vIaNoVa! La trompa, 70m 6a (Parets de la Llosa)

 ***

Bona via oberta amb estil "trad" seguint una bentrobada bonica fissura a l'esquena d'esperó ben definit en forma de trompa d'elefant, o de mamut. El que algun dia devien passejar per aquesta banda quan tot plegat eren codolars a la llera del mar. 

La via s'escala molt bé malgrat cal anar rodat amb l'ús dels flotants. Té algun pas colladet sense arribar a ser exposat, sempre que no et falti la peça bona (veure topo).

 

Bona roca en conjunt, només el tram final està brut (també perquè el diedre de sortida el seu dia tenia una bonica alzina que es va desprendre i n'ha quedat el talús descobert). Primer llarg obert en solitari.

 

 

 

La via es troba a un pany proper a la paret per on passa la primera oberta al lloc; Racons (repe, i info de l'obertura amb croquis actualitzat de l'aprox). Aprofitem per repassar les freses i el camí de bast que des de la masia de la Llosa enfila al mas de Capdevila ("el camí el feien servir al gent de la Llosa per pujar a treballar als camps de Capdevila") i l'aprox i descens de les vies. Per aquestes rues (com anomenen per aquesta banda les feixes de terra entre els ressalts de roca) sempre hi ha algun corriol, ni que sigui de les cabrotes.  

 

Bonic racó, amb alguns projectes en marxa a banda i banda de la Racons i a l'esquerra d'aquesta. Per aquesta banda tot respira tranquil, i que duri. I les campanes de St Pere encara sonen.

 

 

EscaladadescobertamoltbenfetaidesfetamblaMarta, .. llençols de boscos i cants verd tupit que s'estenen fins als conreus de la plana, o quan el foc s'hi posa, sinó res els atura

vIaNoVa! Racó de silencis (Ribera del Pouets, Odèn)

 ***

Petita escalada d'un pany entaforat de fons de vall que passa quasi desapercebut i amb roca canaldera molt bona en conjunt. Inici verticual i de formes de fantasia. 

El primer llarg és el més exigent resseguint la lògica d'una fissura-passatge en diagonal amb un final prou vertical que sorprèn. El segon és curt, de sortida canaldera potent i després a jugar amb els plecs de fantasia. L'esperó enseguida tomba i l'escalada continua en diagonal per a aprofitar el recorregut. Final per completar el capdamunt amb un darrer bastió. Anar còmodes amb l'escalada de flotants en general.

A tenir en compte que els veïns del lloc fan la batuda per la zona els dijous i els dissabtes, i aquest bastió el fan servir de punt de guaita i per disparar. Hi ha molta roca al lloc per trobar ràpid una alternativa. 

 

Aquest fons de vall era per on passava el camí empedrat que portava fins a Cambrils venint de les cases d'Òden i més enllà. El camí "nou" l'obvia i hi fa passar el GR. El peu de via el retroba i segueix parcialment, aquí sempre hi ha pertot pedres i les seves històries.

Escalades de racons de silencis... valls fins als fons i al capdamunt de tot plegat.

escaladadescobertesmoltbenfetaidesfetambl'Edu,... i tu pasarell! que passi tot això ràpid i puguis tornar a enfilar per aquí dalt aviat!

ViEsNoVeS! Cor de mare, Pal de paller, Parlant en plata. ..racons de silenci

 ***

Aquest és un petit pany entaforat entre el reguitzell de rases i carenes que retalla les faldes dels Prepirineus d'aquesta banda fins a la plana, enllà. Això fou la vora d'un gran braç de mar que separava la serralada (per fer) de les terres emergides per allà els Ports. Terreny de roques sedimentàries arrossegades de ben amunt, aiguabarreig caòtic d'afloraments conglomerats de totes les qualitats i també, muralles calcàries petites i grans amb diferents textures i colors. 

Aquest petit pany és d'un calcari marró molt abrasiu i, amb el permís de blocs encastats i llastres que ja faran el seu cicle geològic, de roca excel·lent, molt plaent d'escalar, exigent en els trams de placa, i sorprenent en els trams fissurats. Et trasllada a altres tàpies. Les vies recorren el tram més continuo i "net" del pany, ben vertical i algun tram plomat. Doblant material al gust es poden fer d'una tirada. Obertes en solitari i una d'elles, la més llarga en travessa, ben acompanyat.

 

 

Terreny de flotants i que duri. Tots aquests racons s'han de preservar, val la pena, que aquí, el silenci, irromp. I s'ho fa tot seu. 

 

La paret es troba a la rasa que baixa des de casa Oriola cap al torrent a ponent, al lloc d'Odèn. Cal seguir la pista fins a tocar el "pantallassu" evident per on passen les vies (corriol fitat fins a peu de paret). La tornada la farem per la carena amunt (fites) fins a trobar la carretera. Es pot improvisar algun ràpel de sabines o alzines si es vol fer més d'una via. 

Conservem el lloc, siguem ben curosos, respectem les propietats, i els dies de caça de dijous i dissabte, o la brama del cérvol de finals d'agost a finals de setembre. Siguem nets i polits i mantenim l'estil d'escalada clàssica i d'aventura que tan li és de rebut a aquest troç solitari i discret de territori. Terreny feréstec. Racó de silencis.

SentidesoberturesiescaladesmoltbenfetesidesfetesamblaMartail'Edu... espais que hi són.

tes...nit

a la Raja Crack (Serrat del Poll)

 ***

Escalem la Raja Crack, al Serrat del Poll, bon testimoni del bon fer i del que dona de si aquesta paret tan agraïda pels flotants. Molt recomanable, especialment la "raja", mantinguda i elegant, de la part superior.

Aprofitem per sanejar-ho una mica. Enllacem els llargs de dos en dos sense problema (els dos primers fan 60m, el segon està trepitjat per Lo Nik Gall-Llastir sembla). En aquest primer tram, trobarem algun pont de roca a banda de dos bolts protegint uns passos de placa un cop t'hi poses menys difícils del que aparenta. 

El peu de via està uns metres a la dreta de Lo Nik, petita sageta blanca i bolts visibles des del peu de paret, en diagonal a l'esquerra. De material em passat amb els aliens i joc de friends fins al 2. Es pot repetir alguna pesa al gust.

Per baixar, fem el ràpel des de la instal.lació nova 3m a sobre de la original, i a peu fins a peu de paret seguint les fites. Cuidem bé el lloc, que al pas per la pista cada vegada més descarnada, no se jo si li queden massa dies....

Escalant la "raja" en una altra visita, on vam abandonar per la ventolera i fredolada en flanqueig cap a la R de la veïna via equipada de l'esquerra

escaladamoltbenfetaidesfetambl'EduilaMarta...amb la tranquil.litat retrobada del lloc que ara és més fàcil de trobar.