***
Després d'una bona fartada a Ca l'Agustí i amb la sedosa llum de la tarda tot marxant a llevant, passades unes corbes apareix imponent un tòtem aïllat retallat per una fissura-diedre de cap a peus, d'irresistibles formes que es deformen.
Primer fou la paret i els colors de tarda. Després fou el camí de bast preciós que passa pel peu de paret. Podar-lo i repassar-lo, i trobar el pas fins al peu de paret, on caure motivat del tot per la muralla. Visites diverses, entre temps trobats. Sol de tardes. Fantàstica troballa i via de descoberta de la paret. Finalment, i per arrodonir-ho, la feixa diagonal es passa bé a peu i fa d'itinerari de baixada.
Escalada arrogant, vertical i desplomada des del primer moment, aire entre les cames. Calcari sorprenent de forats i cantells picants, roca abrasiva i puntuals blocs inestables que van demanar passar amb el bolt de torn. I algún bon tros va caure avall després (l'entrada a l'R2 és un bloc gegantí encastat, d'aquí el bolt a la placa). Fissura generosa que es deixa equipar amb flotants al gust. Via d'escalada clàssica. I el millor, en la primera repe l'escalem tota en lliure, fabulós!
Fantàstica via. Agraït per tant.
Escaladamoltbenfetaidesfeta.. d'aquelles escalades que corren per dins. I amb un bon cop de mà rovell de l'ou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada