Pico Sayo 3.211m i Cordier 3.263m per la canal N, MBEAS4 (Vall de Benasc)

***

Bon descens... trobant una alternativa punyent al sempre precipitat vessant nord de les Maladetes, que si fossin menys accessibles tindrien, si cap, un reconeixement encara més generós...

De la sortida al coll d'Alba que guaitem aquesta bonica alternativa per culminar un parell més de tres mils per una ruta gens freqüentada i amb una canal que, sense saber-ho d'entrada, ens surt de bon esquiar. La bellesa del recorregut queda completada pel joc de cubetes i petites valls entaforades entre la Diente de la Maladeta i la Torre Cordier (aquesta última no surt al plànol alpina ja que deu ser anterior a que fos reconeguda com a tres mil)... per un moment sembla que siguis descobrint una nova vall!

L'itinerari és evident des de ben bé començar a foquejar. La canal es troba a un coll natural entre el pico Sayo i el Cordier, molt visible. L'accés a la cubeta de la canal el podem fer per sota la Torre Cordier o per la seva esquerra fins un coll i d'allà flanquejant fins la seva entrada (sembla millor opció). L'eix de la canal no supera els 40º en cap punt, tot i que és accentuat i els seus laterals ja són més pendents, però en general ens trobem sobre els 30º-35º durant els 200m aprox de recorregut. Fa un lleuger gir al final, pel que cal para compte amb el contrafort rocós dret d'entrada que faria de recepció en cas de descens sense control. Entre els dos cims surt un desnivell acumulat de 1.400m aprox.

La canal ben visible a la dreta de la Torre Cordier i itinerari amb alternatives de pujada i baixada en groc (Foto:AngèlicaTesas)

Sobre l'estat de la neu, ens calcem a 15' de l'aparcament de la Besurta. La nit és ennuvolada i fins la cota de la neu nova, no hi ha massa regel, neu podrida. Però d'allà on l'aigua és neu... mmm... delícies de primavera, tot i que humida, neuspols! no res, un poquet... a la canal la cosa empitjora, amb un bon pam de neus noves d'aquests dies sobre una base regelada, no massa estable i que baixa amb nosaltres a cada gir... no ens deixem anar al gust aquest cop fins al con de sortida on ja ens alliberem del tot.

Preciosa sortida per enllaçar dos cims que sembla que es parlin a cau d'orella....

Sortida de la canal i el bonic fil de l'aresta final del Cordier que podrem esquiar des del cim (Foto:AT)

Se'ns tira al boira (que no la neu) al damunt per molt poc temps.... buscant una entrada picona amb el Sayo al fons (Foto:AT)

mil tres cents metres de desnivell fins al fons de vall....(Foto:AT)

Luxed'activitatd'unfinaldetemporadamoltbenfetaidesfetambl'angèlicael30d'abril2011

Balaitus, 3.144m BEA S2 (Hautes Pyrénées, França)

***

Bellíssima sortida amb tots els ingredients d'un pirineisme que es reivindica... muntanyes tot i que assequibles, sempre imponents. Guardianes de les valls i les seves històries humanes d'uns pobles entre fronteres que no entenen de fronteres...

Amb el llac Suyen i la primera vall on entrem al Larribet i la segona on entrem a les Neus... al fons el coll de Peyre Sant Martín, camí de Santiago, i on el tercer dissabte de juliol els veïns d'Arrens i Sallent de Gállego es troben per validar el tractat entre les dues viles, de segles enllà... s'hi celebra la cursa dels nuvis, en honor a aquell veí francès que ennamorat passava cada tarda el coll per dormir calent, i tornar el dia següent... diuen que el més ràpid s'arriba a Sallent amb dues hores.

El primer tres mil de la banda occidental dels Pirineus. Majestuós, el Balaitus, tant per França com per Aragó sempre deixa petjada. Aquest any de poques neus la pista que normalment està tancada a un km del poble d'Arrens fins a l'1 de maig ja és oberta. L'aproximació al refugi lliure de Ledourmeur (3€ de tarifa pel manteniment, voluntària), lluny de les 2h 15' del rètol es fa amb menys d'hora i mitja. Matalassos, capacitat per 10, i algunes mantes velles i brutes. Plaques que fa que hi hagi llum i aigua a tocar. L'aproximació és evident i en tot el seu tram baix està marcada amb rètols. Del desviament al refugi hi ha una bona fresa que hem de deixar en un punt on ens haurem de fixar amb unes fletxes grogues marcades a les roques que indiquen el lloc del refugi, que no es veu. Vaja, amb boira i si no ho coneixes t'ho passes segur.. faltaria una gran fita al lloc per exemple.

Al pla de Labassa on deixem el camí principal i enfielm a buscar el refuig (indicació). Les grans lloses que li fan de pedestal són una bona referència per situar-lo.

L'itinerari des del refugi és evident, arribant-nos al coll i d'allà seguint sempre el fons de vall fins a trobar-nos la barra rocosa de Costerillou on girem a l'O i encarem el final del circ i tota l'extensió de la glacera de les Neus fins a trobar la canal d'accés. La baixada la podem amanir amb alguna paleta més dreta també molt evident.

