Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

30 de març 2014

Barrio Sésamo, 100m 6a/b (Agulla Arítjol, Montserrat)

**

Molt bona via d'aquesta agulla de corbes de fantasia... suau dibuixos de la vertical petrificada. Hi ha línies que hi són per ser escalades. I dins de tot el moltíssim de Montserrat, aquesta és una molt bona opció. Oberta l'any 99 per P. Sánchez, l'AGP, Rodri i D. Ruíz. És una via equipada que s'acompanya molt bé dels aliens i els càmalots fins l'1 pel tram comú amb l'anterior L'harmoniosa simfonia d'un cos d'en Santi Llop i l'Anna Masip. A la dreta, queda flanquejada per la ben dura Columna durruti.

 
De grau obligat sobre el 6a, i cert aire entre xapes. Però amb el 6a còmode n'hi haurà prou per gaudir d'aquesta tremenda passejada a voltes de finura, a voltes atlètica sobre roca de somni. A tenir en compte que l'orientació és oest, amb bona ombra al matí, i roca freda quan comença a tocar-li el sol! aquest dia la ventolera ja no ens dóna per més per continuar per l'harmoniosa fins al capdamunt de l'agulla.



L'aprox la fem des de l'aparcament del Castell pel bon camí que porta a la Proa, prou ràpid (30') i fàcil.


Preciosaescaladamoltbenfetaidesfetambl'Eva, i la llevantada que treu el nas amb ganes!

al Diedre Blanqueta del Montroig

**

Aquesta és una via entranyable que mai cansa i que t'enfila a aquesta bonica talaia entre el pla de Lleida i els Prepirineus que arrenquen descarats a la seva esquena. D'un massís que alguns ja han decidit escapçar-hi l'accés lliure que durant tan temps feia d'aquest lloc un racó fàcil, amable i ben custodiat. Quan la burocràcia surt dels despatxos mai es cosa bona.


Una via on els graus són els punyents de les terres de ponent del lloc que et posen a lloc (algun 6a s'hi amaga on encara s'anomena Vè). Alguns l'anomenen equipada i és un bon terreny per iniciar-se amb les flotants. Altres la pugen en solo base i tan contents. Preciosa escalada que fer-la només amb flotants és un bon al.al·licient més.


La via fou oberta per en Garreta, Valentí, Bachs i Martínez l'any 1971. Quasi equipada amb bolts i claus. Aniran bé els càmalots fins al 2 i alguns aliens.O un joc més complet si volem anar només amb flotants (afegint el 3 i 4).



Molbonicaescaladamoltbenfetaidesfetambl'Eva,.. ben abrigats del vent que s'emporta els pensaments! si es deixen anar...

27 de març 2014

A l'Anglada Guillemon del Faraó per la Temple del Sol (Montserrat)

**

Bonica clàssica amb una mica de tot i que podem completar amb la bona entrada de la més recent Temple del Sol. Una passejada per la història de les escalades montserratines amb els estils de cada època a banda i banda del Faraó. En aquest enllaç hi ha una bona topo i acurada com sempre amb altres opcions del lloc i la info justa i adient per no liar-se allà on no cal. L'entrada del diedre és A1 i no Ao, o 6a/6a+ i al desplom de l'Anglada Guillemon ens anirà bé anar amb varis friends. Els tascons no són necessaris. Ull amb l'accés al coll un cop acabada la TdS, una sabineta ens pot protegir la destrepada però s'ha de cuidar.



Aquesta és una bona escalada on també s'hi nota el pas del temps, entre material afegit  (sembla que en origen el desplom no tenia cap expansió, algun que altre espit i parabolt que et trobes al tram de dalt) i itineraris variats (i que l'accés al desplom es feia per la fissura a la dreta de la canal i no per l'aresta). Tot això deu quedar ben enrere, perquè ni l'obra de l'AGP ho reconeix.



De material, els aliens i friends fins al C2 ens aniran la mar de bé. 

