**
Una fractura de 3m al punt més alt just sota el cim del Pedró dels Quatre Batlles, no es veu cada dia! Tota la vessant sud a la carena cimera que recorre transversals als vents dels nord d'oest a est és un terreny adobat per la formació de les plaques de vent. Aquest episodi ha deixat vàries fractures seguides, les més llargues de 200m (llàstima de la bateria de la càmera que aquest dia s'acaba).
Les allaus van caure el cap de setmana 25-26 de gener, i s'ha de pensar
que de forma espontània ja que són simultanis al llarg de tota la
carena. La capa dèbil la forma quatre dits de neu "sucre" (grans amb angles i algunes cares planes) ben antiga, ja
que el gruix de neu de la superfície de lliscament fa aflorar rocs de
quan l'episodi de pluja+nevada+ventada de finals de desembre
que es va acompanyar d'una pujada de l'iso0 a 3.000m el dia 27. Capes
latents que s'activen en aquest cas serà pel sobrepes de la placa nova
formada del 21 al 25 de gener, quan dimarts 21 va començar a entrar vent del nord que transportava la bona neu caiguda a plom el cap de setmana anterior i que va ser fort i molt fort tota la setmana.
Els canelobres marquen bé la capa dèbil intermitja. A la part inferior es veu el gruix de la capa dèbil que motiva el lliscament. Des de diumenge que van caure, una nova placa de 10cm (pala) ja estava formada i es trencava amb facilitat
A les imatges s'aprecien dos plaques sobreposades ben definides però la capa dèbil que ha cedit és la inferior. La mateix que la setmana anterior aguantava el gruix de varis esquiadors com es veu a la piulada del 21. Molt interessant tot plegat.
El pes de la placa nova, a la que feien referència els butlletins d'allaus del cap de setmana (risc 3), activen una placa antiga. La nevada nova, per tant, mou una placa amagada sobre una capa dèbil "oblidada" a la memòria col.lectiva. Allaus ocults i ben perillosos, que són allà esperant condicions. Allaus de dinàmica interna que compliquen molt la percepció/interpretació del risc.
Durant el cap de setmana s'han vist diversos allaus de placa a la zona oriental. Caldria ser allà per veure si el que es movia era la placa superior, més fàcil d'interpretar. En tot cas, molt diferent de l'episodi d'allaus a la franja nord afectada per unes pluges en alçades que aquí van ser minses o directament (cas del Prepirineu central) no van arribar.
Aquesta vessant té la particularitat de torbar-se al mig del camí d'una muntanya familiar i del tot domesticada.. aparentment, perquè les allaus no hi entenen de cartelleria, i ja altres vegades, ha estat a punt d'enganxar-ne a més d'un (jo m'incloc).
Un esquiador, aquest mateix dia, remunta cal al coll...
