Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

30 de des. 2012

a la Desequilibrio hormonal de Montrebei

***

Quin troç de via! Molt bona de cap a peus i en general sobre roca excel.lent, tot i els trams a controlar de rigor. Escalada genial d'una línia directa pescant les fissures que retallen la vertical de la paret. 6a obligat amable i més aviat puntual, amb V+A1 es passa en la majoria, .. però és una via que cal reservar-se per escalar-la en lliure i a poder ser encadenar... juajua.

De material dúiem el C4 repetit  però potser és millor repetir el 3. Tot i així és poden arrossegar amunt i ens ho podem estalviar. Del .5 al 2 si que val la pena repetir-los. Més els aliens i amb tot això, joc discret de tascons. Adjunto la topo del luichy que està clavadíssima, on surten enllaçats els últims quatre llargs de dos en dos i és recomanable de fer. El material de paret el vam trobar igual que surt a la topo.


Poc més a afegir d'una via de les millors que hi haurà al lloc, .. amb molta info de peus i senyals per la xarxa. La via és fàcil de trobar, a la dreta de la característica canal de la GEDE.










Hi ha escalades que hi són... un luxe de país, que comparteix tantes parets i racons fantàstics. Aquests dies el prat ha estat solitari, gaudint d'un mini estiu enmig de l'hivern. Luxes d'escalades i companyies,.. aquí a Montrebei, on sembla que tot estigui fet a mida, de les grans persones. 

De les aventures i els hortizonts que es fan grans. Que s'eixamplen.


On fins i tot els relleus semblen expressos per pentinar-se amb les llums tombades de les postes de sol, que fan seu el moment, i et fan abraçar. La vida. I la seva gent. A cada escalada.


Fantàsticaescaladadesomnimoltbenfetaidesfetamblalaia i ungrandiadolç 

27 de des. 2012

a Un mundo feliz (Paret de Catalunya, Montrebei)

**

Continuem la visita montrebeiana amb aquesta vieta recent que va combinant bons llargs amb altres no tan bons o de tràmit. Graus amables en clau del lloc i bones tirades d'autoprotecció, entre les conicidències amb altres vies que visita. 


L'accés és intuïtiu des del prat, seguint com si busquessis el peu de via de la Desequilibrio Hormonal 100m a la dreta.. fletxa picada i fissura de l'L1 molt característica (i guapa!), amb fita a peu de via (uns 40')

No ens va semblar gens necessaris els claus, i tampoc repetir friends, però bé, al gust. Alguns llargs són molt bonics. Una via que s'anirà fent per estar on estar, i per estar ben arreglada. Però no de les primeres de la llista, si que hi ha cap llista que tingui sentit.


Un parell d'apunts: Comptar que per l'orientació del diedre fissura que va seguint, tota la via és a l'ombra excepte els llargs últims. I no liar-se amb l'R de la Derobée a l'R5. A la topo del blog del loro està clarissim amb tot luxe de detalls, i una bona foto perspectiva de la via.



i la quietud del lloc, que tot ho fa seu




Escaladamoltbenfetaidesfetaambel bowetsalla ilalaielmarcquevandarrera, amb un estiuet enmig de l'hivern, i la quietud del lloc, que tot ho fa seu.

26 de des. 2012

a la Trànsit de Venus, a Montrebei

**

Encetem un petit tour montrebeià amb aquesta via recent de dos il.lustres. Ben trobada a la seva manera i amb escalada d'autoprotecció sobretot, arreglada pel gran públic on fa més falta. A destacar el primer llarg com el més exigent que a més t'agafa fred, i el segon per estètic d'anirnant i posar-s'hi bé. Graus més moderns que a d'altres vies d'aquests panys, i d'aquests oberturistes.



Adjunto topo del blog del capitán cavernícola, al dente. A alguna banda li posen 6a al pas de l'espit del tercer llarg, i nosaltres no vam repetir friends i no ens en va faltar. El del 3 opcional.



Una bona via de tall clàssic amb trams molt bonics i altres que no tant, curta i amb bona roca en general excepte trams puntuals i el tètris del final del darrer llarg que el compensa les bones sabines on assegurar-se. 

De la topo, només comentar que ull al primer llarg de fer un flanqueig a dretes al tram final de llarg per deixar el diedre allà on la roca empitjora (marcat al croquis de sota). I que el quart i cinquè llarg es poden enllaçar sense problemes.




