***
(Foto:CarlesLluch)
Fantàstica jornada d'esquí descoberta per les valls de Tavascan on hi ha tan per fer, i desfer, .. i pendents que encara queden pendents. Aquesta sortida és de fa una setmana, quan la neu acompanyava tan bé les cotes baixes i des de les bordes de Quanca la neu era ben continua .. tot i que, per aquest cim, sortirem una mica abans d'arribar-hi.
(Fotoe:CLL)
(Foto:CLL)
Aquest és un descens ben visible des dels cims i carenes de davant. És un itinerari dret i continuo, prou abocat al buit, preciós. Vist en verd i pensat en blanc de fa temps, i que aquest dia trobem amb unes condicions excel.lent amb una altra ànima inquieta amb qui compartir-ho. Què més, .. es pot demanar.
Itinerari (junt amb el de la circular del Certascan) i cim vist des de la Coma del Forn
Sobre l'itinerari, arranquem a un pont ben visible sempre buscant el pas més fàcil entre les artigues, terreny aterrassat i els murs del camí de bast (!), amb tendència a l'esquerra. I és que passarem per nuclis de bordes abandonades, que ens recorden fàcil quan tot era habitat, per aquestes valls fantàstiques. Com a referència veurem una gran alzina que haurem de voltejar per sota i per l'esquerra. Possiblement l'última alzina de la vall! a tocar de les bordes per donar l'aglà al ramat. Quanta història que desprenen els Pirineus!
Nosaltres hem fet la pujada i baixada pel mateix lloc, agafant el gran llom que es despenja del cim cap al barranc que acaba ben congost a la part baixa. Però una interessant alternativa circular per donar-li un punt alpí és pujar per la valleta central i fer cim per la canal ampla que mena al coll amb la Punta Nord (algun tram de roca a la cresta), o per la més recomanable de la dreta que porta quasi al cim directament.
El descens... pura delícia, quasi 1.300m mantinguts amb la vall de Cardós als peus, aquesta és una punta més que aparent des del bon començament de la vall, un mirador excepcional. Aquest cop arribem al punt de sortida tot just amb un parell de descalçades a la part baixa, on trobem millor el pas que de pujada. Bestial! El pendent no passa en cap moment dels 30 màxim 35º, però la continuïtat li posa el compromís, sobretot en l'ascens on haurem de recorre'l amb la neu dura. I lògicament, esperar a estar segur de trobar la neu ben estabilitzada.
(Foto:CLL)
(Foto:CLL)
Aquest descens ha estat un regal
Muntanyes que hi són i només esperen ser passejades
..amb les traces sortint del cim
FabulosaesquiadamoltbenfetaidesfetambelCarlesfentdellebre, amb un sol i un vent que per un moment no sembla que puguin amb tot, però si
4 comentaris:
quin fart nanu!!! sembla que encara no s'ha acabat...
vas rebre el correu?
res,que tot molt bé, moltíssimes gràcies
per cert, sóc l'adrià!
Gràcies Edu per aquesta piulada, i sobretot per aquesta gran esquiada. La llibreta on deus apuntar tots aquests projectes blancs i descensos somiats ha de ser un petit tresor, segur. Que no ens faltin ni les cames, ni les ganes, ni la curiositat per anar descubrint més racons amagats dels nostre estimats Pirineus...
Gràcies de9.
adrià, si l'he vist, ja et contesto que he estat uns dies fora, i si, de neu aquest any no en falta!
un plaer compartir les seves pàgines. La llibreta de projectes són llibretes màgiques, les seves pàgines no s'esgoten, tot just llisques entre somnis que noves idees, noves propostes, surten per tot. Les línies hi són, ben bé com si esperessin, sense presa, ser esquiades... aquesta ha estat molt bona! .. i amb la gran alzina, que em va captivar. Que intensos que són els Pirineus oi?
Publica un comentari a l'entrada