Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

29 d’ag. 2012

Marià Garriga, 100m MD (Roca de Canalda)

**

Enfilem a repetir aquesta senzilla via que troba el pas resseguint un diedre prou definit de dalt a baix. Oberta aquest estiu per dos follets que no perden corda. Poc equipament en general i s'ha d'escalar en general, però el grau moderat ho posa fàcil. Sense ser una gran via, allà està, i si que és una bona opció per iniciar-se a Canalda i la seva escalada d'intuïció i autoprotecció, amb roca a trams molt bona i altres on s'ha de mirar. És ràpida de fer i amb ombra a la tarda.


La via es troba a la dreta d'un marcat esperó amb jardins en el seu flanc dret però on hi passa la via dels Jubilats, del mateix Marià. L'ascens és evident des del primer aparcament i el descens el farem per la dreta seguint la fresa i fites (15')


De material, hem passat amb els aliens i els càmalots fins al 3 i no hem fet anar els tascons. El C3 només l'hem usat per reforçar a una fissura ampla l'R1 i assegurar el pas de sortida pujant el friend, i va molt bé. La darrera reunió, penjada i a reforçar, ens l'hem saltada per continuar uns pocs metres més fins l'arbre més proper i amb cura de no fer baixar rocs pel segon de cordada





Aquesta ha estat la darrera obertura de la paret, i dedicada a una gran persona que ja il.lumina el llençol foradat que és el cel a la nit, .. en Xuxe li va dedicar unes paraules senzilles i boniques que en Lluís recollia al seu blog.

Joc de nuvolades com feia dies que no es dibuixaven al cel. Hem escalat amb el ronroneig de les tronades a prop, i hem trobat el pas enmig de les tempestes que han estat pel voltant. Busa s'ha remullat de cap a cap... i a les terres Berguedanes ha llampegat i tot. La roca ha quedat seca, tot just quatre gotellades per refrescar l'esforç quan ja érem de baixada. Que s'ha fet pausada, aprofitant l'avinentesa per recordar aquella ferum de caliquenyo que t'acompanyava a cada reunió. Quines calades tan plaents, i en pau. De tanta petja que ja corres per tres parets!


bonicaescaladamblallumdolçadelestardesd'unestiuques'hadeixatanaral'amplambl'íngridielcuquetd'unarocaquesempredesperta

27 d’ag. 2012

St Honorat trepitjat per les quatre rodes o Busa pintat pels quatre cantons

*
A l'escalada del Retriro espiritual de l'AGP... fàcil d'imaginar que s'hi fos al capdamunt d'una agulla se li escaparia algun roc avall fent punteria sobre la currua de vehicles
 
Seran els temps que corren i figura que ens ho hem de mirar amb la resignació del pastor que recolzat sobre el seu bastó cada dia se'n troba una de diferent, i res no pot fer-hi. La visió comercial de la natura s'estén pels paisatges del país cada vegada amb menys complexe. Ara tranquil que pots conèixer el racó màgic de St. Honorat sobre les quatre rodes que t'hi porten per quatre duros, sobretot per la gent del país que "no s'ho coneix". Els restaurants es freguen les mans, potser també poden comptar la gent que deixa d'anar-hi. O també tranquil que per la nord feréstega de Busa i a tot el recorregut si amb el GPS no en tens prou hi ha marques a cada troç, no fos cas, de rutes inventades a base de copiar i enganxar. Ni el maqui més sapastre seria tan poc discret. El batec del territori es fa sentir davant un intrusisme sense miraments sota el discurs verd de l'ambientalisme fet producte de compra i venda ... i el més irònic és que sovint els promotors es defineixen com amants de la natura. I això que les relacions són cosa de dos.

