Intent a la via Ravier del Piler d'Embarradère (Midi d'Ossau)

Escalant el tercer llarg. El diedre de l'esquerra és per on seguiria la via (Foto:EduPlana)

deixo la crònica que ha piulat en Marc al fòrum del centre CAC, del nostre intent a la Ravier, tot un viot. Entre altres moltes conclusions, una de clara, cal sortir del refu per guanyar temps. Lo altre, és perdre'l, directament. O vas amb el cul pelat d'escalar per aquestes tàpies.... ja hi tornarem, com li deia a una amiga:

"ai la Ravier, massa tàpia, massa via, un bany d'humilitat, també de prudència, un primer contacte, hi ha vies que ja ho tenen aixó, demanen certa 'transició', es mereixen això, dedicar-li 4h d'aproximació, escalar-ne tres llargs, reconèixer la dificultat, les limitacions (sobretot d'horaris que ja se'ns havia fet massa tard per continuar)... baixar, gens fastigejats!, a cada passa girant el cap, mirant altre cop la paret, com amb ganes de no deixar-la, enlloc de decebuts, només pensant quan podem tornar-hi. Llavors si, ja ens hem enganxat amb la via, ens ha seduït! Un repte, que com tots els grans reptes, només cal esperar el seu moment. Aquest cap de setmana ens ha servit per afrontar-lo el proper cop molt més preparats. El lloc és impressionant"

El pilar d'Embarradère (marcat per la franja vertical de roca blanca) i topo (Foto:EP)

i aquí la piulada del Marc:

"Bones gent!.Aquest cap de setmana amb l'Edunz de Solsona varem anar intentar aquesta mítica via al Midi. Sortim des de el pàrquing de baix vora les cinc quarts de sis,després d'haver vivaquejat a sota l'escenari del Pirineus Sur. L'aproximació la fem fins al Refugi de la Pombie, aquí hi ha un cartell que indica el Coll de Peyreget i arribem fins al coll sense pèrdua. Un cop aquí cal pujar a la dreta fins a trobar unes fites i una traça que voregen per sota la paret del Pic petit. Nosaltres varem baixar una miqueta i també varem anar bé,amb rastre de traça. Anem per on anem trobarem un esperó evident que vorejarem. El següent esperó que trobem nosaltres el varem vorejar i varem entrar a la vira per la seva esquerra,a través d'un díedre canal diagonal de dreta a esquerra on varem trobar un parell de claus. Val a dir que aquest corredor feia més de 60 metres i varem haver d'ensamblar una miqueta,potser deu metres. Una altre cordada de vascos que també estaven intentant la Ravier varen entrar per l'esperó mateix i ens varen comentar que era facil.De fet,després,mirant les ressenyes varem veure que per allà hi discorre una ruta que guanya la vira de l'Embarradere amb menys esforç,crec recordar que III mentre que la Ravier és IV.A més si entrem pel propi esperó trobarem una reunió de dos claus amb vagues a la vira.Un cop a la vira varem flanquejar a l'esquerra uns 100 metres escassos fins a trobar un pitó amb una vaga. Aquí ens lligava bastant amb el que deien les ressenyes,semblava que estàvem a la vertical de la fissura díedre curvat que hi ha al Pilar i davant nostre hi havia les roques blanques descompostes que marca la ressenya de'n Ganxets. Així és que li fotem per on sembla més evident. Una miqueta trencat i delicat,fins i tot posem dos claus. Segons una de les ressenyes que portem en aquest llarg hi ha un clau, però nosaltres no el veiem. D'altra banda no sembla que hi hagi massa rastres de pas.Fem la reunió en un bloc on hi ha dos cordinos. Segons en Ganxets ok,peró l'altre ressenya marca tres claus.A més hauria de fer repissa i ser una reunió còmode i no ens ho sembla pas. Davant hi ha dos díedres,cosa que lligaria amb les ressenyes. Sortim i quan els díedres es posen difícils no ho veiem clar. El de la dreta sembla més fàcil peró els blocs són molt inestables i amb molta molsa...com si ningú hi hagués passat.Al de l'esquerra la roca és més bona i està més net. Entrem al de l'esquerra. Pujem una miqueta i aquí hi ha una zona més difícil on semblaria que cal tornar a sortir del díedre i això podria coincidir amb el flanqueig a la dreta "delicat",però no si veuen els claus que marquen la ressenya i ni rastre d'ells ni de que ningú n'hagi posat mai. No debem anar bé. Baixem d'un bloc fins a la reunió,abandonem una vaga taronja amb un mosquetó groc i sortint de la reunió del bloc se'ns ha quedat un friend Cassin del 3. Del bloc amb dos cordinos fem un ràpel fins la vira de 20 metres.La seguim fins la reunió de l'extrem per on han pujat els vascos i rapelem,estem en la vertical d'on hem entrat a la paret.Ràpel d'uns cinquanta metres justets. I començem a menjar-nos l'olla...

