*
El Solsonès amaga racons plens de racons. El pantà de la Josa del Cavall ple a vessar aquest any, li dóna a la zona un caràcter de terra de llacs i rius.. què fàcil s'integren les preses al paisatge quan ni s'endevina la cota sense vegetació de l'aigua, què fàcil acaba sent oblidar tot allò que amaguen les seves aigües fosques, a voltes farcides de patrimoni cultural i humà tristament ennuega, lluny de ser aquest el cas que poques masies i freses es trobaven a la rasa...
Topo de la via i itinerari (Foto:EduPlana)
La Mola de Lord s'aixeca discreta com un perfecte bastió entre la Serra de Busa i el clot de Vilamala. Terreny capritxós, indecís, a voltes buscant el cel però amb un capdamunt aplanat com si en un darrer sospir s'hagués repensat la seva pretensió, a voltes endinsant-se terra endins donant forma vertical a les rases i rierols per on l'aigua ja fa milers d'anys que ha trobat el seu pas. La Mola és habitada per un Santuari, prenent forma a una espiritualitat que es respira a cada cantonada d'aquest paisatge intens.
Com a mínim hi ha tres itineraris que permeten escalar la Mola. En general amb roca de la bona del conglomerat de la comarca, que sempre s'ha de mirar de reüll. La Mirades indiscretes n'és la proposta més assequible, poc pretensiosa, que ben troba un pas lògic entre plaques tombades, petits desploms, feixes i un parèntesi de verticalitat absoluta... fins al punt de complir-se més de 120m d'escalada d'una paret que es miri per on es miri, no sembla que pugui ser tant llarga.
Enllacem el primer i segon llarg evitant el flanqueig a la dreta fins a l'R1 (en realitat no la vam veure) i amb un bon passeig de IV primer i III després fins a trobar-nos l'únic espit del segon llarg. Trampejant molt surten en lliure tots els passos de l'Ae, que deu rondar el 7b i allà queda per a que algun bowet s'animi i confirmi.
De material passarem amb 10 cintes i estrep per l'Ae. La via està ben equipada amb espits i algun clau, només alleugerida d'expansions allà on l'escalada es torna fàcil. El tercer i quart llarg no es poden enllaçar que junts faran més de 80m.
Per l'accés, aparcarem al final de la pista asfalta que porta a la Mola i seguirem el camí que pujarem fins al rètol del sisè crist. D'allà surt una fresa dèbil que nosaltres vam seguir primer en ascens, per després baixar per una feixeta herbosa fins passat un primer pany de paret trobar-ne un altre on localitzarem el primer espit. El descens el farem caminant pel camí de pujada al Santuari (5-10' en els dos casos). La seva orientació N la fa ideal per les tardes d'estiu quan la calor estreny (ombra des de les 14h).
En definitiva, una bonica escalada despreocupada per gaudir del lloc sobre roca prou bona que es pot amanir amb una bona apretada al tram d'artificial.
Activitat feta el 18/06/09 amb l'Uri
