Tuc de Geu, 2.499m MBEA S4 (Alt Àneu)

***

Preciosa jornada amb tastet d'esquíalpinisme a un d'aquells cims que passen desapercebuts, i de finíssima bellesa, com la retallada aresta que cal recórrer per arribar-hi... línia pendent des de la visita al també imprescindible Montaut, quan se n'endevina tot el recorregut. Gran racó de les valls d'Isil, on la salvatgia mira de prendre més forma si cap...

Aquest dia adornem la sortida saltant la frontera. La idea era fer-ho des del mateix Montaut, però l'anticicló persistent d'aquest hivern ha deixat les vessants suds en verd, i ho fem des de l'aresta abans de fer cim. Molt bona primera baixada pràcticament fins al fons de vall de Salau, on per una estona ja tracem sota l'ombra d'un bosc de faig.

(Foto:Pepzwing)

Posem pells i retornem pausats cap al port de Salau, per on els francesos van "espoliar" sota contracte a principis del XX les fustes del bosc de Bonabé amb tota una obra d'enginyeria del que n'han quedat ferralles i demés, i més tard es va convertir en un dels passos dels Camins de la llibertat, que, qui ho diria, tornen a estar penosament vigents. Terra que desprèn tanta petja, i es deixa sentir. Entre el pas dels cérvols.

Del coll ens obrirem i encara traçant força estona prenem l'aresta, per seguir amb els esquís a l'esquena. Cim altiu, i boníssim descens trepidant (sortida de 40º) fins al fons del barranc, amb una neu aquest dia cremeta tres delícies buscant la part SO del torrent.

(Foto:PepZwingg)

Malgrat ser un any de neu escadusseres, aquest dia encara es pot arribar amb els esquís als peus pel torrent fins a 20' curts de l'aparcament del refugi del Fornet, des d'on hem sortit.

(Foto:PepZwingg)

la bonica muralla SO i amb vistes al cim baixant del Montaut

fabulosasortidamoltbenfetaidesfetaamben Pepzwingg, ...luxes.

ViAnOvA! Bosquerola, Cirereta i Muses (Riu Lacó)

***

bonic trio de vies obertes al pany més curt del bonic racó de Riu Lacó.. la idea és ampliar-ho amb alguna línia més i fer-ne un sectoret per iniciar-se amb les flotants, que això de la clàssica triomfa i qui la prova s'hi enganxa... 

Roca de l'excel.lent del lloc, amb algun tramet a parar compte... escalada prou franca i amb trams boníssims als que només els falta allargar-se tan com vulguessin! línies que hi són.. aires que van i venen

luxes de companyia en les obertures i repes .
escaladesmoltbenfetesidesfetesamblamarta&edu.. i els aires del lloc, sempre transparents

Canal SE pic dels Tres Estanys (valls de Tavascan)

***

curta i ben estètica canal molt visible des de la cubeta entre la Coma del Forn i el Ventolau, fàcils de combinar en circular. Algun tram de 45-50º, i en general de 40º. Ben tapada de moment, tot i que al seu tram baix ja hi havia una esquerda que s'anirà destapant. Aquest dia pujo i baixo per la mateixa, es pot fer en circular pel llom sud que vam grimpejar un estiu fa temps (algun pas de II).

 Esquiant la canal.. merci per la foto Berta!

Arrodoneixo la visita amb l'ascens al Ventolau, que queda allà mateix i els horaris fan fàcil una bona combinada. Pujada i baixada pel torrent de la Coma del Forn, de moment ben innivat excepte un curt tram a esquiar entre rocs. 

 
fabulososdiesdeblausobreblanc i neus estables.. només falta més gruix per tot i ja seria perfecte del tot

A la sud del Pic de Racofred (Andorra)

***

moments...

 

Saltem al "racó fred" des del Port de Rat un matí que arrenca rúfol i on no acaba d'imposar-se el sol a la vessant nord.. primer descens fins a trobar l'inici de la vall que ens port al Pic de Racofred, i aquest cop remuntem fins al coll natural a la dreta del Port Dret. Aquí tot acaba ben dret, i per agafar el llom tracem la bonica pala NE que mira la vall. Un cop al llom, darreres traçades del tot estètiques fins al bony final, on, ara si, toca descalçar-se i superar un petit mur de 90º.

Tota la vessant nord amb neu pols humida de pocs dits a un pam, sobreposat per les dues nevades recents. Fem un perfil i trobem el sucre de la febre persistent a uns 40cm, aquest cop ben aïllat per una crosta dura i un gruix de neu endurida a sobre. El test dona negatiu per tot. Amb tot, ens queda clar que encara no és dia de nords amb pendent.

La broma a la nord no s'esfuma, i amb el ventet de sud que conserva les neus primaveres al punt, ens decidim per baixar la trempada i complicada vessant sud del Racofred. No per l'itinerari que tenia ullat, més a l'est, i molt difícil d’endevinar venint de dalt sense tenir-lo estudiat abans. Sinó, per una pala més directa que cau vertical més avall dels Estanys Forcats, i continua per la característica cubeta penjada que en diagonal et treu de la muralla. Passem tram de 50º mantinguts, amb esquerdres que cal esquivar. Sovint el terreny d'esquerdes no té neu, i està barrat per grans blocs, .. aquest cop, tot continuo!

(Foto esq: Per Artiga) 

Acabada la cubeta, on és fàcil deixar-se anar, encara continua sent complex trobar el pas que mena al Pla de l'Estany. Nosaltres ens ho coneixem d'altres visites, sinó cal mirar-s'ho bé. Passem el Pla, i seguim esquiant cap al fons de vall. Aquest dia se'ns ha fet tard fer la tornada per la collada de Montmantell i la Bretxa d'Arcalís al punt de sortida (quedant una circular excelpcional), i a on arribarem amb un cop de taxi sortint una bonica travessa improvitzada. Ens descalcem una mica més enllà de la borda de Coruvilla.

 

Itinerari en vermall i blanc, de la vessant sud

Preciosa sortida, amb el sempre complex ascens al Pic de Racofred, i amb el fantàstic descens a la seva buscada vessant sud, moltbenfetaidesfetambenPepZwingg, i el luxe de traçar línies imaginades!