Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

5 oct. 2008

Manowar, 305m 6b+ (Paret del Doll, Montsec)



La paret del Doll (Foto:EduPlana)

Fantàstica via, una de les perles de l'infatigable oberturista i escalador lleidetà Jordi Marmolejo. L'itinerari, de lògica sobrada, recórrer el primer pany de paret per fissures i diedres verticals i mantinguts, amanits amb passos de placa exigents i obligats sobre el 6a. Passada la feixa, el segon tram ens regala una escalada encara més espectacular, emmarcats per un anfiteatre gegantí de parets verticals retallades per fissures que de punta a punta defineixen esperons i torres que es suceeixen com si fossin les trompetes d'un orgue monumental... quasi que la música sona, de tanta bellesa continguda en aquest racó salvatge i d'una sol.litud que empapa i sedueix. Fantàstic Montsec territori inhòspit on possiblement hi ha una de les concentracions més grans del món de parets i propostes sempre variades i de roca multiforme.


Topo de la via i l'atlètic inici del primer llarg, més difícil si cap perquè ens agafa encara freds i encongits per l'arrogància del paratge (Foto:EP)

Graus ajustats al segon (ull amb l'inici) i tercer llarg, ambdós mantinguts i on haurem de dossificar el material amb cura. Junt amb el primer són els més durs de la via. És a la segona part on haurem de recórrer al càmalot del 4 al cinquè (per protegir un estrany pas de desplom visible des del terra, semi-off-width) i últim llarg (per superar el desplom). Aquest darrer llarg, respecte la topo del Luichy (realment ben feta), ens va semblar més dur el primer tram que no la placa desplomada de sortida d'acord amb el que marca la topo de'n Soldevila al llibre de les 100 millors escalades de Catalunya, que li possa 6b a baix i 6a a dalt.


Sortida del tram de placa del segon llarg i escalant l'L3 (Foto:EP)

De material passarem amb 15 cintes, joc d'aliens, joc simple de tascons (preveure números petits) i càmalots fins al 4 (opcional repetir algun número mig). Els ponts de roca els vam trobar tots amb prou bon estat, excepte algun que calia reforçar. Un cop més, respecte la topo del Luichy, manquen ponts de roca del 6è (no hi és) i del primer tram de l'últim llarg (només hi ha els dos primers, i no hi ha opció de posar-ne, passos de decisió i a confiar amb el C4).


El genial anfiteatre per on recòrrer el segon tram de la via per l'evident fissura a la dreta del primer esperó de l'esquerra de la foto. I al fàcil però aèri flanqueig de l'L6 (Foto:EP)

L'accés el fem seguint la topo, diferent i millor opció del que recomana en Soldevila. Al descens, ens equivoquem prenent la fresa que surt amunt enfront del final de la via, que ens portarà en una direcció perpendicular al coll on hem deixat el cotxe (seria el descens proposat per en Soldevila) i per redreçar-ho tocarà posar-se la pell de senglar. Atenció doncs a seguir una fresa a l'esquerra que just ressegueix la paret per dalt i que ens durà al coll de forma evident . Això ens explica en Marmo, amb qui compartim al vespre activismes i altres dissertacions sobre la proposta de regulació de l'escalada a la zona i ens explica anècdotes de l'obertura de la via.

En definitiva, una molt bona proposta, que no ens deixarà indiferents i permet descobrir un dels racons més inhòspits del Montsec (amb el permís de Montrebei, esclar).


Escalant el setè llarg i a l'inici de l'atlètic però no tant difícil últim llarg amb un final que culmina l'escalada (Foto:EP i MarcBusquets)

Activitat molt ben feta i desfeta amb en Marc Busquets el 4/10/08

9 comentaris:

Mingo ha dit...

felicitats per la via diuen que la més maca del Doll, a més en Marmo quan gradue no regala res de res.

edunz ha dit...

merci Mingo, és una molt bona proposta per conèixer el Doll, i totes les possibilitats que encara té!

Ylerget ha dit...

Felicitats companys, us vaig veure al bar de sant llorenç al mati de dissabte, vaig sentir els vostres comentaris i els vaig relacionar amb la via... vaig preferir callar i no trencar el misteri d'aquesta gran aventura. Aventura de tots que dissabte va ser vostra...
Felicitats!

Ylerget

edunz ha dit...

merci Ylerget, gaudir de la descoberta en cada escalda és un luxe! i en aquesta via tots els llargs guarden una sopresa
salut!

Alpinaut.com ha dit...

Una bona via solellada de cara a l'hivern.

Albert ha dit...

No vam coincidir pels pèls!!! Nosaltres hi vam anar diumenge. Molt bona via amb alguns llargs guapíssims, com per exemple el penúltim, que també ens va semblar un pèl més fàcil del que marcava la ressenya. En canvi, el primer llarg el vaig trobar dur i difícil de trampejar, potser és que estava fred.

edunz ha dit...

ei Albert! ja veus, hagués estat bo trobar-s'hi! tens raó amb el tema dels graus, i definitivament no queda ben expressat al post (ara ho corretgeixo). Per mi, són graus ajustats als primers 3 llargs (sobretot per l'obligació en no fallar amb l'autprotecció). En canvi, en proporció el IV de l'últim llarg de la feixa és un IV molt fàcil, podria ser III, i en el segon tram, graus normals i inclus el llarg de flanqueig també podria ser IV+ tranquil.lament.
salut!

Llorenç ha dit...

Ostres, aquesta paret sempre m'ha fascinat molt! tant el lloc com el nom.. i mai hi he fet res..i es que son vies que fan respecte! Per la zona vam escalar la Agulla del Bisbe a l'altra banda del riu, sobre la via del tren..i el lloc es espectacular!!!

Bona piada, tot i que veient aquesta roca i amb aquests graus i equipaments son vies per a valents!!!!

edunz ha dit...

bones Llorenç, si que són escalades que demanen compromís però també són un regal! el racó és molt especial
records!