Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

28 de set. 2012

A Los Mares del Sur, 220m 6a (Vinya Nova, Montserrat)

**


Encetem aquesta navegació d'una via recent oberta amb aromes de clàssica d'equipament just i suficient per jugar amb les flotants a punts concrets i passejar per la roca en la resta. 

Oberta per l'Escofet, l'Esquirol i en Peña la tardor del 2001 molt ben trobant el pas per una paret que no enganya, i ja des de baix avisa que les repisses hi són, que la roca no serà sempre bona, i que de pati no en sobrarà. Per la resta, és una escalada agradable, per gaudir del lloc i la navegació sense pretensions, amb un bastió final amb roca de somni que prou mereix la visita al lloc. L'equipament a voltes allunyat, dóna un ingredient picant a l'escalada per acabar d'arrodonir la visita. Topo amb peus i senyals aquí.






Només uns apunts breus: De material nosaltres anàvem només amb els aliens que diu la guia de la sud, i molt bé. Però si haguéssim portat un C0.75 i un C1 també l'haguéssim posat, allò de no haver-se de mirar tant on trobar el forat pels aliens. El que no se veure on col.locar el C3 que apunten alguns!?

Si en una propera visita algú puja un cordino no massa gruixut de sobres hi ha un bon pont de roca a muntar a l'L1 entre dues xapes que quedarà de "luju".

Sobre els llargs, una recomanació és enllaçar el primer i el segon, encara que calgui fer algun metret amb ensamble, o el segon i tercer.. així se'ns passarà més ràpid la descafeïnada del segon llarg.

Ah! i si, a la sortida de l'R2 el primer espit no es veu i cal estar atents per no seguir per la llastra més del compte que la roca amunt està molt trencada i li podem provocar un estropici al company que assegura.


L'accés l'hem fet seguint la fresa de l'Aresta Ribas amb alguna esgarrinxada fins al peu de via. Una alternativa pot ser seguir el camí fins la roca gris i seguir la fresa bona de la Ventafocs que comença 50m nets de vegetació a l'esquerra d'aquesta.
El descens l'hem fet seguint amunt (ens saltem l'última reunió i seguim fins al final de la corda fixe) i a peu. El camí està molt ben fresat i fitat i es passa bé i ràpid.







 
Escaladamoltbenfetaidesfetambl'angèlicaielsairesdetardor, i un parell de pardals moltbentrobats d'aquests que donen que piular

25 de set. 2012

Joc brut, 150m 6aAe (Roca de Canalda)

**

La Joc brut és la penúltima via abans de la tètrica_vist_des_de_baix Pret a porter que, a la dreta del pany dret de la paret ressegueix murs més o menys continus fins que la Roca, vençuda de tanta verticalitat, es deixa retallar per feixes selvàtiques que l'esglaonen, i se l'empassen muntanya endins.


És un via de nom explícit, que sembla ser posat expressament per voler tirar enrere l'envit d'escalar-la. I és d'en Remi i en Jover, que en tenen unes quantes, com la veïna Blau vellutat (amb croquis del peu de via) de la que en parlen molt millor a la seva topo. L'adjunto afegint el material que hi ha a la via.


A mi m'ha agradat. 6a obligat però ben protegit amb l'espit als peus, V+ obligat però d'autoprotecció, això si, una mica habilidosa. I bonics passatges. El primer llarg és un luxe. El segon tot i la descripció de la via arreu, no és tan trencat com tot això, i amb els aliens i friends mitjans i petits es protegeix bé. Tansols a la travessa per tornar al diedre de l'esquerra al tram final del llarg cal parar especial compte. El tercer té una variant desequipada per un mur vertical i amb roca de luxe a l'esquerra, però l'hem escalat per l'original a la dreta i de pas hem deixat muntat un pont de roca. I l'últim, la paret mana, i l'Ae s'imposa molt troç com per tenir sensació d'escalada.

Una via més per qui freqüenta la paret, a guardar-se per les tardes d'estiu a l'ombra, o pel dia que no vols estar-te molta estona a la paret.

 
De material hem passat amb els aliens, joc simple de tascons i càmalots fins al 2. L'accés és evident des de l'aparcament de la pista seguint-la amunt fins al camí de peu de paret i a uns 100m trobem l'evident esperó (10'). El descens el fem resseguint al fresa de la dreta que ens torna a al pista (20'). Encara no es fan bolets a les obagues de Canalda!


Escaladamoltbenfetaidesfetaperl'Aniol "el innato" que la passa tota de primer mentre recupero l'esqueixada del dia abans, de jocs de platja i canalla de somriure immens! .. allò que els adults a voltes perdem massa sovint
(Foto:CrisP)

d'un estiu que ja s'acaaaaaba!

22 de set. 2012

La TIM i La que faltava a la Falconera, i les abelles (St. Llorenç del Munt)

**

Visita breu i plaent al petit gran bigwall de la paret de la Falconera de St. Llorenç del Munt tan ben custodiat pels locals. Topos i info curosa aquí. Escalem la TIM on a banda d'equipada podrem posar un alien groc a l'entrada de la xemeneia i ja estarà, i La que faltava, preciosa via de graun Vè obligat i senzilla, on podrem posar el mateix alien si volem al tram inicial del primer llarg, i de dansar i gaudir del buit que fa aquesta paret penjada sobre la cometa de la vall que s'entafora i ressegueix aigües avall mirant al nord.