Per l'ascens agafem l'opció de camí de la cova del pastor i sembla ben bona opció. Només tenir en compte de guardar-nos llum per la baixada! que de nit el pas entre els ressalts de roca no són evidents. El descens, nosaltres seguim la opció de fer els ràpels de la cara E i no és gens recomanable. Són del tot verticals i per poc que no recuperem les cordes del primer. Fer el ràpel cap al nord i desgrimpar l'aresta nord (o muntar una "instal.lació" amb uns burils a l'inici de l'aresta) sembla la millor opció.



moltbonaescaladamoltbenfetaidesfetambl'Eva,.. un dia de boires que van i venen, .. un fosc, humit, el dels torrents que són venes profundes on hi corren les sensacions, amunt i avall

24 de març 2014

Pic de Coma Pedrosa per la pala de Ruf i la canal SE, MBEAS3 2.939m (Andorra)

***

El curiós vèrtex aïllat que conforma el pic de Coma Pedrosa li ofereix descensos pels quatre costats. Un cim que es reinventa. La pla de Ruf domina la seva vessant sud, una muralla ampla, homogènia, que cau a plom sobre l'entaforada vall on arrenca la sortida, 1.500 metres més avall. Quin balcó! Tanmateix el seu tram baix es desdibuixa entre contraforts rocallosos que demanen una diagonal a l'oest cap al plató que es crea a la vall de les Truites. L'alternativa, per donar més continuïtat al descens i una bona verticalitat és prendre, una vegada esquiada la pala de Ruf, una canal trempada i paral.lela a la canal de l'Alt. Un descens summament estètic, directa, en un gran entorn.

La pala de Ruf i el punt (cercle gris) que marca l'entrada al canal de sortida.

La canal Cebollera, a la vessant NO de la Serrera

Arribant al cim, amb el directa descens als peus... al mapa, es marca el cercle gris d'entrada a la canal, que queda ben definit a la fotografia esquerra just davant el vèrtex rocós

En conjunt i dins la canal el pendent no supera els 35º. Un cop esquiada, el millor serà continuar per dins el torrent fins un punt on el riu gira i amb una curta remuntada sortim poc més amunt dels plans que ens baixen a la Borda de la Coruvilla.


 


Aquest dia el vent del nord persistent i que va pentinant totes les vessants no permet acabar de transformar la neu, però caldrà tenir en compte que l'orientació d'aquest descens demanarà matinar en l'època de les neus estables. El mateix vent ens desdiu de fer l'accés al cim per alguna de les canals nord del cim, .. i pugem per la canal de l'Alt que es troba en molt bones condicions d'innivació. D'aquesta sortida ja fa una setmana, i durant aquest temps un allau de fusió ja ha "espatllat" la canal de l'Alt (piulada a esquidemuntanya).




 
Un molt bon descens, bona troballa que feia temps que tenia ullada buscant una sortida més elegant a la pala de Ruf. I aquests Pirineus que continuen oferint línies noves allà on la mirada els troba. Per veure'n més aquí.


Amb la canal ben visible, que dóna continuïtat a la pala de Ruf i el cim al fons

MoltbonaesquiadamoltbenfetambenPep i una mossegada d'hivern enmig de tants dies d'anticicló

a la GAM de la Portella Petita (Montserrat)

**

Aquest dia enfilem a veure la posta del sol i la sortida de la lluna plena des d'aquesta bonica agulla ben encarada a ponent, de tan fàcil accés, i fàcil escalada. Deliciosa escalda gaudint dels relleus dels còdols i del paisatge que l'envolta. Les portelles són un pas natural ben construït, fet a mida de les grans entrades als reialmes de la imaginació. Agulles que van i venen, enmig de boscúries on amagar-s'hi si cal. 

 
Graus que foren i son. El primer Ao ara s'anomena 6a i merescudament. I el segon, queda amb un 6a+ ben picant! .. l'alçada aquí marca la diferència. Info detallada al gust per la xarxa a dojo.



 
Moltbonicaescaldamblesllumsdecolorsquecauenperserembolcallatsambl'Eva.. pel blanc de la lluna plena, i el silenci robat de la muntanya.