Escalant el primer llarg original de la Ravier (70m, IV+ clàssic) i topo d'en Ganxets (Foto:EP)

Segona topo a que fa referència la piulada (font) i la vall de Tena amb la Foratata sobre Sallent de Gàllego (Foto:EP)

Basicament el lloc on hem baixat quadra amb els croquis,especialment amb el de'n Ganxets...ara el que no ens lliga és que no hi ha els claus que marquen les altres ressenyes i que no es veien rastres de pas...de fet després ens trobem un noi que la va fer el diumenge i que ens comenta que aquesta via no s'escala gaire,que potser fa uns tres anys que no es fa. Aixó explicaria que estigués tant molsosa.De totes maneres jo la veia molt molsosa com per que per allà hi anés la via.D'altra banda no hi havia cap clau als llargs com marcava la ressenya.

No se...li hem pres les mides a la via,encara que no massa ben presses perquè no sabem si era per allà o no. Els vascos es varen embarcar per la dreta,segurament per la Ilusiones, també vàren abandonar.

Portàvem dos jocs d'aliens,un de friends fins al 4 (reeptint del 0.75-3), tascons i cinc claus variats.

A veure si en treiem l'entrallat!."

Activitat fetainofeta el 9/08/08 amb Marc Busquets

Cerdà-Pokorski, 180m 6aA1 (La Trompa de l'Elefant, Montserrat)

Un elefant s'amaga a Montserrat... des del peu de via (Foto:EduPlana)

Enfilem a escalar la que deu ser una de les clàssiques de l'Elefant menys repetides, la roca poc pulida ja ens ho diu. Molt bonica ascenció, molt intel.ligent, que deixa la fisura de la trompa en el moment just per sortir vertical (tram d'A1) i enfilar cap al cim. Just on la roca de la fisura empitjora, on la fisura ens portaria a uns desploms molt més difícils de superar.

Tot i que a vegades es parla d'aquesta com una variant, la via va ser oberta per l'infatigable cordada Cerdà-Pokorski el 5/9/1959, deu anys abans de la re-equipada GEDE, la quina li solapa els tres primers llargs. Una llàstima que s'hagi perdut el seu caràcter de primera i li hagin 'robat' aquests primers llargs, especialment el segon i tercer, que amb el re-equipament de la GEDE han perdut tot el compromís.

Topo de la via, info complementada al text, i escalant l'L2 (Foto:EP)

Adjunto topo de la via del web de ressenya.net. L'itinerari és molt evident i la longitud dels llargs és aproximadament de 45m, 15m, 25m, 40m, 30m i 25m. Enllacem l'L2 i l'L3. Només destacar de l'últim llarg vam sortir horitzontals a la dreta (pas de V) i no vam trobar cap assegurança en tot el llarg. L'última R la trobarem a dalt (just abans de l'última berruga) en una instal.lació nova (possiblement de la GEDE).