Bé, l'important. El rusc de la via Estanalles s'està formant de nou així que la via, de moment i sense el permís de les abelles, no es pot escalar. I potser tampoc cal tirar avall un altre cop al rusc que pinta que elles són més persistents...


En canvi, això que penja a modus de tirolina, no es podria tirar avall a hores d'ara?







moltbonescaladesfetesidesfetesambl'angèlicail'enricamitges... gaudint de l'ombreta de la gran muntanya màgica que tot ho fa seu per aquesta banda

20 de set. 2012

A la Reina-Sánchez del Ganivet dels Diables (Montserrat)

***

Fantàstica escalada d'aquesta fabulosa via amb 40 anys d'història i molt ben documentada a la xarxa especialment arrel de la seva restauració recent feta amb la cura de vell per nou i no s'afageix res.

Testimoni dels temps com passen i corren per Montserrat. On ja fa molts dies que s'hi escala de puntetes i les clàssiques s'alliberen sota els encanteris de la dansa vertical.

Topo al blog d'escalesrodones


Només alguns apunts breus per si poden ser útils:
* Em enllaçat els dos primers llargs sense problema, cintes llargues i anarinant.
* Jo m'apunto als que apunten a portar friends grans, i si repetim algun número, totalment opcional, també el gastarem. C3 molt útil i a repetir si es vol, i el 4 també el posarem. Guarda'ls per l'off-widh. 
* Els tascons no els hem agafat i no ens han fet falta.
* Calen cordinos prims per llaçar alguns claus amb els orelles entaforades a la roca on no hi entra res més. Però no són gaires claus, i sempre amb fissura a prop per col.locar algun flotant alternatiu.
* Queda algun bolt mòbil, però sense problemes. 
*Si algú s'anima, que pugi 10m de corda vella per deixar-la fixada a la baixada fins al llit de la Canal de l'avallener, .. hi ha un tramet on està tot molt demuntat.

(Foto:RaquelA)

(Foto:RA)

Nosaltres hem passat els Ae en lliure excepte l'últim que es veu molt astronauta. El penúltim els homos montserratinus li posen 6b, .. doncs bé, un pèl difícil. Això si, per l'esquerra de les xapes.

Topo curosa aquí, a banda dels friends grans, amb nota de l'oberturista i restauradors.
I algunes fotos més d'aquesta bella escalada emmarcada per les grans parets de la nord.





(Foto:RA)

(Foto:RA)


Un detall: no feu coincidir la visita al Monestir amb el cap de setmana de la caminada Matagalls-Montserrat... nosaltres anàvem molt ben advertits (merci edu!) i a Sta. Cecília des de Can Massana cap problema.

A la fissura de l'Alfanhui el mateix dia.


Genialescaladamoltbenfetaidesfetamblaraquel...ara ja si on fire! bentornada a la tàpia respirant fons i escalant amb majúscules havent sent i sent ara, quina alegria!

17 de set. 2012

Esperó de Montanisell, 180m 6a+ (Serra de St. Joan, Alt Urgell)

**
(Foto:EduardG)

Enfilem a repetir aquesta bona via de la Serra de St. Joan amb tots els ingredients que li són propis: graus colladets, escalada on toca escalar i passos on sovint els peus no hi són i cal afinar la mirada tova. I la vegetació de torn!

(Fotos:EG)

En Jover en té unes quantes, en solitari, ben acompanyat, celebrant el cap d'any o nits glaçades d'hivern amb el sol de les vessant sud dels Prepirineus que pot amb tot. Fins i tot al mig del fred més viu. Aquest dia, passem justets acaronats pel vent del nord i l'escalada d'un esperó que rep l'aire, i el vol dels voltors.

(Foto:EG)

Actualitzo la topo amb el material que hem trobat. El peu de via és fàcil de localitzar, una mica més a l'esquerra de la Paciència conjugal. L'esperó és evident. Hi ha bastants piulades a la xarxa, cadascú amb el seu matís. A mi en conjunt és una via que m'ha agradat, amb un primer llarg cinc estrelles on quedes ben servit! amb els claus afegits, en cap cas cal clavar. I el grau el pujo un + respecte la guia de l'Alt Urgell perquè m'ho ha semblat. Però bé...

 
De material hem passat amb tascons, els aliens, i càmalots fins al 3, aquest últim opcional però recomanable. Cintes al gust que són 50 metres! (els altres llargs són també llargs però la dificultat minva molt)

L'accés és evident seguint la fresa pel peu de paret, a trams una mica selvàtica. 20'. El descens el fem per darrera, seguint una fresa desdibuixada, 30'. Ull a no perdre-la que la caiguda a la pista és entre ressalts de roca. També hi ha l'opció de buscar el ràpel de la Con ocho basta i baixar per la feixa.


Bonaescaladafetaidesfetambl'edu i el vol dels voltors i, enmig, un trencalòs que passa igual d'aprop