***
moments...
Saltem al "racó fred" des del Port
de Rat un matí que arrenca rúfol i on no acaba d'imposar-se el sol a la vessant
nord.. primer descens fins a trobar l'inici de la vall que ens port al Pic de Racofred, i aquest cop remuntem
fins al coll natural a la dreta del Port Dret. Aquí tot acaba ben dret, i per
agafar el llom tracem la bonica pala NE que mira la vall. Un cop al llom,
darreres traçades del tot estètiques fins al bony final, on, ara si, toca
descalçar-se i superar un petit mur de 90º.
Tota la vessant nord amb neu pols humida de
pocs dits a un pam, sobreposat per les dues nevades recents. Fem un perfil i
trobem el sucre de la febre persistent a uns 40cm, aquest cop ben aïllat per
una crosta dura i un gruix de neu endurida a sobre. El test dona negatiu per
tot. Amb tot, ens queda clar que encara no és dia de nords amb pendent.
La broma a la nord no s'esfuma, i amb el
ventet de sud que conserva les neus primaveres al punt, ens decidim per baixar
la trempada i complicada vessant sud del Racofred. No per l'itinerari que
tenia ullat, més a l'est, i molt difícil d’endevinar venint de dalt sense
tenir-lo estudiat abans. Sinó, per una pala més directa que cau vertical més
avall dels Estanys Forcats, i continua per la característica cubeta penjada que en diagonal et treu de la muralla. Passem tram de 50º mantinguts, amb esquerdres que cal esquivar. Sovint el terreny d'esquerdes no té neu, i està barrat per grans blocs, .. aquest cop, tot continuo!
(Foto esq: Per Artiga)
Acabada la cubeta, on és fàcil deixar-se anar, encara continua sent complex trobar el pas que mena al Pla de l'Estany. Nosaltres ens ho coneixem d'altres visites, sinó
cal mirar-s'ho bé. Passem el Pla, i seguim esquiant cap al fons de vall. Aquest
dia se'ns ha fet tard fer la tornada per la collada de Montmantell i la Bretxa
d'Arcalís al punt de sortida (quedant una circular excelpcional), i a on arribarem amb un cop de taxi sortint una bonica travessa improvitzada. Ens descalcem una mica més enllà de la borda de Coruvilla.
Itinerari en vermall i blanc, de la vessant sud
Preciosa sortida, amb el sempre complex ascens al Pic de Racofred, i amb el fantàstic descens a la seva buscada vessant sud, moltbenfetaidesfetambenPepZwingg, i el luxe de traçar línies imaginades!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada