Skimo a la Font Blanca (Andorra)

**

Escapada sense pretensions a la Font Blanca aprofitant el joc d'orientacions i circulars.. al cim ens trobem un parell amb ganes i li entrem al descens de la vessant SE, però el pam de neu nova del dia abans té ganes de tirar avall amb tanta pendent i no ho fa recomanable. Renunciem i fem el descens menys compromès de la Carnissera, on fem lliscar alguna placa de la neu nova ja humitejada i pesada sobre una base endurida, sense conseqüències.

Bones condicions a la cara NE-E (que no N) del pic d'Arcalís, i arribant al cim de la bella dama

La neu es troba ara a 10-15' de l'aparcament i com és habitual al final de temporada el descens es pot apurar pel marge esquerra (baixant) del riu del Camís Vell, quedant ara a 50m del pont. Neu molt estable per tot, a banda de l'esmentat que en breu ja quedarà estabilitzat. Bons gruixos en alçada i bones condicions per l'esquíalpinisme al lloc assumint el peatge de la manca de neu a la majoria d'arrancades. La calor de la setmana vinent es deixarà notar, verd sobre blanc.

La línia directa del Fangasses, al dente! i al punt de la vessant SE on decidim recular.. 

A la canal Carnissera, i al fons el circ NO de l'Estanyó ben blanc. Dreta, la E del Besalí amb el corredor central obert aquest any pel Bonatti i Babot.

Bones condicions a la canal Cebollera, .. i a la SE del pic de les Planes

... retrobaments, al capdamunt, de blanc sobre blanc... ara que el verd al capdavall ja vol fer-s'ho tot seu

ViAnOvA! Hotel California, 110m 6b+A1 (Busa sud)

***

Enllestim l'escalada d'aquest pany monolític i rabiosament vertical primer que després continua més fàcil i que tot ell defineix un diedre de cap a peus.. emmarcat amb el gran sostre a mode de gran visera de la part superior que et demana anar a dretes si o si (ull, que el sostre dóna per això i més.. ).

Aquesta és una escalada punyent del lloc, on a algun punt tocarà fer el pas vertical però amb el bolt no lluny del tot, i on tomba al tercer llarg caldrà omplir el forats a base de tricams i totems per passar assegurats. Ombra fins al migdia i sol la resta de la jornada. 

Un itinerari en homenatge a la bona música del so de Califòrnia, guitarres que marxen amunt i segueixen sonant i donant la benvinguda a tants i tants racons que són fets per torrar-se amb vistes al mar... 

I no és menys, que aquest és el pany de la muralla sud que més sap allargar el sol i la seva posta, per quedar-te'n atrapat.

 

 

BenbonaescaladamoltbenfetaidesfetamblaTxellielJordi i un bon tram d'obertura en solitari que no ho és tant.. 

vIaNoVa! Terra endins, 90m 6b+ (Busa sud)

***

Aquesta obertura va començar amb les tardes d'estiu buscant la fresca de l'ombra, quasi que potser si que si que va ser la primera començada de les obertures en solitari al lloc... aquí, tirar amunt i sense ànim d'expansionar més del compte demana temps, xino xano, persistència, i motivació. 

Pel camí s'ajunta el Ricard i l'enllestim plegats. Dreta de cap a peus, en queda una escalada prou contundents i més laboriosa del que pot semblar a primer cop d'ull per la topo, relativament semiequipada. Com a tot arreu, hi ha vies que són per conèixer el lloc, i altres per anar-hi aprofundint, terra endins. La fissura del segon llarg val això i més, en conjunt, un bon recorregut prou punyent, i amb el sabor aspre i contundent que té Busa quan no el deixem domesticat a base de xapes.

Hi ha fissures que saps on comencen, i no a on acaben...

Escaladesquehisóniesperenelseutorn... moltbenfetesidesfetes.. aprofito i gràcies també a l'Aniol i al Lleïr per fer d'enllaç per unes solitàries que amb ells no ho són tan..