ViAnOvA! Nit de Perles, 120m 6b (Perles)

***

Enllestim l'obertua d'aquesta via al Roc de'n Solà, mig en solitari mig acompanyat, que troba el darrer pas a la dreta de la Paraimara i a l'esquerra de la Morsa Chuan. 

Arrenca net per un bastió placat de roca fabulosa (pont de roca visible), i l'incert del diedre vegetat es resolt molt bé amb una traçat en S seguint boniques planxes estupendes. A la part superior, dos llargs buscant la lògica (el darrer trencant a esquerres per evitar coincidir amb la sortida de la Morsa) i amb passos atlètics, completen la proposta, allargant l'escalada per l'esperó fissurat fins a trobar la reunió final de la Paraimara.

Benbona escalada en conjunt, oberta únicament amb dos bolts de progressió en tot el recorregut, amb algun clau de regal marcant itinerari. Dificultat mantinguda, "matxacona", i bells passatges a cada tram. Graus plus amunt plus avall compartits amb la primera repe feta. 

Junt amb la Balena Blanca i el Petit Príncep i la Paraimara, tres bones opcions i a combinar al gust. La baixada més ràpida es seguir la carena 150m fins a trobar un ràpel al coll just abans del sostre evident de la Fragua de Vulcano (no confondre amb una instal.lació anterior, que es veu acabant la via, veure croquis a sota).

BenboincaoberturamoltbenfetaidesfetamblaMarta,.. allà on va començar tot. I benbonarepemoltbenfetaidesfetambl'ArielCesar... diadeluxe. 

a la Paraimara (Perles)

***

boniques imatges repetint la Paraimara que aquest any just fa deu anys! ... continua ben bona i contundent, equipada per forçar el grau sense patir.. ai si aquests llargs de dalt tinguessin més metres! Aprofitem i polim de rebrots el primer llarg, cada cop més net i polit. 

Aquest cop la baixada la fem aprofitant el ràpel reforçat just abans del sostre característic de la Fragua de vulcano, que amb 60m et deixa a peu de paret (no confondre amb una ràpel anterior, que es veu des del final de la via).

benbonarepemoltbenfetaidesfetambelCesaril'Ari... regaldedia!

a la Montpart i Pirenaic dels Gorros (Montserrat)

***

Molt ben recomanats (merci Edu!) enfilem a repetir dues bones clàssiques amb essència als Gorros; la Montpart a la Gorra Frígia i la Pirenaic a la Magdalena superior. Anàvem curt de temps per enllestir també la Souvenir en el dia, que hagués quedat un bon trio de oest a est caient sempre sobre la cara de l'agulla a escalar... 

De la Montpart (topo i info aquí) llàstima que estigui tan maltractada, amb tot, encara es conserva prou bé excepte fins que la Carles la trepitja sense escrúpols fins al cim. Vam enllaçar un llarg i mig, mig i tercer i els dos últims. 

La Pirenaic (topo i info aquí) ja es manté com toca, perfectament restaurada amb discrets bolts inox excepte la trave de claus de museu que es poden reforçar amb micros i algun totem mitjà molt bé... enllacem els dos últims. 

Preciosa jornada vertical compartida amb el bo de l'edugp (xapó amb l'encadene de la Pirenaic) i samu.

a la The Wall de l'Elefant i la Normal de la Mòmia (Montserrat)

***

Bona combinada de dues vies precioses, amb plaents navegades sobre els murs excel.lents de roca montserratina de la molt bona del lloc. Respectives topos i info aquí i aquí. De material a la Normal jo afegiria al cintu el semàfor i totems fins l'1.

Comentar que a la Normal se li ha re-afegit un bolt a la segona tirada, a tocar d'un emplaçament de flotants d'allò més bo. Una via oberta el 1935 sense cap expansió, d'escalada a pèl, .. que caldria saber conservar. 

escaladesambessènciamoltbenfetesidesfetesambl'Edu... i la tranquil.litat de Gorros, on a voltes tot sembla que s'aturi, enmig del brogit del massís

A la Cutreclub a l'esquena del Ninet (Montserrat)

**

Prou bona via per arribar-se al capdamunt del peculiar mugró del Ninet, tan visible des de la banda oest del massís, i que va ser escalat pels Estorach l'any 46. 

 

Via oberta en solitari per Josep Armengol, l'al.licient li posa l'escalada amb punt obligada sobre el V+, sobretot als primers llargs, sobre espits tirant a força robellats (costen de veure).. Algunes R reforçades amb espits més nous, o cargols reposats, que també trobem en tirada al darrer llarg. 

Em enllaçat els llargs 2-3 i 4-5. L'A1+ de la topo orginal del quart llarg és un pas de bon merlet, ara ja dissumulat pel lliure. Info amb topo aquí, i una altra piulada aquí. Per sortir de la base del Ninet (espit) nosaltres seguim encordats fins al replà (flanqueig, corda fixa, i remuntem fàcil la canal).

bonicaescaladamoltbenfetaidesfetambelSamu, .. a la bona ombra del matí

a la Raisam de l'Escolanet (Montserrat N)

**

bones imatges de la enfilada a la Raisam, que en una visita anterior un tempesta propera que al final no va ser res en va fer baixar de l'R4. Aquest cop s'apunta a la festa també en Murphy i dues tronades ens van fer baixar de.. l'R5! per acabar tampoc fent res.. en fi, persistirem.

A nivell pràctic, l'espit tocat del quart llarg continua igual. I millor evitar aquesta escalada aquests dies de mullena i humitats amb ruixats intensos freqüents, que el fanget se't queda als dits i als peus de gat i fa l'escalada encara més animada, que ja ho és prou per aquí dalt. El pas per arribar al llunyà primer espit de l'últim llarg no es veia tan terrible.. i efectivament el C4 prescindible.

benbonaescaladaquasimoltbenfetaidesfetambensSamu, ... ganes d'acabar-la!