**
Somia truites és un exercici sa, molt sa.
Aquesta és una via trobada al perdut Serrat de la Corona del trobadíssim Montsec que tan bé s'escalfa quan el sol ja no aixeca el vol. Segell Remi. Ja n'havia vist la repetició d'en Joan, i ha estat ensenyada a un vèrtex. Un itinerari més que amaneix les escadusseres vies que recorren el serrat.
Durant l'aprox amb l'itinerari marcat i la marcadíssima fissura de la via Trencalòs que fa mal als ulls! ...ja crida
N'adjunto la topo que corre per internet, no massa bona, però suficient, i a més, ens manté l'alè d'haver de trobar l'itinerari en algun punt tot i ser una via "molt equipada". A algun punt m'he sortit de l'itinerari per trobar el pas més lògic, o més protegible, però bé, sempre amunt i ja està. Com bé diu el Joan, via clàssica. Austera i franca.
Sobre el material, recomanable afegir el C3 al cinto que el farem anar, tot i que no és imprescindible. Semàfor d'aliens o tascons simples i els friends. Un detall, guardar-se l'alien verd per sobre de la segona xapa del segon llarg.... o sempre ens queda l'alternativa del díedre de la dreta que ens podem protegir, atlètic i maco.
La roca de tot, des de molt bona fins a no gaire i a controlar.
(Foto e:RaquelA)
L'accés és evident des de la pista quan aparquem a una corba marcada a esquerres on li creua un torrent, de front a la paret. Hi ha una fita. Bosc endins i amunt (45'). El descens el podem fer per la feixa cap a l'E sense necessitat de pujar al cim,.. passada una primera canal ens enllaça amb la baixada que mena al bosc i amb olfacte arribem a la pista de pet (30'). Aquest dia no s'hi feien bolets però quan surtin.. quina fartadera! L'alternativa del corral que es comenta no ens va sembla molt bona ja que la tornada al cotxe s'ha de fer de cantó i de mal caminar.
(Foto e:RaquelA)
Somia truites és bonic
n'hi ha que són per menjar-se-les. I altres que s'escolen entre els dits riu avall. I somnis que es fan realitat
Bonicaescaldamoltbenfetaidesfetamblaraquelquejas'animatotimésentrenuvoladesques'amaguendelmaltemps
2 comentaris:
Amb aquestes últimes imatges m'has fet reviure records.
Les últimes hores de les tardes de tardor a les serralades encarades a sud del nostre païs son ben especials, úniques, entranyables.
I la via sembla interessant; de dret al calaix de les possibilitats.
Records.
aquest és un país petit però ple de matisos.. tens raó, a voltes una posta que atrapa, paralitza, ens recorda la bellesa única d'uns contraforts penjats sobre la plana. Una posta bonica a més és com un no voler acabar el dia, resistir-se al pas del temps. No n'hi ha cap d'igual, i a totes les acompanya la sortida del sol
Aneu omplint el calix, i buidant-lo a la mateixa hora! racó solitari, dels que agraden
Publica un comentari a l'entrada