**
que ja han arribat! ... Prepirineus blancs, que li tenien ganes. Orfes de feia temps... un passeig per algunes de les millors esquiades compartides. Per aquelles esquiades que donen de si aquestes contrades de muntanyes sense pretensions, plenes de racons. Quan l'hivern és generós. Serà?
Al Cadí a l'esquerra, Cap del Verd a la Serra del Verd i al 'Pedra'
I els Rasos de Peguera
Al Cap de la Gallina Pelada de la Serra d'Ensija
Ara lluny, ara proper, ..el Montseny també blanc
A veure com acabarà això, però de moment comença be! Bone spanoràmiques.
ResponEliminadoncs si! si aguanta el fred encara farà base a cotes baixes i una nova nevada ja ho deixaria molt bé.. ja posats a demanar, una bona lleventada!
ResponEliminaah, i llàstima no portar la càmara bona.. quines llums
A bona talaia t'has enfilat.
ResponEliminaJa passa que després d'aquestes pertorbacions queda un cel net i lluminós, escombrat pel vent.
I també passa que la càmera bona sol pesar com per dur-la sempre.
talaia fàcil, la més fàcil, i és que també cal apreciar les cosese bones del dia a dia.. però quin fred! alhora de prémer el disparador.. hi ha tornasols que et deixen passar-t'hi hores veient com van fent el seu gir, i altre que només et deixen un moment!
ResponElimina