***
Quin troç de via! Molt bona de cap a peus i en general sobre roca excel.lent, tot i els trams a controlar de rigor. Escalada genial d'una línia directa pescant les fissures que retallen la vertical de la paret. 6a obligat amable i més aviat puntual, amb V+A1 es passa en la majoria, .. però és una via que cal reservar-se per escalar-la en lliure i a poder ser encadenar... juajua.
De material dúiem el C4 repetit però potser és millor repetir el 3. Tot i així és poden arrossegar amunt i ens ho podem estalviar. Del .5 al 2 si que val la pena repetir-los. Més els aliens i amb tot això, joc discret de tascons. Adjunto la topo del luichy que està clavadíssima, on surten enllaçats els últims quatre llargs de dos en dos i és recomanable de fer. El material de paret el vam trobar igual que surt a la topo.
Poc més a afegir d'una via de les millors que hi haurà al lloc, .. amb molta info de peus i senyals per la xarxa. La via és fàcil de trobar, a la dreta de la característica canal de la GEDE.
Hi ha escalades que hi són... un luxe de país, que comparteix tantes parets i racons fantàstics. Aquests dies el prat ha estat solitari, gaudint d'un mini estiu enmig de l'hivern. Luxes d'escalades i companyies,.. aquí a Montrebei, on sembla que tot estigui fet a mida, de les grans persones.
De les aventures i els hortizonts que es fan grans. Que s'eixamplen.
On fins i tot els relleus semblen expressos per pentinar-se amb les llums tombades de les postes de sol, que fan seu el moment, i et fan abraçar. La vida. I la seva gent. A cada escalada.
Fantàsticaescaladadesomnimoltbenfetaidesfetamblalaia i ungrandiadolç
fes-me un correuot!
ResponEliminasalut i fins aviat!
adria.foto@hotmail.com
Eeep! Li has agafat gustet darrerament a Montrebei... De fet, tal com està la neu, potser millor... Ens veiem quan nevi. Tinc alguna idea xula...
ResponEliminapep
ResponEliminawapix fotix, si senyor. I millor encara la conversa :)
i si pep, costa desenganxar-se de la vertical ara que poc a poc va sortint aquell to d'abans.. feia tan temps! poder tornar a escalar a montrebei, és un regalassu.
tornem a patir un any sec, potser, tornarà a ser el patró dels darrers, amb nevades a partir del març! .. de moment, el millor, l'estabilitat del mantell que amb dies assolellats permet buscar pendents sud punyents reservades a la primavera! a veure quina en portes al cap, jo també tinc reptes pendents
bon any!
Gràcies pels comentaris.
ResponEliminaLes ressenyes del Luis Alfonso, sempre son bones,....o repeteix les vies o aconsegueix parlar amb els aperturistes,...és la seva passió, i ho fa amb la mateixa il.lusió del primer dia.....era de la penya " peor imposible" amics dels "gordos", "trini", "exploiteds", ......
Al any 86 no existien a espanya ni els Camelot, imaginat un alien, era això, un alien in OVNI.
En els últims 2 llarg l'únic assegurança que recordo era una punta de "v" petita a la sortida de la R , una sabineta desprès de 15 m amb diagonal a l'esquerra i R.
El nom de la via, i el seu perque , es un secret de vivac en el forat, repisa despres del llarg dels espits.... 3 niñatos, inocents, apretadets, calantets, i ja es pot un imaginar....."el roce, no hace el monje, o perdò' el hábito da cariño"....
Una forta abraçada