***
Ben bona circular al massís de les Maladetes que a voltes sembla fet per això mateix, per recorre'l en circular. Aquesta sortida és de la darrera setmana de maig, quan encara es calçava just al refugi de la Renclusa i es descalçava a 5' del pla d'Aigüalluts.
Primeres llums i el cim del Cordier al fons
La pujada al Cordier és directa i amb un final trempat, que normalment acabarem fent amb els esquís a l'esquena. D'allà baixarem direcció O primer fins al coll que ens menarà al Bondidier. I per pales SO després que, a no ser que hi hagi hagut una nevada recent, a finals de temporada trobarem ben endurides. Caldrà parar compte a trobar el pas entre els ressalts de roca, exposats, passat l'ibon de les Maladetes.
Perfils a la petita aresta que mena al cim del Bondidier, amb grimpada final
El pas sobre els ressalts del llac de Cregüeña que cal encertar i que normalment esquiarem amb neus dures
L'ascens a l'Aneto pel corredor Estasen li dóna un bonic ambient alpí i redobla la circular. Luxes de entre setmana per evitar les aglomeracions al pas de Mahoma, que ja estan sent del tot habituals, i suposen un perill objectiu.
Amb tot surten al voltant de dos mil positius acumulats o quelcom menys si apurem flanquejos. Aquest dia neus primaveres perfectes agafades al punt. Neus, .. que podrien no acabar-se mai.
Itinerari, .. luxe de territori que en dos passes ja pots posar els peus en remull... del blanc al blau!
Moltbonacircularbenfetaidesfeta... .. muntanyes que es desvesteixen i canvien de muda.
5 comentaris:
Enhorabona ! neus que s'esmunyen dia a dia, ja és temps de platja....
donc si que s'esfumen, i encara més rentades amb tanta pluja! merci Jaume! dies esplèndids de neus tots ells
La "muntanya de sorra", apart de preciosa, força al·lusiva de la consistència de tota la cosa glacial.
I, també, davant la remenada de la toponímia pirinenca que el Gobierno de Aragón ha decidit (res de proposar: que es noti que el president del CHA està a Territori), tot el teu relat ha deixat de ser correcte, o legal. Veurem si se'n surten i algú li diu "Tuca d’el Cabo de la Tartèra" al Cordier; que tampoc és que fos un paio tan memorable... Com el "Margalida" -la muller del LeBondidier-, que mai va tocar el seu cim de nom insuperable (si el Bond en comptes d'Oc hagués sigut basc seria l'Ostaizka, que ja em diràs tu;-)
muntanyes de pedres que foren sorra o hi tornen? paràboles, tot va i bé, i la vora de les ones del mar encara és més fàcil recordar-se'n. Tenia pendent revisar els canvis aquests recentment decidits que no proposats.. també sembla que van i venen doncs! els noms. I potser si que li costarà fer-se lloc al costum popular recent .. les editorials tenen feina, aquí rai que ni hi guanyo ni perdo res. Alguns canvis són fàcils d'assimilar i semblen una bona proposta, altres es veuen més aleatoris i escombrant cap a casa.. en tot cas, si serveix per pujar als núvols una llengua romànica ja tan minoritària és fantàstic. No et sembla? El quins segurament no ho veuran igual, seran els veïns del nord.
interessant clicar-hi...
https://ca.wikipedia.org/wiki/Aragon%C3%A8s#/media/File:Linguistic_map_Southwestern_Europe.gif
Publica un comentari a l'entrada