.... de remor, sol, arena, llum, ones. Que venen i se'n van, s'emporten el soroll. D'illes i tresors màgics...
espadats, escuma, roca de mil colors damunt el blau intens, que no cedeix, ni un bri de sol, mar endins.
(Fotos: Cristina El-Hage)
Foto:XescoMas
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Ostres justament estava mirant el teu blog, i pensant q devies estar de vacances de pedra.
Salut
Máss deixat de pasta moniato ( tu ) peazzo artista i poeta peró de lo nostre que llenya, llenya, llenya
roca i pedra aixo si quest poesia de la dura comels valents amb dos collons petits i enganxats al cul com
els tigres.
arreveure Edu un fort abras.
xuxe alegreiole.
merci als dos, ah, i la poesia corre per dins, sempre.
ens veiem aviat
Nen!! Que bonito, sublime, cómo siempre!! Records des de la lluna...
A veure si se m'enganxa alguna cosa...
Petons!!
encara de viatge i ja han estat dos llunes plenes, tot just aterrant, si és que deixem mai de sobrevolar.. que ja tinc ganes de seguir les teves cançons d'aprop!
Publica un comentari a l'entrada