"No tot s'hi val a un territori que s'ho val" ... els pastors, com les ovelles, cada cop són menys

21 d’ag. 2012

Escalades ceretanes de fons de vall

**
 
... al concepte nostre de la Cerdanya francesa, és a dir, a tocar de la catalana, es reparteixen escoles aquestes si al més pur estil francès molt equipades i amb totes les dificultats, sobre afloraments de granit que amb sort donen per vies de més d'un llarg. Terreny de joc d'iniciació, retrobament amb la vertical, o per a practicar amb l'ús de les peces flotants. D'accessos mínims i el punt aquell net, polit i tranquil del país veí que enseguida destaca. Enmig d'un paisatge de boscos i muntanyes d'aquesta banda axamplada dels Pirineus, on la llum sembla voler ser la més protagonista de totes.


Ens passegem per la vertical del sector del pla dels avellaners de les Bulloses i els totxos de Font Romeu i el llac Balcere on apareixen vies de més d'un llarg.


Jo no coneixia aquesta guia amb info d'aquestes zones esportives, però també de vies llargues - sempre amb aproximacions importants pel mig - i activitat hivernal. Està editada en anglès i francès, llàstima haver-se deixat el català! :) 







Escaladesuausidolecesamblaraquelalicianuriailoriolisusi... quan semblava que ja no podia fer més calor, i si....

8 d’ag. 2012

A la paret del Triangle de Font Ferrera (Solsonès)

**

Discreta paret d'alçada modesta que més vertical que tombada tanca la senzilla vall de la rasa de Font Ferrera que per capricis d'unes valls i valletes mira a l'oest i a l'horitzó enllà, donant una bona ombra fins ben bé el migdia. I una estona més a la part esquerra de la paret on vies com la Cadència o l'Eclipse ens regalen primers llargs rapelables amb roca, aquesta si, de luxe.. Amb la pujada del sol, també ho fa l'aire que, ajagut, s'ha refrescat durant la nit al capdavall de la rasa, i ens pentina el clatell. 


Repetim la bonica via del Pato on aprofitem per deixar muntat un pont de roca entre la segona i la tercera xapa. 

Escalades curtes i intenses, amb graus de l'època i assegurances que mai ens semblaran prou aprop. Roca sovint molt bona, i altres no tant on cal parar compte per fer saltar algun còdol mandrós de la vertical.

Totes les vies han estat obertes per baix amb gran estil, i ha totes s'ha d'escalar. Possiblement les més compromeses són la Nena sexy (tot i la primera expansió afegida) i l'anomenada Cadència. I també la Nosferatu, del que en prou feines es coneix alguna repetició. Escalades totes de sensacions plenes on els graus moderats es dilueixen amb el compromís de les tirades.


 
Matineractivitatfetaidesfetambl'íngridieldespertardelesbèsties...

2 d’ag. 2012

A la GESAM de la Paret de l'Aeri (Montserrat)

**
 
Boniques imatges d'aquesta exigent escalda de cap a cap.

 
Vam repicar algun clau dels nous mòbil però els companys no van clavar, quedant un bon 6a+ obligat a L2, el més dur, a un bon tram difícil amb cremallera de material precari al primer terç del llarg (jo anava de segon que llavors tot se veu més difícil).

Aprofitem per sanejar una mica més les fissures de vegetació i tirar avall algun bloc.


Sobre l'equipament, la via ara està amb més bolts dels que marca la topo del blog de l'abertapia que és anterior a l'acabament del reequipament de la via, però tot i així a l'L2 hi ha el susodicho tram on es conserva l'essència del tot... També al tercer llarg es veien força bolts tot i que vam passar per la Lotus ben bé sense motiu concret a banda de l'aspecte de la roca (hi ha un primer bolt de la GESAM a tocar evitant el factor 2).

De material serà útil els aliens, càmalots fins al 2, algunes plaquetes i els claus opcionals (impresicindibles si es vol passar en clàssic de V+/A1 que tot i clavant jo crec que obliga a 6a) + 16 cintes.

En Marc ja completarà al descripció tècnica de la via que per alguna raó se le van empassar ells dos de primer de cap a peus.





EscaladafetaidesfetambelMarcil'Albertquevanatopeinos'hoacaben