**
Bona via benrecomanada, piulada amb peus i senyals al blog de l'Eduard. Fantàstic recuperar de l'oblit vies que no estan gens malament en aquest Serrat de formes capritxoses on la continuïtat de l'escalada acostuma a no ser-hi. Aquest cop no hi ha jardins pel mig, ni trams de mala roca. Només plaques tombades on el grau afluixa, però com no hi ha assegurances i l'autoprotecció no sempre és possible, les sensacions no manquen.
Ull amb el primer llarg de 6a obligat amb el segell ballarina. No és fàcil ni evident, i arribar i superar els dos primers espits se les porta. La resta de l'escalada un luxe sobre roca de primera i anarinant ara apretant, ara passejant. Preciós i senzill muret final (IV+ a la topo original) que al marxar a dretes el llarg li dóna un punt aeri molt elegant. El pont de roca es troba a la vertical de l'espit a uns 4m, color blanc però si el busques el trobes. El qui comenci escalar el primer llarg farà els més compromesos.
Oberta per l'Armand i el Manolo Vílchez el 1993, de les bones del Serrat i ràpida de fer.
De material hem passat amb alien verd, groc, vermell i càmalots .5, .75 i 1., i un microtascó opcional sortint del segon espit a l'L1.
De material hem passat amb alien verd, groc, vermell i càmalots .5, .75 i 1., i un microtascó opcional sortint del segon espit a l'L1.
El Serrat també es mou i a les Garrigoses, al camí al peu de l'Ou com Balla hi ha un despreniment nou de nassos, i es veu un bloc suspès amb ganes de caure al díedre per on passa la via. A tenir en compte... tot i que quan ets allà és més que evident.
Escaladamoltbenfetaidesfetaquestsdiesd'anticiclódenassosiboiresprofundesambl'angèlica
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada