Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

10 de des. 2011

Esperó Central, 110m MD+ (Cogulló del Turp, Solsonès)

**


la fresa que mena al cim del Cogulló era fins no fa massa una catifa verda, que seguia amb ziga-zagues curoses la pendent fins al capdemunt d'aquest primer bastió dels Prepirineus que s'aixeca de la plana i obra l'horitzó cap al nord als cims nevats. De roca fràgil. Com el racó. Que no hi entén dels temps que corren.



Un nou tast del bon fer de dos dels grans exponents de l'esclada d'aquest el nostre bonic país. Esperits lliures que es troben i deixen emprempta. Per recordar-nos i no oblidar què és escalar, i què no s'hi amaga.


La roca és més bona del que sembla a primer cop d'ull i només al primer llarg i un curt tram final de l'últim passarem algun tram delicat. L'equipament just ens farà escalar a tothora. Ull amb la sortida del segon llarg, pas obligat de bloc de 6a sense bona protecció si ho fem per la vertical del clau (opció variant pel diedret de l'esquerra?). I un segon ull per caçar el pont de roca (que no és cap meravella) del tercer llarg (es fa més fàcil per la dreta). De material, afegim als tascons el semàfor d'aliens i càmalots fins al 2.

L'accés i descens està explicat a la piulada de la veïna Excalibur. La fresa final per arribar al peu de paret s'agafava abans poc després de la corba a dretes de la pista i pel llom arbrat fins a planejar. Ara se n'ha marcat una altra per un talús poc estable i que després segueix cintes grogues als arbres i arbutos (?) per acabar de rematar la jugada. Tot sigui per no perdre la fila de parabolts també grocs que ja han rebentat el pany central del bastió sense cap gust ni estil i de passada s'ha endut el verd de la fresa.


Bonicaescaladad'aventuradesfetambenFlekielfortíssimo.

2 comentaris:

Llorenç ha dit...

ep! ja esperava aquesta piulada! sembla que el Ballart apreta com sempre no?mira que tinc ganes de fer-la, però....uf...felicitats i merci per aportar una mica de llum sobre la via!

edunz ha dit...

toca apretaaar...... toca escalar. Tenint en compte que l'inici de l'L2 sembla que es pot escaquejar, el més fi és caçar el pont de roca a l'L3, més que res pq el clau ja queda lluny i no hi ha res per protegir-se, i no és evident del tot.