**
Escalem aquesta bonica clàssica dels Pirineus orientals, .. esvelta paret de talls verticals ben esmolats, retallats per fissures netes i nobles per on passejar-se deixant la vertical avall. Bastió que domina el circ que tanca a l'oest, les serres des del coll de Puimorent, pas de cavall entre la vessant sud i nord dels Pirineus, entre Catalunya, Andorra i França. Molt bona escalada, amb alguns passatges on haurem d'afinar el gest però que en general es deixa escalar molt bé.
Afegeixo la topo amb el material que hem trobat, i alguns detalls per no sortir-se de la línia, tot i que més d'una variant pot cabre-hi.
Al segon llarg, millor seguir pel diedre de l'esquerra (dos claus) i no pel central, amb roca més delicada al tram final.
Aquesta és una escalda que ja havia provat fa un munt d'anys.. llavors ens vam sortir de la línia al tercer llarg, encetant una bona embarcada (en vermell) on vam anar trobant pitons per aquí i per allà, fins arribar al cim per una canal ajaguda a la part de dalt... doncs això, una bonica integral que ens va deixar recórrer tota la paret. Llavors portàvem davant un company que feia tard a dinar, així que no va deixar-nos el cap de corda. El valent, no es va posar els peus de gat en tota l'estona, anar-se dient, ja me'ls posaré, .. fins que se li va acabar la paret. Era un d'aquests anònims que ho fan tan bé, que s'ha passejat per vuit mils i tal, .. un de tants.
Preciosaescaladamoltbenfetaidesfetamblaraquelavalenta i un aire net que deixa volar els pensaments fins al reptes que esdevenen, muntanyes enllà,... bon viatge!