Sobre el material, el primer llarg no hi vam veure res, però és un III fàcil. L'L2 i 3 han estat equipats amb el re-equipament de la GEDE, bolts i algun buril i clau testimonial. No vam afegir res, però algun friend petit pot anar bé per complementar. Els llargs següents són d'equipament antic, a base de claus i algun tac de fusta (L4) i espit nou (l'L5). Les R també són reforçades amb algun espit i buril en bon estat. Ens caldrà joc d'aliens (groc, gris, verd repetits), friends fins al 3 (sense repetir números) i tascons (opcionals). No va fer falta clavar i en general els claus es trobaven en relatiu bon estat. Navaja i cordinos de reposició (ull amb l'estat d'alguns cordinos, n'hem deixat un de nou al tram d'artificial de l'L4). I entre 16-18 cintes i estrep.

L'accés és evident seguint les escales que porten a St. Benet i d'allà prenent el camí que du a l'agulla, seguint la fresa que puja a la bauma de St. Salvador fins a trobar-nos de front el peu de paret (abans de la bauma). El descens el fem per la normal, destrepant un muret, una xemeneia estreta i unes plaques, sense massa dificultat, fin un coll on prenem la fresa de l'esquerra (s'endinsa al bosc) i tornarem a passar pel peu de via.

Activitat feta i un gaudi amb en Marc Busquets l'11/08/08

Guillemedugemma, 180m MD+ (Pa de Sucre)

....obrint via als Pirineus..... (?)

Situació de la via i accés per la dreta dels llacs de Tumeneia (Possiblement més recomanable fer l'accés a la paret pel llom de l'esqurra dels llacs). La paret de l'Estany a primer pla on hi ha l'interessant Esperó de Mordor (Foto:GuillemAmorós)

L'estiu passat vam enfilar al Pa de Sucre a esclar una via ressenyada a les fitxes del Vèrtex del Jordi Pons i cia de finals dels anys 60. La única dada realment fiable de la ressenya, és que la roca és d'un granit excel.lent. A partir del primer llarg ja ens vam sortir de la línia, entre altres coses perquè la fotografia de la fitxa està feta possiblement des de la cresta del Tumeneia, una perspectiva totalment diferent de la que et trobes amb la paret de front. Un altre despiste, va ser trobar uns claus al que seria la primera R, però no s'hi arribava amb cordes de 50! així que també vam pensar que era d'una altra via... bé, l'olfacte pireneista s'afina amb la pràctica... i aquest cop ens vam sortir de la línia, seguint un marcat sistema de diedres (com deia la fitxa), evident des de peu de paret, que marxa més a la dreta de la via d'en Pons i cia.

Topo de la va i escalant el primer llarg comú amb la Pons i cia (Foto:GA i Gemma Turell)

El resultat, possiblement una obertura. No vam trobar restes de res, ni de haver-hi passat, ni de pitonatge, ni cap baga, només roca perfecte, plena d'opcions on protegir-nos i muntar reunions ben segures.

Fins fa pocs dies no he aconseguit les fotos i he pugut muntar la topo amb l'itinerari que vam seguir (ha passat un any, l'ubicació de les R i longitud dels llargs potser amb alguna petita variació. En tot cas, al gust dels repetidors, la línia és molt lògica, només als llargs centrals de V i V+ haurem d'evitar un diedre que marxa en diagonal a l'esquerra - més fi, no s'aprecia a la foto - per escalar unes plaques algo difícils però amb bones possibilitats de protegir-se i molt bona roca).

D'horaris caldrà preveure 1.5-2h d'aproximació si sortim del refugi Joan Ventosa, i unes 4-5h d'escalada i 2h de descens fins al refugi (la baixada per la normal del cim cal seguir fites i crestejar) o 1.5h més si volem arribar a Cavallers.

Topo de la via de'n Jordi Pons i cia i itinerari d'aproximació de la fitxa del Vèrtex

I res, si algú hi ha passat abans, doncs ja no serà una obertura.

Acitivata feta el 29/07/07 amb Guillem Amorós i Gemma Turell

Gran Encantat per la Canal Central, PDsup 650m (Pallars)

Els Encatats.. massís de llegendes... (Foto:EduPlana)

Molt bonica ascenció circular, ideal per iniciar-se en tàpia alpina i senzilla a un dels cims emblemàtics dels Pirineus. Escència d'un pirenaisme aventurer, mirador excepcional d'un cim que es va pujar per primera vegada l'any 1901 (F. de Negrín i cia) per la ruta normal. I havent escalat la canal central! recorreguda per primer cop l'any 1936 per l'italià Emilio Comici.... o així ho explica el mestre pirineista Patrice de Bellefont.Les llegendes dels pastors de la zona, tenen la seva pròpia versió dels fets...

