Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

21 de jul. 2013

A la Romàntic Guerrer, 6c (Font Ferrera, Solsonès)

**

Aquesta és una bona via de bonic llocaret de Font Ferrera, on les tardes semblen voler-se allargar com la posta de sol caient pel fons de la vall, a terres de ponent.

L'escalada a la comarca sempre ajuda a posar els peus a terra i saber-se ésser de dubtes. Escalades austeres de cor fort, obertes amb un puny. Aquesta obliga amb passatges de fins a cinquè més amb bon aire entre assegurances o no si val caure. Roca franca i de la bona del lloc, que sempre demana atenció. Moviments elegants, i una estètica que l'acaba de vestir la verticalitat de la parte de la Bruixa, la mes "bigwallera" del racó.


De material passarem amb cintes i prou. Sabent que ens tocarà escalar. Algun alien a algun lloc pot fer un punt de menys dubte, però poca cosa. 



Passatges estètics, per tot. 


 



Escaladamoltbenfetaidesfetambl'axel i una natura desbordada! la rasa del lloc baixa ben ofenosa..

15 de jul. 2013

A La que no estava oberta (Agulles, Montserrat)

*

Enfilem a repetir aquesta via de la que ja corre bastant info on line. Topo curosa aquí i aquí. Arreu els graus ballen. Un parell d'apunts; jo m'apunto a l'opinió de l'escalesrodones i també em sembla que el quart llarg es pot graduar com un bon V+ de la nord de Montserrat, no ni cal el sisè, però bé, plus/grau amunt i avall. En canvi, la sortida del cinquè si l'hem trobada de sisè. 


I sobre el material, a l'escadussera recomanació de pujar un parell de càmalots (??), nosaltres portàvem un joc complert fins el C3 i els aliens i poc o molt ho hem anat posant aquí i allà. Es poden substituir els aliens per uns tasconets i la mar de bé (clar que amb tants flotants ens hem saltat algun espit per lo evident de la fissura). Cal parar compte als espits i claus, el rovell d'uns no perdona i el reciclatge dels altres més filferros que no saps ben bé què, tampoc. La cara nord i una xemeneia (que no off-width) on si queda l'humitat tampoc ajuda. 

Sent una via tan nova, del 93, no entenem que hi fan tants casquets d'espits per aquí i per allà, algun enmig de tirades netes on no molestaria (al tercer llarg). 

El segon l'escalem en lliure el de segon i deu rondar el 6b, però molt brut!!


 
Bona escalada a l'ombra (la veritable cara nord de Montserrat!)  i amb bones vistes a la Catalunya central així que les tempestes no t'agafen per sorpresa. En cas de retirada, preveure material, les reunions en el millor dels casos (R1, 3, 5) són de tres espits. Roca de bona a no gens bona, .. cara nord. Passo una mica de tot, i alguns ben curiosos.


L'accés és molt fàcil veient la descarada xemeneia uns 100m a l'esquerra de l'esperó ben marcat per on passa la Luisilla. Des de l'aparcament de Can Massana és ben evident, seguint el camí de la cara Nord fins a 200m abans de passar per sota la Cadireta enfilar per una fresa evident on trobarem alguna corda fixa que ens mena al peu de paret, on cap a l'esquerra trobarem el peu de via i díedre característic del primer llarg. El descens l'hem fet trobant el ràpel que mira a ple sud des de la vira de l'agulla occidental, i seguint les marques primer vermelles i després blaves que ens porten al refugi d'Agulles.


A aquest racó del massís, on els sorolls per una estona callen, del tot. L'ofenosa ombra de l'alzinar i els aurons, tot ho guanya, un queda vençut. Ni que sigui per un instant, just abans d'entrar de nou a l'enrenou que envolta la muntanya màgica de formes impossibles.


Escaladamoltbenfetaidesfatambl'aniol i uns aires de ple estiu carregats d'energia que espetega amb força, i tot ho remou.

8 de jul. 2013

Tastet a la Sànchez-Gil de la nord de Narieda (Alt Urgell)

**

Com som uns papes no acabem aquesta escalada de lliure difícil sobre xinxetes i argolles de claus que no fan confiança per imaginar-se una volada, o d'artificial no difícil però que sempre s'emporta més temps. Ara el sol encara va prou alt i amb les calorades millor esperar unes setmanes que la paret guanyarà un parell d'hores d'ombra. O ser més ràpid escalant, a voltes decidir-se per un o altre estil també serveix que estar entre dues aigües alenteix tot i que es gaudeix més.


Així que només tastem els tres primers llargs quan decidim que no l'acabarem a l'ombra, i alguns apunts: El primer l'entrem per la variant de la dreta, un bon 6a obligat i un 6a+ tan difícil com els 6b's de la Pànic timpànic. Idem el 6a+ del tercer llarg. Plus amunt plus avall tan fa. Els claus en els tres llargs no hem trobat que fessin cap falta, no sabem si més amunt, en tot cas amb la restauració que s'ha fet de la via recentment, hi tornarem amb només uns pocs que no te pinta de gastar-se'n massa. El material antic està ben envellit, anar sobrat amb el grau també ajuda a oblidar-se del rovell.

