Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

16 de set. 2008

Per l'Espolón Norte del Pisón (Riglos)

****S'HAN FET CORRECCIONS I AFEGIT INFO NOVA DE LA VIA I CROQUIS AL FINAL DE L'ENTRADA***


Escalant Mi padre tiene sed a l'alçada de la tercera R de la Directa Anglada (Foto:EP)

Reequipaments, retroequipaments, restauracions, ... vies obertes per baix, ristes de parabolts equipats des de dalt per definir fanàtiques línies de tremenda escalada atlètica veritables autopistes de magnesi i braços a l'estil Popeye. O si no, no cal que comencis. A Riglos, el desgavell de clàssiques trepitjades, quasi eclipsades per nous esquipaments (o trams retroequipats per poder donar-li al free amb seguretat), és únic, o si més no, peculiar. No hi ha criteri, no hi ha consens, allà un arriba i fa i desfà al seu gust. Ens ho expliquen. Els escaladors locals enamorats dels mallos i l'escència de l'escalada riglera seuen front la petita botiga de la madame sentint la fresca rera el clatell amb una bona xiveca entre mans, flipant amb l'espectacle. Que diferent de les polèmiques que ens acompanyen a Montserrat, Montrebei, on cada burí, o bolt, té nom i cognom! A Riglos, sembla com si ningú vetllés per moltes de les clàssiques que es van perdent...


Itineraris i des de la 4rta R de Mi padre tiene sed. Per l'entosta de l'esquerra, la buitrera i la fissura a la dreta a sota passa l'Espolón Norte (Foto:Olga)

L'Espolón Norte del Pisón (a la justeta guia del Guinda i de pas "no te fies de los croquis" no dóna info dels oberturistes, ni de l'any, ni de la longitud dels llargs... i apareix com a Directa Anglada) agonitza entre La siesta del carnero i Mi padre tiene sed (sense info de l'any d'obertura, aquesta última oberta des de baix i reequipada posteriorment amb bolts). Genial la descripció de la Siesta: vía de sólo dos largos, pues el segundo tiene 55m (...). De concepción moderna la dificultad es alta y a esta hay que sumarle lejanía (...) Via "free" para escaladores de recta voluntad. El primer largo coincide con el de la Directa Anglada. Coincide, i se'l menja! per afegir dos llargs més al repetori de vies de la paret..., no està mal.


La fissura de l'L1 equipada pel free de la Siesta, 7a o A1. A l'alçada de l'escalador la Directa flanqueja a la dreta per la placa (expo), o es pot seguir per la Siesta i flanquejar després per dalt. L'altre foto és de l'L2 de la Directa (Foto:XescoMas i EP)

En definitiva, entrem a l'Espolón Norte (Directa Anglada) sense info de l'estat de l'equipament ni res, amb l'escuet croquis del Guinda. El primer llarg el trobem equipat amb bolts, fins a iniciar una diagonal plaquera que ens porta a l'R1 protegida amb un clau que ni fu ni fa i un pont de roca on no pots penjar-hi ni els mocs. Però com tot desploma, si peta res sempre et quedarà el darrer bolt del carnero, uns 8m més avall. A l'esquerra de la R original (3 tornillos rematxats) hi ha un bolt i una R nova amb químics d'una altre free que puja per la dreta per creuar-la a l'esquerra. D'aquí un llarg net de l'Angalda! un buril rematxat dins un casquillo d'espit permet penjar-hi l'estrep i superar un pas teòric de 5c-anda-ya. D'allà seguim l'evident fissura, canvi de fissurA (hiperlògica) i arribem a la R (haurem passat un parell de claus i un taco curiós abans de la R, tot al tram final del llarg). R boltada, coincideix amb l'R2 de la Mi padre.... L'inici del tercer llarg és comú amb aquesta, equipat, fins un punt on l'hem de deixar per en diagonal per la placa entrar a l'evident buitrera (molt visible des del terra) per la dreta. Tirada novament classicorraexpo, clau, burils, clau... l'R3 a l'antiga, 3 tornillos rematxats. El següent llarg, cordino, claus, ..psé psé, tieso i mantingut..

"Ahora os viene lo duro de la Anglada, está todo viejo y perdido, normalmente toca clavar.."

ho deixem corre, hem entrat massa tard i avui no tenim temps pels terrenys d'aventura.


Perfil a l'entrada de la buitrera i enllaçant amb la via Mi padre tiene sed (Foto:EP i XM)

Saltem a la Mi padre tiene sed i escalem el llarg que tenim al damunt que resulta ser el de 6c i apa, a tivar-li i matar el dia en companyia del Mono i l'Olga que l'estan fent.

Ja al vespre, parlem de la via amb l'Ambrosio, oberturista de la Cintero i que acaben de restaurar-la dos dies abans amb el Toño. Ens comenta que aquest octubre volen restaurar la Directa!. Bones notícies doncs per la que sembla la única garantia per no perdre viots com aquest. I el crietri d'ambdós és una més que garantia de sobres.

Apa, per seguir amb les contradiccions d'un dia d'escalda que ni fu ni fa, una sèrie de bones fotos del llarguet de 6c a lo freak@dó, fetes per l'Olga:


Activitat migfeta amb en XescoMas el 10/09/08


********* INFO NOVA ************

Adjunto el croquis amb la descripció de la via. El seu nom correcte és Espolón Norte, i va ser oberta per A. del Corral, V. Asensio, F. Orrús i A.García el 19 i 20 de maig de 1975. L'Anglada fou oberta des del coll del Puro i continua fins al cim del Pisón.

Info i croquis facilitats per José Manuel Dies


Croquis i descripció de la via (Font: R. Montaner y F. Orrús, 1984. Mallos de Riglos, escaladas y excursiones)

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Interessant tot plegat. Força interessant.

Molt bona crònica de tot plegat.

Gatsaule ha dit...

En aquest país anem d'un extrem a l'altre, cap criteri i campi qui pugui o talibans estrictes.

Per això, sempre m'ha agradat més anar a fora...

edunz ha dit...

merci Edu.

.. hi ha un fet objectiu, l'expansió és irreversible, i un de subjectiu, tots els estils s'han de respectar. Sigui com sigui sovint, però no sempre, predomina el bolt i la concepció de vies equipades, a les que es dediquen atencions, mentre perles com l'Anglada cauen en l'oblit. En un lloc com a Riglos amb poques opcions de fer vies clàssiques a les parets principals dels Mallos és una mica frustrant..

edunz ha dit...

la via ha estat restaurada!
http://fendaseferralla.blogspot.com.es/2013/09/pison-directa-anglada-guillamon.html