La canal són 150m de desnivell amb 45º mantinguts, un primer ressalt curt de 80º on trobem gel dur i algun ressalt al mig de 50-60º. Hi trobarem ràpels muntats (cordinos + mallons) i ponts de roca i algun clau de progressió, a més de dos trams de cordes fixes. Pot ser que hi hagi més material tapat per la neu (com pot passar amb les cordes fixes). Nosaltres vam passar el de primer amb dos piolets i el de segon amb un, tot i que és recomanable dos per cap, per la resta de l'ascens i descens de la canal. Dúiem dos cordinos de 30m però amb un és suficient ja que hi ha dos possibles ràpels molt propers al ressalt de baix. Vam muntar una única reunió, la resta amb "ensamble" per no plegar cordes. Vam baixar a pèl fins al darrera ràpel que vam muntar. Marco a la foto el material. Normalment l'R0 la farem al primer pont de roca just sota el ressalt, però aquest dia ho vam fer més avall que amb el sol estàvem sota la pluja dels verglaç del dia abans.

Portàvem 3 cintes, bagues i rapelador.

Ah! i de bon esquiar! però aquest cop amb el pamet de neu nova que llisca fàcilment sobre la neu gelada de sota i els 5 més que fan la canal darrera nostra, ho deixem corre.

Sobre l'estat de la neu, la trobem a l'alçada del refugi, cota 1.900-2.000.. Bona nit fresca que deixa un regel perfecte, i cap a la cota 2.600m trobem un pamet de neu pols humida nova. Neus que després s'estoven i que aquell dia enfilen el risc a 2 (es provoquen purgues amb els esquís a la baixada). La baixada doncs amb pols humida i primavera al gust segons orientació i cota.

Excel.lent jornada i visita al lloc.

Vignemale, Tallón.....


El gran Midi d'Ossau






Canals i corredors que s'adivinen...

Un parell d'apunts breus. Una opció interessant per fer el mateix és accedir de pujada per la vall i refugi guardat de Larribet (assegurar-se de les dates d'obertura). Des d'allà superant un coll estem fàcilment al peu de la canal i després tenim el descens de la glacera tornant per la vall del Ledourmeur.

I sobre l'accés al lloc... sempre està taaant lluny! venint de Catalunya hi he passat per la Vall d'Aran i per Bielsa (anat a Lurdes després), i pel Portalet (només quan el coll d'Aubisque és obert)... i per totes bandes penso que s'acaba trigant el mateix. No res, paciència i a gaudir de la vessant nord dels grans Pirineus que ens acompanyen.

La innivació al lloc... s'acaba, com arreu, per sota del normal. Es veia bé la banda dels Infiernos des del Respomuso, i tota la zona del Vignemale i Tallón... però sempre a cotes altes.

genialactivitatmoltbenfetaidesfetambl'anglèlicael2627d'abril2011

d'unanyenquelesneusjas'acaaabeeeen!!!

Untitled from edunz on Vimeo.

St Llorenç de Montgai... noves versions.

*

A l'L1 de la Ribes Sabaté on s'ha restaurat la via que hi va per l'esquerra. A la dreta de la xemenia per on passa la Carles Sabaté es despengen les noves línies de bolts exigents.

St. Llorenç de Montgai reneix i entre els afanosos locals i esporàdics de pas quan ja semblava que tot estava fet, el ritme de noves obertures i restauracions continua amb ganes. I a jutjar pel llibre de piulades, també les repeticions de vies no gaire freqüentades com al Carnaval Rock o la Terra i Cel, ambdues pendents i exigents.

A destacar les restauracions i equipaments del mur trempat de la paret de Mordor a la dreta de la Carles Andreu, de la paret del Cilindre, on de pas s'ha restaurat també la perduda via a l'esquerra de l'assequible Ribes Sabaté i que l'atravessa per sortir recta amunt...

Bé, molts i interessants motius per seguir posant aquesta entrenyable escola al full de ruta...

Cara SE del Fontblanca (Andorra)

*

La vessant SE i el raig d'aigua de la font Blanca.

Poca neu a les valls d'Ordino Arcalís i dia rúfol.....

Enfilo a mirar-me d'aprop la vessant SE de la Fontblanca per on les traces i caben, però no a primer cop d'ull. Meteo capritxosa, un caputxí no enunciat que es manté estona no em deixa trobar el pas, dret, fins al cim. La boira no em deixa trobar ni l'aresta cimera tot i quedar-m'hi allà mateix desviat de la línia vertical per la canal de Fonblanca tal com vaig. Bonanova, per allà on hi ha la font Blanca, es connecten el tram superior amb l'inferior i es passa esquiant. Queda pendent traçar al tram superior.

La tornada la faig desmuntant camí, creuant la base de la canal carnissera i prenent l'aresta cimera del Besalí fins la portella del mateix nom des d'on baixo pel dret fins a l'aparcament del Puntal, al Sorteny, punt d'inici. Aquesta baixada quasi no té fresa però és evident, pas natural i fitat (!). Amb o sense neu, una bonica circular i prou llarga, d'unes valls on les perdres estan carregades d'històries i la primavera ja ha esborrat el blanc de l'hivern....

Itinerari de la bonica circular de l'Estanyó i Serrera, i la gran fita a l'aresta del Besalí amb la canal cebollera de la Serrera al fons.

Itinerari circular al Thoumasset

Diadeapeuquestàtotmoltpelatel21d'abril2011