Pujant al Gran Encantat... a cau d'orella del Petit (Foto:EP)

Pugem al Gran Encantat per la Canal central (PDsup) i fem el descens per la normal. El tram de canal concentra les dificultats a l'inici (hi ha l'instal.lació de dos ràpels que es poden fer servir de reunions) i als passos per superar els blocs encastats que trobarem a la part superior (màxim algun pas de III+ obligat si no ens encigalem, els blocs poden quedar tapats per les congestes de neu).

Itinerari de pujada, en vermell per on vam passar i en groc més recomanable (s'indiquen les dues instal.lacions de ràpels) (Foto:EP)

Del coll entre les dues agulles (2624m) al cim del Gran Encantat (2748m) és una grimpada fàcil (algun pas aïllat de III) però on no es pot caure (o seguim encordats). En aquest tram, alguna fita i una mica de fresa marca al camí a l'inici (tendència a la dreta), seguint sempre el més evident i fàcil al final abans del cim (tendència a l'equerra).

Congesta a l'inici. Recomanable començar per les vires verticals que acaben a la neu, enlloc del canaló de l'esquerra, però on vam passar nosaltres muntant algun llarg d'escalada (Foto:EP)

Llarg d'escalda (evitable per les vires de la dreta) abans d'arribar a la primera R i tram de plaques perfectes a la zona central (Foto: MarinaGay i EP)

En algun curt tram deixarem la canal per evitar algun dels blocs encastats més grans (Foto:EP)

La qualitat de la roca és en general bona, només a la part final de la canal cal parar compte en no fer caure rocs amb el ròssec de les cordes (seria preferible evitar l'ascens a la canal si hi veiem cordades a sobre).

De material només trobarem al primer ràpel baguetos i mallon, dos claus junts de progressió a la placa abans del segon ràpel, quin està muntat sobre 3 claus i baguetos i mallon. Si volem pujar encordats i muntar reunions passarem amb friends fins al 3 i joc simple de tascons, aliens opcionals. Si tenim prou experiència passarem amb poca cosa i en prou feines treurem la corda. Els passos de bloc de la part superior són normalment sobre repises horitzontals, pel que podem progressar en ensamble per anar més ràpid si volem anar encordats. Si no escalem el Petit Encantat no calen els peus de gat.

Superant un dels múltiples blocs de la part central superior (Foto:EP)

Restes de congestes i tram superior on trobem la roca solta, que haurem de parar compte de no fer baixar (Foto:MG i EP)

Sobre l'accés, sortirem des del pàrquing del prat de Pierró (1650m) o des del refugi (1950m). Del refugi baixem uns pocs metres per creuar al riu (pont de fusta) i prendre el camí de la ruta normal. Després de la forta pujada, quan el camí comença a flanquejar a la dreta el deixem i seguim rectes fins a la base de la canal evident (45´ des del refugi, 2h des del prat). El descens des del Gran Encantat té destrepes de II i algun pas aïllat de III on no es pot caure. Sortint del cim en seguida trobem un ràpel opcional (xapa vella, però es pot reforçar amb bagueto) que ens porta a un primer coll a l'esquerrra (gendarme). D'aquest coll canviem d'orientació i seguim destrepant sempre sense caure o encordats, sense deixar aquesta vessant fins al coll on acaba la canal de la ruta normal. Seguim el camí normal cap a la vall de Monastero i d'allà al refugi i al prat (2-3h).

La paret S del Petit Encantat i foto cim, amb el somriure d'una petita gran conquesta! (Foto:EP)

Foto cim amb el Peguera al fons i la paret de la Punta Negra a la dreta, i primer tram del descens per la normal del Gran Encantat (Foto:EP)

La idea era completar l'ascens al Petit Encantat (100m, IV+) des del coll de l'enforcadura però els horaris apretaven massa. Ja hi tornarem, a escalar-ne alguna de les múltiples vies que hi ha, ara que ja s'ha vist que la roca no es tant dolenta com està escrit a tot arreu. Sobre gustos...

