a la Temps que corren, paret del Triangle (Font Ferrera)

 ***

Sort que els pioners del lloc just penjaven al cintu uns tascons, claus i falques, i algun que altre friend. Segur que amb els artefactes d'ara la cosa encara, si cap, hagués quedat més de navegada i valor. Ja fa uns anys vaig obrir aquest itinerari a la paret (junt amb la Pas lliure, aquesta amb un clau), tot buscant una línia que recorregués tota la paret sense fer ús de les expansions. En realitat el primer llarg és nou, i la travessa del segon, fins a creuar la Nena sexy i fins a trobar-se el diedre per on puja la Clàssica I. Però ens podem saltar perfectament les xapes d'aquestes vies i arribar a cop de flotant fins a dalt. La primera reunió la podem fer a la gran savina (incòmode) o les xapes de la Sac de gemecs (ull, que ja s'hi ha instal.lat el niu d'avespes al forat sota una de les xapes).

Amb la característica llàgrima gris al mig del pany i que la via serpenteja

Escalades senzilles, de temps aturat, amb l'aspre del vellut i els colors del conglomerat que pugen de to a l'hora màgica del lloc...

A la paret dels Presoners

 ***

M'expliquen que aquest tram de carretera furgat a la roca el van fer a pic i pala els presoners republicans o contraris al règim, o emboscats mal recompensats, o aleatoris, a cop de fuet, d'un franquisme i feixisme que sembla voler no marxar mai. Petit homenatge a tanta suor, patiment i penúries dels presoners. Del lamentable naZionalismo espanyol, caspós i que tot ho empastifa, encara ara. 

La paret és un petit pany discret de calcari amb roca ben bona i abrasiva i moltes opcions per l'autoprotecció. N'obrim unes vies d'escalada neta i polida, ben equipades amb ponts de roca i a on només trobarem fixe dos claus en dues reunions. Les vies ressegueixen el millor que dona de si el pany amb bonics passatges, escalades maques i en conjunt senzilles.  Manca enllestir un parell de projectes a banda i banda. Els graus es mouen entre el III-6a+, i amb els aliens i friends fins C2 es passa la mar de bé, repetir algun mitjà si es vol per reforçar reunions quan toca.

És molt important respectar l'àrea de caça i els veïns del lloc, abstenir-se de parar-hi si hi ha batuda, i passem discrets, sense cridòria ni multituds.

L'accés el fem des del GR i en un punt trobarem el trencall a la dreta (fites) que remuntant una petita tartera ens deixarà a peu de paret. Hi ha dos itineraris amb ràpel muntat i els de l'esquerra ho podrem fer des d'un arbre. Queda afegir-hi alguna reunió final més, de moment es poden emprar les pilones de la carretera. El pany es troba passat el castell d'Odèn sota la carretera camí de Cambrils, abans del túnel.

ViesmoltbenobertesamblaMartal'EduenXescoienValentíiensolitari.. gaudint de la tranquil.litat del lloc i que duri una eternitat

vIaNoVa! L'hora dels cardonins, 140m 6b+A2 (Riu Lacó)

 ***

Aquesta és una ben bona línia directa que ressegueix el pany llarg de fantasia envoltant de formes que es deformen entre el vol dels voltors, el crit de les gralles i els cèrvols, i el cant del gamarús quan se't fa l'hora dels cardonins. Valls de verd immens que sembla voler menjar-se les parets, que amb el seu roig crocant i gris compacte li barra els peus, a plom. Tot cau a plom aquí.

Junt amb la Llepa-roques també recent i la fantasiosa i ben recomanable Minotaure que de la mà de'n Ricard i l'Armand va aventurar-se a enfilar entre protuberàncies dalinianes o gaudinianes, L'hora dels cardonins es fa el seu lloc, homenatge a les fornades d'escaladors que ho han deixat tot tant net i polit, i les que venen garantint un relleu d'aventura i grau punyent.

Topo i obrint el tercer llarg

La via te de tot, d'escalada d'aventura i a on gaudirem d'un ambient de parapent. Manca alliberar algun tram humà a on la roca no ajuda i que en una propera repe sanejarem una mica. El bastió final de sortida directa és una altra història, el penúltim de grau astronauta en lliure al seu tram mig. I el grau buit als peus.

Itinerari directa, entre la Llepa-roques a l'esquerra que arriba per l'esquerra. Topo versió croquis fent via

Fantàstica escalada i descobertes per dins i per fora. Oberta en solitari fins al segon llarg i moltbenacabada amb un puny amb el fort i valent d'en Valentí.

tes...nit

Sant Josep, 60m V+(Canalda)

 **

Curt itinerari que escala l'agulla adossada del Ditet, amb l'al.licient de recórrer la primera via oberta a Canalda (el 78! prou tard). Itinerari senzill i amb tot ens tocarà escalar concentrats en alguns trams de roca dubtosa i no fàcil de protegir. Si afegim al cinto un C4 ens estalviarem exposició, sobretot a l'inici de la via. De fet, un C5 encara hi va millor.

Topo amb el material que hi vam trobar. Es pot fer reunió sobre el segon espit i boix, però és ben incòmode. Altres repes aquí i aquí.

En conjunt, més maca del que pot semblar, i amb el plaer de gaudir de la pionera del lloc. 

Escaladamblesllumsdetardamoltbenfetaidesfetambl'Aniol.. a la gran roca de Canalda.

a la Llepa-roques, 140m 6b+A2 (Riu Lacó)

**

Fem primera repe d'aquesta recent obertura al pany gros allà a on la remor del riu s'enfila també per la paret de formes de fantasia, al bon espai entre la Sang roja i la mística Minotaure com ja apuntava el Xuxe. Una primera meitat de grau picant amb roca crocant d'aquesta que desperta passions (i fa que la majoria no vulguin ni tornar-hi!) dona pas al calcari gris bo i molt bo de la part superior. 

Pel mig, un mur desplomat que ja s'endevinava fissurat des del peu de paret connecta els dos mons, el taronja i el gris. Jo aquesta línia l'havia prevista per on després s'hi van avançar, i la vaig arrancar per l'actual, però seguint de cap a peus la gran fissura xemeneia (també amb misteriosos troncs entafortats fins el que ara és la pimera reunió). Llavors, entre la roca descomposta i un lliure massa difícil la vaig desmuntar per no foradar més del cuentu, i deixar-la neta per a propers oberturistes, que aquí han trobat el millor pas pel mur de la dreta un cop escalat el diedre inicial. Ara hi ha un projecte en curs a la dreta d'aquesta per un línia que serpenteja, també, ben lògica.

Topo provisional a on caldrà ajustar els graus, amb un plus menys als dos primers més per la qualitat de la roca que per la dificultat en si. Amb tot, vas ben assegurat en general. El mur desplomat ja són graus atòmics. 

Llargs semi o molt poc equipats. El mur desplomat només té un pont de roca i un clau per guiar les cordes al final. Fiuuu

Xapó pels oberturistes ! per la D.O. komarca, i l'esperit d'aventura que perviu!

EscaladamoltbenfetaidesfetambelValentíil'Aniol... i el cant del gamarús que el fosc va d'hora.