al Pilar Central del Doll (Noguera)

**

Ben bona via molt ben oberta, aprofitant el que dóna de si la roca entre ponts de roca i flotants i amb l'ús mínim d'expansions, seguint una línia hiperlògica. Poc a afegir del que ja circula per la xarxa, i és que la via s'està repetint força, i segurament sanejant a cada passada. 

Amb tot, i sabent que a la roca del Doll cal sempre parar compte, molt d'ull amb el segon llarg, on hi ha un parell de blocs tamany mig piano que haurem d'escalar i comencen a desfalcar-se.

La topo i el material indicat és més que suficient. Del segon tram, vam escalar la vairant del centre del pilar i es va agradar molt. Els següents dos llargs (7 i 8 de la topo) els vam enllaçar, però al capdavall val la pena gaudir-los per separat, aprofitant el balconet privilegiat de les reunions. 

L'accés és molt evident resseguint el camí de les escales i quan gira l'esperó amb el pany principal on es troben les vies, seguirem uns 50m fins a localitzar el peu de via (diedre lògic i pont de roca, 40'). El retorn el farem seguint fites i fresa dèbil, .. al final una mica pel mig del troç i on millor convngui, no acaba d'haver un camí definit (30`).

 

escaladamoltbenfetaidesfetambl'ArielMarc... benbona que s'escola enmig del blanc d'aquest any

Xemeneia fonda, V+ 375m (Paret del Doll)

**

A les entranyes del Doll!! Essències d'una escalada de descoberta, de formes impossibles. I testimonis d'uns temps passats on tot es feia amb el cor fort i un parell de nassos. 

Al mig del bastió superior es veu molt bé la fissura per on passa la molt recomanable Manowar.

Aquesta és una escalada que va ser feta per primera vegada ves a saber quan. En Marmo i en Godoy van entrar-hi pensant-se que feien una primera i ja van trobar algun clau i uns burils a la feixa, les úniques expansions que hi ha a la via i a un lloc del tot innecessari. També van trobar-hi altres sorpreses, que val la pena de descobrir per un mateix. Temps de maquis o d'emboscats, de pastors o de vigies. O de tot alhora. Una mirador excepcional sobre el congost que fou ara sota les aigües. Quan aquest era l'únic pas natural per resseguir la vall, riu amunt.

Recentment l'incansable n'ha fet una sanejada considerable al sisè llarg que ha quedat pràcticament equipat amb ponts de roca. Ja no és expo de fer-se molt mal, però cal escalar encara sobre roca delicada i parar compte. Tampoc t'han d'importar els trams de feixa, la roca polsosa, el "guano" d'una grallera i la roca a trams on s'ha de parar compte. Per la resta és una bona escalada plena de fantasies que amb les repeticions pot quedar ben arreglada. Amb uns llargs de xemeneia en X i sobre bona roca, increïbles.

Adjunto la topo actualitzada. També un croquis de l'accés, pel barranc dret del Doll, seguint primer la línia elèctrica avall i després una dèbil fresa amb marques grogues i uns fites. Hi ha un rapel de 30m (cadena) i llavors resseguir la feixa fins al peu de la xemeneia, evident. El retorn el fem de pla fins a la línia elèctrica i amunt, hi ha fites.

 

Bona i intensa escalada, austera a l'estil TAK i sense expansionar de nou... tot un exemple d'escalada neta i punyent, l'orginal de la terra ferma.

LuxedefantàsticaescaladamoltbenfetaidesfetambenMarmo dins l'estómac del Doll on la fantasia pren forma

Manowar, 305m 6b+ (Paret del Doll, Montsec)

La paret del Doll (Foto:EduPlana)

Fantàstica via, una de les perles de l'infatigable oberturista i escalador lleidetà Jordi Marmolejo. L'itinerari, de lògica sobrada, recórrer el primer pany de paret per fissures i diedres verticals i mantinguts, amanits amb passos de placa exigents i obligats sobre el 6a. Passada la feixa, el segon tram ens regala una escalada encara més espectacular, emmarcats per un anfiteatre gegantí de parets verticals retallades per fissures que de punta a punta defineixen esperons i torres que es suceeixen com si fossin les trompetes d'un orgue monumental... quasi que la música sona, de tanta bellesa continguda en aquest racó salvatge i d'una sol.litud que empapa i sedueix. Fantàstic Montsec territori inhòspit on possiblement hi ha una de les concentracions més grans del món de parets i propostes sempre variades i de roca multiforme.

Topo de la via i l'atlètic inici del primer llarg, més difícil si cap perquè ens agafa encara freds i encongits per l'arrogància del paratge (Foto:EP)

Graus ajustats al segon (ull amb l'inici) i tercer llarg, ambdós mantinguts i on haurem de dossificar el material amb cura. Junt amb el primer són els més durs de la via. És a la segona part on haurem de recórrer al càmalot del 4 al cinquè (per protegir un estrany pas de desplom visible des del terra, semi-off-width) i últim llarg (per superar el desplom). Aquest darrer llarg, respecte la topo del Luichy (realment ben feta), ens va semblar més dur el primer tram que no la placa desplomada de sortida d'acord amb el que marca la topo de'n Soldevila al llibre de les 100 millors escalades de Catalunya, que li possa 6b a baix i 6a a dalt.

Sortida del tram de placa del segon llarg i escalant l'L3 (Foto:EP)

De material passarem amb 15 cintes, joc d'aliens, joc simple de tascons (preveure números petits) i càmalots fins al 4 (opcional repetir algun número mig). Els ponts de roca els vam trobar tots amb prou bon estat, excepte algun que calia reforçar. Un cop més, respecte la topo del Luichy, manquen ponts de roca del 6è (no hi és) i del primer tram de l'últim llarg (només hi ha els dos primers, i no hi ha opció de posar-ne, passos de decisió i a confiar amb el C4).

El genial anfiteatre per on recòrrer el segon tram de la via per l'evident fissura a la dreta del primer esperó de l'esquerra de la foto. I al fàcil però aèri flanqueig de l'L6 (Foto:EP)

L'accés el fem seguint la topo, diferent i millor opció del que recomana en Soldevila. Al descens, ens equivoquem prenent la fresa que surt amunt enfront del final de la via, que ens portarà en una direcció perpendicular al coll on hem deixat el cotxe (seria el descens proposat per en Soldevila) i per redreçar-ho tocarà posar-se la pell de senglar. Atenció doncs a seguir una fresa a l'esquerra que just ressegueix la paret per dalt i que ens durà al coll de forma evident . Això ens explica en Marmo, amb qui compartim al vespre activismes i altres dissertacions sobre la proposta de regulació de l'escalada a la zona i ens explica anècdotes de l'obertura de la via.

En definitiva, una molt bona proposta, que no ens deixarà indiferents i permet descobrir un dels racons més inhòspits del Montsec (amb el permís de Montrebei, esclar).

Escalant el setè llarg i a l'inici de l'atlètic però no tant difícil últim llarg amb un final que culmina l'escalada (Foto:EP i MarcBusquets)

Activitat molt ben feta i desfeta amb en Marc Busquets el 4/10/08