**
Enfilem a escalar la preciosa Maneras de vivir (feta també aquest dia-topo i aquest) en tres únics
llargs, enllaçant-los de dos en dos.... surten genials llargues tirades
(55, 50, 45m) sense inconvenients de ròssec si anem amb cintes ben
llargues i alternant cordes... ombra a la tarda, aprofitant l'ombrívola
xemeneia per donar temps al sol a girar l'esperó.
Sent de les
primeres de la paret, per mi encara continua sent la més bonica del
lloc, potser per la combinació d'elegància en el traçat, caràcter clàssic,
equipament amable però no excessiu, qualitat de la roca, panoràmiques
al trobar-se al mig del circ de la muralla sud, combinació de
passatges... tot plegat!
Les vies dels cardonins amb en Medina al
capdavant són pura simfonia.. un regal pels escaladors d'ara, en uns
temps on Busa era sobretot descoberta i el seu "espai propi".
Malauradament, per allò que un sent perdut, tot canvia. Els nouvinguts
no hem de perdre el sentit ni el sentiment d'allò que va ser per alguns,
i entre tots, conservar-ne l'essència, ... "allò que un lloc desprèn a
cop d'efecte, i que fora bo no modificar"
Canalda, Busa, Font Ferrera, ... racons reserva d'essències de l'escalada amb majúscules... no trigarem molt en adonar-nos del verdader valor que contenen i que no hauria de deixar-se perdre's
...dolçaescaladademoltbefetaidesfetamblaMartaielLlir.. tardesdellençolsdeboscosimasies..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada