Sino fracasses-cua-entre-les-cames.


Només dos apunts per treure o posar mite: al primer llarg entre les dues primeres xapes hi ha les restes del que devia ser un canto salvador i als dos ens ha semblat V+/6a tirant a 6a i obligat amb aire sota els peus. La resta es passa bé, i et vas protegint on no ho veus. A l'inici del segon llarg no cal espantar-se que surt més fàcil del que sembla. El díficil és passat el segon espit però el tens a prop. I l'A1 o 6c es passa molt bé en A1 si cal. Els llargs ho tenen més fàcil en aquesta via.

La via es troba entre les també recomanbles Regal de reis (la fàcil) a l'esquerra i Aurora boreal (difícil) a la dreta. Descens amb un únic ràpel de 60m. Possiblement el millor calcari de la comarca. Curta, intensa, luxe d'escalda, per treure's el barret d'aquest petit gran escalador, en Xuxe, que encara va deixant emprempta. Xapó!



EscaladafetaidefestacuaentrelescamesambenFlekielfortíssimo

9 de gen. 2012

A la via dels Avis (Busa, Solsonès)

*


Via equipada per dalt bàsicament d'artificial equipat que ressegueix un estètic esperó, dels més llargs que donen de si els espadats de Busa. Hi anem pensant de passar en lliure allà on es pugui, que és bastant, però definitivament la roca deixa molt que desitjar i acabes una mica fart d'aplegar rocs mentre escales encara que sigui amb la xapa a tocar. Potser si algú es passa abans amb un martell, escarpa i raspall, la cosa quedaria mig digne. De moment, no crec que valgui la pena deixar-se enganyar per mirar d'alliberar aquesta via, prefabricada per dalt que, ben mirat, no queda gaire diferent de les fabricades per baix a cop de taladre i estrep.


L'esperó, vist des de la bonica Jardí botànic.

Respecte a la topo del llibre d'escalades de la comarca són 5 llargs i no 4. D'uns 25-30-30-25-40m aproximadament. Moltes cintes i més encara si volem enllaçar. El primer llarg molt díficil, el segon surt tot o quasi, i els altres tres més o menys la meitat o més en lliure, però amb trams crocants. Un setgradista i sanejat sembla que ho hagués de passar quasi tot.



El peu de via és molt evident des de la pista transversal que ens mena a la Maneras de vivir. A aquesta piulada es pot veure una foto frontal. I aquí un intent d'alliberar-la.

Escaladapedeladafetaidesfetambl'aniolilacaloretadelacarasudsenseventnires

Estat de la neu: informacions, accidents i contrastos



Aquesta temporada el butlletí francès d'allaus s'ha actualitzat i inclou una informació prou interessant, que és l'evolució de les nevades recents els dies anteriors i posteriors al del butlletí. És el mateix butlletí que edita el govern d'Andorra. Aquesta informació qualitativa és un encert, així com l'equilibri que s'ha trobat entre el grau d'informació i el format gràfic. És un butlletí ràpid de visualitzar i on es destaca el més rellevant sobre l'estat del mantell i la tendència més propera. Potser fins i tot es podria completar afegint les condicions generals meteo dels dies passats amb la simbologia habitual: temps assolellat o ennuvolat, nits estelades o no, temperatura mínima i màxima, i intensitat i direcció del vent. Tot i que el resultat d'aquestes variables ja és la descripció del risc d'allaus, poder recollir al gràfic i si és possible els cicles de fusió-regel que s'han donat podria ser una millora important.


A Catalunya, a la darrera assamblea de l'ACNA es van presentar els resultats de l'enquesta sobre la comprensió del bulletí d'allaus de l'IGC, que ja fa dues temporades han ampliat amb una versió gràfica. És interessant fer-hi una ullada. Destaca per exemple com un terç dels usuaris segueixen el butlletí durant la setmana, i quasi la meitat els tres dies abans de fer l'activitat. Aspecte molt important atès que sempre podrem interpretar-ho millor coneixent l'evolució recent (sempre és diferent un 3 venint d'un 2 que quan prové d'un 4, per exemple, o quan un 3 ve de diversos dies amb 4, o de diversos dies amb 2).

Sobre l'estat de neu, el butlletí català afegeix informació sobre la "distribució del mantell" (gruixos), mentre el francès l'amplia amb una descripció de la "qualitat de la neu". Més enllà de fer una lectura des de la perspectiva del risc d'allaus, completa la informació sobre l'estat del mantell per la pràctica d'activitats a la neu. Un cas intermitg és el bon butlletí del Conselh Generau d'Aran que, tanmateix, li mancaria una actualització més freqüent i no tan condicionada als dies de festa.

Aquests dies la combinatòria de l'episodi de pluges a cotes altes de fa unes setmanes, la manca de nevades noves, el fort vent i les baixes temperatures han deixat un mantell molt glaçat en superfície que només transforma en les vessants més assolellades i amb prou inclinació per ser escalfades, ja que el sol encara va molt baix. Com ja s'apuntava en una piulada anterior, dies complicats per fer circulars, que sempre ens tocarà passar per vessants obagues, i on cal assegurar-se la neu transformada a les pendents fortes. Tan si anem amb esquís, com a peu. Com recullen les piulades als webs, dies complicats als Pirineus. Aquest cap de setmana, a l'accident de la vall de Galba s'hi han d'afegir les fatalitats de Coronas, l'Aspe i el Midi de Bigorre, i també a Palencia.

I mentre aquí tenim uns gruixos de neu molt per sota de la mitjana (excepte Bonaigua) als Alps tot al contrari, amb unes condicions excel.lents. Està per veure si no es repeteix aquest any un patró com el del passat, o el de 2008, amb nevades tardanes però abundants. Bé, com i quan abans vinguin noves nevades millor!


Origen foto -muntatge? (merci Ignasi) i gràfic de l'estació del Cadí de l'IGC