Perfils poc abans d'arribar al coll per on baixa la normal i fi de festa a la vall de Monastero (Foto:EP)

Activitat moltbenfetaidesfeta amb Marina Gay, Gemma Turell i Pep Gavaldà el 3/08/08

Sandokan, 90m 6b+ (Paret del Grau, Alt Urgell)

La Sandokan és una de les cites obligades d'aquesta paret, farcida de bones vies i amb roca sempre excel.lent. Seguint la topo és fàcil de trobar.

Sobre l'itinerari, el primer llarg de 6a+ (35m) és de continuïtat i anar fent, reservant-nos per un sostret final i una petita travessia a l'esquerra d'equilibri. El segon (6a, 25m) és el més curt, però el mur vertical del primer tram és prou bonic. I al tercer llarg (6b+, 30m) hi trobem la perla, una fissura despolomada en diagonal a l'esquerra que si anem molt lolos passarem sense protegir-nos, però sino un friend del 3, un alien gris, (bolt) i un un de groc o verd, en aquest ordre, no ens aniran malament.

Perspectiva de la paret poc abans d'arribar a Coll de Nargó i itinerari de la Sandokan (Foto:EduPlana)

Com totes les vies d'aquesta zona podrem rapelar-les amb corda de 60. De material, el que s'ha comentat i 11 cintes. Equipada amb bolts del 10.

Molt bona opció per les tardes d'estiu (ombra a partir de les 16h), en aquesta paret sorprenentment tranquil.la i amb roca perfecte (l'aprox la farem des de les agülles de Coll Piquer, 10').

Activitat feta el 5/08/08 amb Jordi Latorre.

No hi ha fotos, sense càmara no hay galetas.

Grisolda, 140m V+ A1 (Canalda, Solsonès)

El tram final del primer llarg, protegit per una única expansió i de roca immillorable i passos genials (Foto:EduPlana)

Canalada paret de formes capritxoses. Sovint els itineraris són "interrumputs" per repises o jardins, però que no desmereixen la intensitat i compromís dels llargs clau. La Grisolda n'és un exemple. I un exemple del bon fer dels escaladors locals.

Afegint un espit a l'R2 amb el Solsonès als peus (Foto:EP)

Escalada ràpida, oberta amb el mínim d'equipament, on haurem d'autoprotegir-nos en passatges on cal tenir prou confiança per seguir amunt a distància de l'expansió més propera. En destaca, i molt especialment, el primer llarg, amb una roca excepcional i molt atlètic, on haurem d'escalar un mur desplomat farcint de baumetes que ens permetran descansar, i per on haurem de trobar els passos més lògics i les oportunitats que ens ofereix la roca per assegurar-nos amb certa habilitat.

Topo i acabant d'escalar l'L1 (Foto:EP)

El pas d'A1 del segon llarg el passarem amb un tascó mitjà i una sortida prou atlètica, possiblement surti en lliure sense superar el 6b. Aquest segon llarg és on hem d'afinar més l'olfacte, per trobar l'itinerari, sempre amb tendència a la dreta, primer escalant en diagonal un mur de roca vermellosa fàcil on s'amaga (literalment) un clau, i d'allà, a través de la xemeneia, fins un mur final protegit per un pont de roca on podrem reforçar el pas amb un alien gris.

Inici de l'L1 (per les plaques grises de l'esquerra) i escalant el mateix llarg (Foto:EP)

El darrer tram del darrer llarg és l'únic que presenta roca delicada, i l'única expansió d'aquest llarg afegeix compromís a la tirada. En general, bon itinerari, amb tots els ingredients de Canalda i amb prouta intensitat que compensa de sobres el jardi i els trams que li resten continuïtat.

Acabant l'L1 i escalant l'L2. Al fons d'aquesta imatge si ens hi fixem trobarem l'ull de la paret d'on està feta la primera foto del post (Foto:EP)

Activitat feta sota l'ombra de la tarda d'estiu del 31/07/08 amb en Josep Mª Cases