22 de set. 2009

dies....


.... de remor, sol, arena, llum, ones. Que venen i se'n van, s'emporten el soroll. D'illes i tresors màgics...

espadats, escuma, roca de mil colors damunt el blau intens, que no cedeix, ni un bri de sol, mar endins.

(Fotos: Cristina El-Hage)

5 comentaris:

  1. Ostres justament estava mirant el teu blog, i pensant q devies estar de vacances de pedra.
    Salut

    ResponElimina
  2. Máss deixat de pasta moniato ( tu ) peazzo artista i poeta peró de lo nostre que llenya, llenya, llenya
    roca i pedra aixo si quest poesia de la dura comels valents amb dos collons petits i enganxats al cul com
    els tigres.

    arreveure Edu un fort abras.
    xuxe alegreiole.

    ResponElimina
  3. merci als dos, ah, i la poesia corre per dins, sempre.
    ens veiem aviat

    ResponElimina
  4. Nen!! Que bonito, sublime, cómo siempre!! Records des de la lluna...

    A veure si se m'enganxa alguna cosa...

    Petons!!

    ResponElimina
  5. encara de viatge i ja han estat dos llunes plenes, tot just aterrant, si és que deixem mai de sobrevolar.. que ja tinc ganes de seguir les teves cançons d'aprop!

    ResponElimina