El grau obligat deu rondar el 6a. L'accés és evident des del prat, on es veu el pany per on va la via. El descens, falnquegem a dretes fins a trobar el camí de baixada. I per més info i matisos al blog de'n Marc i a la xarxa, amb més repetcions.

Escaladamoltbenfetaidesfetamblalaia i la cordadvíctorimarc per davant i sense fer-nos nosa, ... una dia de tardor amb llums d'hivern.

18 de des. 2012

Al pic occidental de la Coma de Varilles (Andorra)

**
 

per fi! el gran blanc!! ... quina irresistible seducció.. i ara, la roca què?


Bona esquiada amb unes condicions ben bones, al cimet occidental de la Coma de Varilles que està explicat amb pells i senyals aquí. Molt bona innivació a la cubeta de Ransol, amb neu abundant des de l'aparcament. Capeta de neu pols més pesada o seca segons l'orientació a cotes altes sobre una base endurida, i ja primavera a cotes baixes en orientacions sud. En canvi, a l'ombra dels arbres o en orientacions obagues que encara no reben gens de sol i en tenen per dies, s'encrosta. Les obagues a cotes altes estan afectades pel vent. 

A mi m'ha semblat tot ben estable, i en alguna baixada i pujada he forçat un pèl el pendent, i cap senyal allavós.

Bon enllaç on seguir d'aprop les condicions per les valls d'Andorra i veïnes. 

 
Del que es veia des d'aquí i algun que altra cimet que treia el nas de camí, sembla que totes les vessants sud de la carena nord d'Andorra que fan frontera amb França estan bé, havent rebut el dipòsit dels vents del nord. La vessant francesa, ben justa, però s'hi podria esquiar (travesses, circulars, etc.). Les muntanyes una mica al sud (Montmalús, etc.) i les vessants exposades al vent, amb la neu pentinada i justa.



Moltbonaencetadadetemporada, que ja desperta tot i més

17 de des. 2012

tocat els ous a l'Ou com balla, i l'Alta Fidelitat (Serrat de les Garrigoses, Montserrat)

**


Treiem el nas a l'Ou com balla, una via segons la guia de la sud signat per l'ABC de l'escalada com a recomanable i repetida. Devia ser en els seus origens i abans de l'autopista que és ara l'Aranya, perquè la jardineria vertical comença a ser generosa. El tema és que ja fa més d'un any que al peu de via hi ha un despreniment molt gran, i el que no queda clar en el tetris d'aquest pany de paret és de quina part de la via han caigut els armaris. 

L'escalador amb l'ou a l'esquerra, i des de dalt amb el despreniment al peu de via (Foto dreta:EduG)

La qüestió és que el primer llarg, des de la primera feixa, has de passar de puntetes pel cantó d'uns rocs que s'aguanten perquè si.. l'ou? i el més entretingut, l'entrada a la R, on no se si ja era així o són coses del despreniment, et quedes sense mans sobre terreny descompost.. solució a l'estil d'aventura: flanquejar a la dreta i escalar, .. sense errar-la per no fer un pèndol interessant. En aquest punt un bon clau i única assegurança d'aquest llarg (55m) que es pot reforçar molt bé amb un C.25, ens protegeix la jugada però no ens evita el superpèndol que només es podria arreglar amb una expansió (uis!).


Després de suar la cansalada per arribar a la R i de treure el nas al següent llarg decidim tirar avall per tornar-hi amb més temps, i arsenal. Aprofitem un sospitós ràpel que ja està muntat. 

Algú ha tirat amunt i saps el que hi ha i si aquests llargs estan més o menys tocats amb el despreniment de com eren en origen? l'entrada a l'R ho sembla bastant, de tocada...

Cordades amigues i veïnes que s'aglomeren a l'Aranya

Omplim el que queda de dia amb l'escalada de l'Alta fidelitat, una vieta senzilla i ràpida (4 llargs) que va agafant bons panys malgrat feixes i jardins. Un pèl sobrequipada amb bones fissures al cantó, i en canvi algun pas de placa ben obligat, i trams sense protecció a tirades fàcils.




 (Fotos:EG)

(Fotos:EG)


Activitatmigfetaperferalgunacosetadesprésimoltbendesfetesambl'eduard i un dia netíssim on la mar semblava que es podia tocar amb la punta dels dits.. .