vIaNoVa! Cuqui antifa, 60m 6a+ (La Coma i la Pedra)

 ***

Topix de la recent oberta a la paret de la Mitja Lluna, a la Coma i la Pedra. Bonica línia clàssica que ressegueix el diedre central de la paret que en diagonal la retalla. 

En l'obertura em vaig trobar una línia de bolts no acabada i equipada per dalt (!?, amb diversos blocs suspesos i alguna xapa sobre llastres sospitoses, tot a mig mal fer), en desconec de qui. En tot cas, aquesta via la creua, i n'aprofita un parell per evitar autoassegurar-se a uns blocs encastats, justament al tram més difícil de la via. Al tram final doncs troba el pas, una mica deslluït, i a on un parell de claus resolen el tram amb roca menys sòlida.

 

Racons!!

 

 

moltbonesenllestidesirepeambGuilleiMarta

a la Catalluna i a Les escletxes de l'ogre, Camarasa

Parell de ben bones vies a l'ombra. La Catalluna a l'esquerra del Puro, es va restaurar al seu dia, amb tot, no li aniria gens malament reposar alguna expansió a les R, que estan força justos pel rovell. Grau (molt) ajustat a l'estil clàssic on caldrà tibar a més d'un punt, i de les bones que si es fes més i quedés més neta, encara es repetiria més. Malgrat hi ha coordinos per rapelar, nosaltres baixem a peu. De material passarem amb els aliens i friends (el C4 per l'inici del segon llarg va bé), la topo parla de tascons i prou!

Molt bona també Les escletxes de l'ogre, a la dreta del Puro, neta de cap a peus resseguint una línia desdibuixada de fissures, també de cap a peus. De posar-s'hi bé en algun punt però en general molt protegible. Si portem el C4 el posarem. El segon llarg és el més brut, la resta són tres estrelles. Enllacem els dos últims. Una altra topix aquí.

Luxes de petites grans escalades amb allò vell, renovat i nou de ponent!

escaladesmoltbenfetesidesfetesambl'ArielVíctor, i els aires tropicals!

ViAnOvA! El rovell de l'ou, 70m 6a (Canalda)

 ***

Enllestim aquesta bonica escalada a la cerca i captura de la pregona fissura ample que retalla la paret i prou atípica, a la banda occidental de la Roca. Quantes vegades hi marxava la mirada tot tornant d'alguna de les moltes escalades al lloc amb l'ànima ben plena!

 

Obrint l'L1 i fent repe

Bona via, els dos primers llargs troben el pas, dansant, i per roca de la bona del lloc, excepte el tram final del segon llarg que inevitablement creua un tram brut. La fissura, sorprenentment, amb la roca molt més franca del que aparenta des de baix, i a on gaudirem de passos de diedre, bavaresa i alguna bona tibada entaforant el braç.

De moment la via acaba al capdamunt de la fissura (potser la continuarem trobant el pas a l'esquerra de la Dinastia) i amb un únic ràpel tornem a ser a peu de paret. Ideal per combinar amb la també recent Insipiraires, aprofitant que la primera cal buscar el sol del matí pel diedre final i aquesta el sol la vesteix dels millors colors fins ben entrada la tarda. I que el material per ambdues és força similar!

 

Via semi-equipada amb ponts de roca, un clau i algun bolt. El darrer llarg queda quasi equipat amb ponts de roca! i un bolt despistat del dia que ens va agafar el fosc obrint, i que ara amb la roca més sanejada ni caldria.  

La fissu vista des de les feixes de la via Inspiraries

Obertura de feia temps en ment, moltbenfetaidesfetamblaMartail'Edu... al rovell de l'ou!

L1 nou de la Perla Negra, al sòcol del Mont-roig

 ***

Enllestim l'obertura d'un nou primer llarg de la Perla Negra, que abans començava per un diedre on penjava una corda fixa que ara passa a ser el primer llarg de la Matamala. Així la Perla ja té llarg propi, per l'altra cantó del bastió que apuntala el peu de paret.

 

Ens queda tornar-hi per mirar de fer caure un bloc per on passava originalment el llarg que està descalçat. Ara el llarg ja no hi passa i es pot assegurar arran de paret. 

 

 

Bon llarg!! sense expansionar, al fil de tota la via, i on cal escalar a cop de gas i flotant. Primer clau per no "abusar" del piano de la dreta, s'entendrà un cop allà.. A gaudir-la!

 

primerarepemoltbenfetaidesfetambl'Edu...navegant. 

vIaNoVa! Inspiraries, 150m 6a+A1+ (Canalda)

 ***

Punyent itinerari que retalla el frontó ben dret de cap a peus que tanca la Roca a ponent, en un darrer gest de la paret per mostrar tot el seu repertori de passatges i escalades. Roca molt bona en general excepte trams puntuals, on caldrà tibar a més d'un punt si es vol passar en lliure. 

Queda pendent alliberar el rabiós inici de l'últim llarg i ajustar els graus plus amunt plus avall en properes repeticions. Els baixets els costarà una mica més l'escalada! Ah, i compte amb no trobar-se un cabró a les feixes! que són lloc de pas de les cabres..

També tenir en compte que el darrer llarg mira al SE i la proa que fa el morro el deixa a l'obra aviat al migdia a l'hivern, .. evitar els dies de més fred més cru.

Modest homenatge als grans escaladors màgics i il.luminats que han inspirat tanta escalada d'essència al lloc, n'han tingut cura, han fet escola, llegat que sobreviu als temps que corren. I la Roca respira. Pedra aspre i digne, continua altiva i orgullosa.

escaladesensolitarimoltbenacompanyades, primerarepemoltbenfetaidesfetamblaMartabepositif.. temps aturats amb el cant de les gralles i el vol dels voltors. Silencis que xerren

Tes.. nit

ViEsNoVeS! El plaer dels clàssics, 50m V, Sunset paradise, 50m 6a+ i xemeneia original (Tossal del Codó)

 ***

El plaer dels clàssics: Curta, senzilla i bonica via que ressegueix una ampla xemeneia per després d'un flanqueig posar-se a la base del diedre fissurat que mena fins al capdamunt. 

En acabat d'escalar gaudirem de les ben bones vistes del mirador de la Creu de Codó. Accés i descens molt evident des del revolt dels Fenerals, habitual per accedir al clot de Vilamala. 

Escalada neta, amb un clau de progressió i ponts de roca. Roca, en general, sorprenentment bona, amb alguna florida no tan sense més. Es fa curta! Per gaudir del lloc, i el plaer d'escalar amb flotants línies tan evidents.

També escalem la xemenia fins al capdamunt (tota a l'ombra) que ja es va escalar per primer cop els anys 80 per en Joan Medina. Deixo un parell de ponts de roca muntats. També queda una línia començada pel fil de l'esperó.

Escalant la xemeneia, es pot muntar una reunió opcional aprofitant l'arbre que hi creix a dins. Bona roca, i ombra!

Sunset paradise: Ressegueix la muralla-esperó del Tossal amb dues possibles entrades. Grau més picant i obligat. Roca en conjunt molt bona excepte el tram final del segon llarg, amb roca pocasolta. De material podrem passar amb el mateix que El plaer dels clàssics, i ens trobarem al peu de l'esperó en el descens d'aquesta, així que és una ben bona opció per combinar i arrodonir la visita al lloc.

Gaudint d'allò lent i pausat de l'escalada clàssica.

primeresepesmoltbenfetesidesfetesamblaMartail'Edu,.. pentinats  pel llenç sedós del sol al caure horitzó enllà