***
amb el vol de voltor, ja al capdamunt, amb l'ànima encara prenent aire, d'una màgia que no s'acaba / nu, un mateix amb la roca, viatge /difícil no sentir-se empetitit al congost de Montrebei
Molt benfeta i útil la topo també de Caranorte amb el traç i comentari precís habitual. També la versió de l'Albert Castellet
Itinerari (Foto:FerranCaranorte) i topo
A peu de via i sortint de l'R6 original
Cordada al Congrés dels solitaris que ens tornen a quedar a prop al tram final
L'itinerari, sense ser una escalada fàcil, tampoc es presenta molt difícil, tan sols al primer tram parar compte amb algun pas de placa (a l'inici de la travessa del segon llarg i tram final del tercer), i posar-hi ganes a les xemeneies de la part superior amb l'encastament habitual que demana el lloc. Dos parts ben diferenciades que formen una mateixa via, amb un final aeri i estetic. Roca bona o molt bona en conjunt, excepte trams puntuals, molt repassada per les repeticions.
Vam fer l'accés habitual des del prat de Sant Llorenç per la fresa fins a peu de paret i d'allà (prèvia grimpada de segon de la feixa) fins al peu de via. 20'. Pel descens, remuntem la carena seguint la fresa fins trobar fites que ens porten a una gran fita a l'inici de la davallada cap al prat (45').
l'escalada, i algunes imatges del regal de posta baixant...
Al tram d'A2 i descens
Començant l'últim llarg i descens
Escalant el darrer llarg i descens
Al darrer llarg i al prat
Darrers llums al prat de St. Llorenç
Activitatmoltbenfetaidesfeta amb en Marc Busquets i en Roger Vilamañas el 24/10/09
(Fotos:EduPlana)
5 comentaris:
Pot ser que ens saludessim al Prat el diumenge a primera hora, quan naltros anavem cap a la paret?
Les fotos guapissimes....
Salut
ep Marc, no erem nosaltres que ja a la nit de dissabte vam sortir del prat.. massa follón, una llàstima, els temps que corren...
fale,
si noi, deu ni do la gent que hi havia. El que és trist, peró, és que s' armi follon...
al baixar naltros, per sort, no quedava ningú...extasiant
Osti, doncs jo aquesta via la vaig, quan aquestes parets no eren massa conegudes, a meitat dels 80 i al prat mai havia ningú, escalar aqui era mes fotut que a Pirineu, respecte al nombre de gent mai trobaves ningú. Ara no s'hi pot dormir pel follon? buffff.
Enhorabona per l'activitat.
res a dir del nombre de gent, l'escalada es popularitza i és normal que montrebei no només sigui un santuari de 'superhomes', el nivell puja. Coincideixo amb tu Marc que el que a mi em va sorprendre era el follon nocturn, res més. Ah, i felicitats per la via del Tronko!
Mingo! com molaria fer anar la màquina del temps! però mentre això no sigui possible sempre ens quedarà l'entresetmana pels que gaudim del silenci abans, durant i després de l'escalada...
Publica un comentari a l'entrada