a les Canals Males del Cap del Verd

***

Tot traient suc de la bona enfarinada d'aquesta tardor al Prepirineu traiem el nas a les males canals Males de la Serra del Verd, al seu vessant feréstec i balcó privilegiat que mira als horitzons de ponent.

N'esquiem la més obvia, que ressegueix immediatament l'aresta que separa la vessant sud i nord d'aquesta magnífica divisòria d'aigües. Aquest dia fem l'ascens i descens per la mateixa canal per valorar el mantell. Ho trobem tot estable, amb bona pols a la obaga i només la part de dalt amb menys neu per esquiar al gust per l'efecte del vent. En general 20-30º amb algun ressalt puntual de 40º.

Després d'aquesta visita van pujar temperatures i es va instal.la la inversió tèrmica, amb el que caldrà esperar a noves nevades per trobar-ho prou cobert. Aquest dia ja vam enganxar la pujada de temperatures en alçada i només es va conservar el pols a l'ombra.

Genial visita fora de "temporada" de canals, i que completa el repertori de les escalades i esquiades al lloc.

Itineraris recorreguts, aquest dia esquiem la canal enganxada a la divisòria

Descobertesquehisónmoltbenfetaidesfetambl'Edu, .. i aquest punt salvatge del Prepirineu a on tot s'hi val, si vas sense massa manies d'encertar o no. 

NoVaViA! El Cant del picot 70m 6a (Rues de la Llosa)

 ***

Topix de la darrera via oberta a les rues de la Llosa la primavera passada. Un primer llarg que mira de trobar el millor pas porta a la base de la pregona fissura reclam del segon llarg. 

 

Roca ben bona en conjunt, ha quedat mínimament expansionada, i més quan el segon bolt del primer llarg es va afegir a posteriori, que el petit alien que protegia la jugada era molt fràgil i una volada pel senzill però de roca delicada flanqueig et deixava al terra. 

 

 

En conjunt ben bona i per ampliar el repertori!

 

 

repemoltbenfetaidesfetal'abrilpassatambl'Edu, i el cant del picot negre que té el niu allà mateix!

d'empresonats pels destins de Busa..

 **

Repetim aquesta directa via resseguint un sistema de fissures només tallades per algun tram de placa. Per la resta, primer (xemenia ben estreta!) i tercer llarg més austers, segon i darrer més equipats. Roca de tot, des de molt bona a no tant. Passos bonics d'escalada clàssica, trams atlètics i algun tram a parar compte per la qualitat de la roca. Un bon tast de Busa!

La via es troba a la vessant O de la presó, a la dreta de l'avenc, just abans del mur que barra al pas a la canal d'accés a l'avenc. Pont de roca visible.

De material, a nosaltres no ens ha sobrat el semàfor d'aliens i el tòtems lila-verd-vermell, i el C4. En conjunt força equipada.  

L'accés l'hem fet des del pla baixant pel grau de l'Areny, i passat el pany de la Sangrhi-La, ens fixarem a trobar una fresa que enfial fins a la mola de la presó (30'). Tornada pel corriol de la presó (20').

benbonaretrobadamoltbenfetaidesfetambl'Edu.. els colors de tardor, i el silenci del lloc

ViAnOvA! Josep Mª Cases "Xuxe", 110m 6a+ (Agulla gran de les Morreres)

 ***

Sentida escalada que descobreix el bon pany de l'agulla més gran del reguitzell d'agulles i petites parets que es dibuixen i desdibuixen al Feixar del vessant sud el Puig de les Morreres, al massís del Port del Comte. Tòtem d'ànima desperta que defineix una compacta i vertical muralla, a on tot estava per fer. L'escalada va arrancar ja fa un temps però entre hiverns que limiten el pas per la pista i aturades no programades s'ha endarrerit la merescuda dedicatòria fins ara, i és que l'home es mereixia una bona via, a una bona paret, de les que ell sempre s'hauria mirat, que tantes va descobrir, i tantes ens va deixar per fer i són part del seu llegat. Aquesta talaia enfila l'ànima i permet sobrevolar un bon tros de la comarca, des del fons de les rases a l'horitzó enllà. Calmosa quietud verdejada per tot de fills del vent. Petit gran escalador i precursos de les escalades a la comarca.

 

 

La línia arrenca al punt més baix pel pedestal que sembla voler allargassar i apuntalar la muralla, definint un perfil d'esperó de cap a peus a on, malgrat la sensació ajeguda, a tots els llargs hi trobarem passatges verticals. La roca és molt variable, en conjunt molt bona, amb trams d'ambient alpí més trencada a on caldrà anar avesats a llegir-la bé. L'itinerari troba el pas clàssic, amb un final punyent i pràcticament plomat de gran ambient i bellesa. Com un joc, va sortint al pas per un bon fil dibuixat a mà alçada.

 

 

 

 

Ben equipada amb algun clau en tirada i algun pont de roca a on els flotants fan la resta. Han quedat els boixos llaçats (no marcat a la topo). I amb un únic bolt de progressió per encarar la columna final, el tram més exigent, a on a la verti-qualtiat cal afegir-hi una roca d'estar ametent.. aquest darrer llarg no passa cap pas del 6a+ però per continuïtat, roca i necessitat de flotants, ara recorda més a un 6b.

Capdamunt molt estètic, envoltats de cingle, molt curt a la seva vessant nord que ens mena a un collet recollit. Amb tot, el descens a peu es veu embolicat i dret, i la via ha quedada equipada per rapelar (destrepe des del cim des del bloc llaçat fins a la primera instal.lació).

Topix i panoràmica de l'agulla (Autor: Ramón Baylina, @meteopallars)

Bones escalades Xuxe! luxe de llegat i verticals compartides

Preciosa descoberta i retrobades, molt ben acompanyada amb en Guille i en Marmix, .. mirades que hi són.

EM Torrent de Roques Blanques, MBEA S4+ (Gallina Pelada)

 ***

A aquesta sortida se li sumen tres mirades. La de'n Faura i Longàs amb la seva obra pionera de modesta selecció de les millors esquiades pels Pirineus i Prepirineus, amb l'encertada proposta de la variant N de la Gallina, trempada i amb un final divertit entaforat i amb ressalt final. La de'n Lluís Canals, sempre atenta, sensible, curosa, i amable, en compartir l'amor que sentia per les seves muntanyes, i que se l'han fet seu, des d'on acompanya sortides i aventures com més fresques i descarades millor. Qui ens ha deixat la seva manera de veure i viure, les muntanyes. I la pròpia, de quan les línies entre les ombres vistes de lluny ja són prou per a buscar-les i ser esquiades.

La visita fou de principis de març i finals de neus al lloc. Si fem l'ascens pel mateix torrent tindrem més controlat el pas del contrafort rocós del mig que barra el torrent, i que cal superar per un dels dos laterals (per l'esquerra pujant entrant un moment al bosc millor). En general estret, amb alguns trams una mica més amples a on no cal fer el salt de cues amb els esquís. D'uns 35º mantinguts amb un curt tram de 50º sense ser molt compromès. 

Arribada al cim preciosa per la pendent oberta (ull amb l'estabilitat de la neu, zona allavosa) que mena a l'aresta de la punta O del cim.. combinable amb un descens de la vessant N i tornar a enfilar per baixar el torrent, per exemple.  

 

El fil del torrent de Roques blanques sortint de la punta O de la Gallina Pelada, vist des del Pedraforca

Bona i pendent descoberta, amb la mirada de'n Lluís més present enguany, gaudeix allà o on siguis!