Piulades bowes de lliure difícil i horaris de passejar-s'hi de puntetes per les parets aquí i aquí.



Ja hi tornarem, bonic mirall sobre la vertical de les valls de Nargó. Una d'aquestes escalades a tocar que a voltes demanen més d'una visita i sense preses.

Inicid'escaldafetaidesfetambl'axel i uns cordades aquí i allà a l'ombreta de la paret.

5 de jul. 2013

A la Pànic Timpànic de la nord de Narieda (Alt Urgell)

*

Enfilem a repetir aquesta opció d'escalada a l'ombra que ara ja van tan buscades. Una via de gest bonic, però que passeja per un pany de paret prou vegetat. La neteja i repassada que han fet els oberturistes ha estat consistent per fer més atractiva l'escalada.


Hi corre força info per la xarxa, i algunes topos amb els graus en detall aquí i aquí. Els graus, que tot hi així, sempre pot haver un plus amunt i avall. Es pot fer un refregit de tot i encara ballarien els plusos. En tot cas, apuntar que els passos obligats són 3 i molt concrets i més per com estan ubicades les assegurances. El tram del clau del primer llarg, la sortida de l'R2 (alien petit precari pot compensar la jugada) i un pas d'slap a l'últim llarg abans del diedre final. Per la resta, no obliga i es passa molt bé. El primer llarg és quasi tot 6a menys el pas del clau. Excepte al segon, tercer i últim llarg, a la resta els graus màxims són passos puntuals. 




De material, si anem còmodes amb el grau quasi que no posarem res. Sinó, algunes flotants, però no massa. Quasi que només hem equipat trams dels tres últims llargs.

L'accés l'hem fet seguint la pista fins la corba de dalt (gran fita) on comença la fresa flanquejant que porta a la Baga total (hi ha una fita en una corba abans, més avall, que ens saltarem) i d'allà amb una fresa més dèbil fins al peu de paret en poca estona. El descens està ja molt fresat, entre totes les vies que s'estan equipant al lloc.


Tot i el gest, que és maco, la via està trobada on no hi era, on la paret dóna el que dóna de si. Però allà queda, com una bona opció d'escalades a l'ombra. Ull però que a aquesta època el sol li arriba a la tarda, a la part de dalt tipus les cinc o sis de la tarda






escaladamoltbenfetaidesfetamblalaiaielramon amb uns aires d'estiu que ja es va fent el seu lloc, enmig d'un verd florit que encara recorda la primavera

2 de jul. 2013

Anglada Guillemon, 220m MDinf (Pedraforca, vessant sud)

**

La història d'aquesta fantàstica via ara ja totalment modificada és ben senzilla; l'Anglada i en Guillemon l'escalen un 5 de juliol de 1959, fa 54 anys! sense cap expansió de progressió, fenomenal. Bastants anys més tard un amic francès del primer des de la distància li proposa arreglar-la per "recuperar-la de l'oblit" i amb un vist-i-plau des de la distància del primer - que al segon ni se'l consulta - li afegeix 70 expansions, a llocs del tot inverosimils, sovint al cantó de fissures que fan mal als ulls. Més tard, la revista desnivel li dedica un article a l'assumpte, amb l'Anglada repetint l'escalada 50 anys més tard amb el francès de torn, on tot són celebracions i alegries. Una història que no és nova i que tan li agrada a aquesta editorial del mass-ambient escalatori.



Aquesta és una preciosa escalada quan te la imagines com va ser. I com pot tornar a ser, si se'n recupera el seu estat original. Amb els flotants i tot el que ofereix la paret n'hi ha suficient per substituir tots els forats que s'hi han fet. A costa potser en algun tram de recuperar el traçat original, no tan plaquero com per on et fan passar els bolts en algun punt. Topo curosa recent aquí. Només li falta marcar un clau a l'últim llarg que hem destapat sota un pa d'herba i ara està ben visible.




Ara, tal i com està, és una escalada molt ràpida, amb un primer llarg ben llarg, dos següents que es poden enllaçar, un tercer que va d'artifo al seu tram final i et fa gastar les cintes, i dos últims també ben fàcils d'enllaçar. Està quasi equipada i sap greu pujar tants flotants i veure tanta fissura i ponts de roca amb un bolt al cantó.

L'accés el fem des de la vessant sud i em sembla millor que no pel refugi Estasen de quan vam escalar-hi una altra vegada.



Bonicaescaldadel'increïblentorndelPedraforcamoltbenfetaidesfetambl'Adrià, i els follets del bosc que reclamen la seva part de la història alhora de vetllar per allò que és col.lectiu