ViAnOvA! Bosquerola, Cirereta i Muses (Riu Lacó)

***

bonic trio de vies obertes al pany més curt del bonic racó de Riu Lacó.. la idea és ampliar-ho amb alguna línia més i fer-ne un sectoret per iniciar-se amb les flotants, que això de la clàssica triomfa i qui la prova s'hi enganxa... 

Roca de l'excel.lent del lloc, amb algun tramet a parar compte... escalada prou franca i amb trams boníssims als que només els falta allargar-se tan com vulguessin! línies que hi són.. aires que van i venen

luxes de companyia en les obertures i repes .
escaladesmoltbenfetesidesfetesamblamarta&edu.. i els aires del lloc, sempre transparents

Canal SE pic dels Tres Estanys (valls de Tavascan)

***

curta i ben estètica canal molt visible des de la cubeta entre la Coma del Forn i el Ventolau, fàcils de combinar en circular. Algun tram de 45-50º, i en general de 40º. Ben tapada de moment, tot i que al seu tram baix ja hi havia una esquerda que s'anirà destapant. Aquest dia pujo i baixo per la mateixa, es pot fer en circular pel llom sud que vam grimpejar un estiu fa temps (algun pas de II).

 Esquiant la canal.. merci per la foto Berta!

Arrodoneixo la visita amb l'ascens al Ventolau, que queda allà mateix i els horaris fan fàcil una bona combinada. Pujada i baixada pel torrent de la Coma del Forn, de moment ben innivat excepte un curt tram a esquiar entre rocs. 

 
fabulososdiesdeblausobreblanc i neus estables.. només falta més gruix per tot i ja seria perfecte del tot

A la sud del Pic de Racofred (Andorra)

***

moments...

 

Saltem al "racó fred" des del Port de Rat un matí que arrenca rúfol i on no acaba d'imposar-se el sol a la vessant nord.. primer descens fins a trobar l'inici de la vall que ens port al Pic de Racofred, i aquest cop remuntem fins al coll natural a la dreta del Port Dret. Aquí tot acaba ben dret, i per agafar el llom tracem la bonica pala NE que mira la vall. Un cop al llom, darreres traçades del tot estètiques fins al bony final, on, ara si, toca descalçar-se i superar un petit mur de 90º.

Tota la vessant nord amb neu pols humida de pocs dits a un pam, sobreposat per les dues nevades recents. Fem un perfil i trobem el sucre de la febre persistent a uns 40cm, aquest cop ben aïllat per una crosta dura i un gruix de neu endurida a sobre. El test dona negatiu per tot. Amb tot, ens queda clar que encara no és dia de nords amb pendent.

La broma a la nord no s'esfuma, i amb el ventet de sud que conserva les neus primaveres al punt, ens decidim per baixar la trempada i complicada vessant sud del Racofred. No per l'itinerari que tenia ullat, més a l'est, i molt difícil d’endevinar venint de dalt sense tenir-lo estudiat abans. Sinó, per una pala més directa que cau vertical més avall dels Estanys Forcats, i continua per la característica cubeta penjada que en diagonal et treu de la muralla. Passem tram de 50º mantinguts, amb esquerdres que cal esquivar. Sovint el terreny d'esquerdes no té neu, i està barrat per grans blocs, .. aquest cop, tot continuo!

(Foto esq: Per Artiga) 

Acabada la cubeta, on és fàcil deixar-se anar, encara continua sent complex trobar el pas que mena al Pla de l'Estany. Nosaltres ens ho coneixem d'altres visites, sinó cal mirar-s'ho bé. Passem el Pla, i seguim esquiant cap al fons de vall. Aquest dia se'ns ha fet tard fer la tornada per la collada de Montmantell i la Bretxa d'Arcalís al punt de sortida (quedant una circular excelpcional), i a on arribarem amb un cop de taxi sortint una bonica travessa improvitzada. Ens descalcem una mica més enllà de la borda de Coruvilla.

 

Itinerari en vermall i blanc, de la vessant sud

Preciosa sortida, amb el sempre complex ascens al Pic de Racofred, i amb el fantàstic descens a la seva buscada vessant sud, moltbenfetaidesfetambenPepZwingg, i el luxe de traçar línies imaginades!

ViAnOvA! Anys i panys, 180m 6b+ (Serrat Alt, Àger)

***

Bona nova via al Serrat Alt, alegoria dels anys i panys recorreguts, intensament sobreviscuts del fons de vall, justament els dies que el mestre fa anys.. 

Sense expansionar en tirades, segueix la lògica del traçat fissurat sortint a esquerres per donar continuïtat al pany. Boníssim llarg passada la feixa, fissura plomada de cap a peus i ben mantinguda, que aconseguim repetir en lliure, amb un final tècnic i físic alhora. Roca molt bona en conjunt, amb el bon tacte d'aquest pany.

Ull que les minses pluges d'aquest hivern està costant fer net. Millor esperar uns dies per les repes que estarà amb la polseta de voler-ho deixar polit. 

I per molts anys i panys!

escaladesmoltbenfetesidesfetes, ambl'ullviudelsanysipanyspassatsamuntiavallde'nMarmo... dins l'etern anticicló que tot ho atura