**
Amb l'agulla del Corb i l'agulla Geomètrica al fons.. (Foto:Cris El-Hage)
Amb l'agulla del Corb i l'agulla Geomètrica al fons.. (Foto:Cris El-Hage)
Enllestim aquesta breu immersió a les moles amb la molt repetida Aresta Ídil.lica (octubre 2001, Picazo i cia dixit). Bonica via de traçat innegable només entretallat per la gepa intermitja, capricis de la morfologia. Tot i així, la part superior guanya en verticalitat, dificultat, i no perd la perspectiva aèria de les vies d'aquest semi-circ que sembla voler enfonsar-se fins les profunditats dels boscos ombrívols d'alzinars i follets.
La sempre agraïda aproximació des del coll de Mu i l'agulla dels Tres Ponts amb l'aresta ben visible (Foto:EP)
Topo de la via amb ressenya (Vèrtex) també de l'agulla Geomètrica, i escalant el primer tram... amb allò que s'endinsa terra endins... (Foto:EP)
La via està equipada (bolts i claus), i tot i que manquen alguns dels claus de la ressenya no ens caldrà reforçar cap pas. El primer llarg s'evita fent una senzilla grimpada per l'esquerra. Enllacem els dos següents. El primer llarg sortint del replà és el menys fàcil i toca escalar entre dos claus i sortint de l'artifo, on cal parar compte i flanquejar a l'esquerra sempre seguint el terreny més evident (tot i que recta amunt no és difícil i amb bona roca, però amb autoprotecció precària). Enllacem els dos últims escalant la via amb 4 llargs. La roca, a trams puntuals delicada, però en general prou bona si s'acarona amb el tacte que demana el lloc.
El vertical i més obligat llarg sortint del replà... l'inici s'escala bé en lliure per la dreta del desplom, i l'artifo deu rondar el 6c+/7a però no gaire més... a menjar més cola-cao i au-riau! (Foto:CEH&EP)
El descens, fora del segon i volat ràpel d'estructura bestial, un cop a dins la canal encara ens caldran tres ràpels, dos de curts i un, el del mig, de més llarg i molt encaixonat. Que no us agafi el fosc baixant la canal i menys si sou colla i un sol frontal!
L'accés és l'habitual de les moles (info molt bona al sempre pulit blog de l'Alt Urgell), amb menys o més aproximació a peu segons disposem de 4x4 o no.
L'accés és l'habitual de les moles (info molt bona al sempre pulit blog de l'Alt Urgell), amb menys o més aproximació a peu segons disposem de 4x4 o no.
Tram final amb l'esperó per on discorre l'assequible Liberazione al fons i al ràpel dels tres ponts (Foto:EP)
Activitat moltbenfetaidesfeta amb en Xesco Mas, la Cris El-Hage i la Gemma Turell el 27/09/09
3 comentaris:
Veig que esteu afincats a Sant Honorat i la roca delicada!!! al llarg després del replà sortint de l'artifo vas anar per l'esquerra? jo vaig tirar recte, per la fisura i no vaig poder portegir-me fins dalt de tot en un merlet, ja sortint...quin vuelo! sort que a sota hi ha el desplom i no hi ha risc de picar! bona feina de resseguiment de la zona! i bentornat!
ep merci,
doncs vas tirar pel dret! cal flanquejar a l'esquerra a l'alçada del darrer bolt de l'artifo als peus, i en diagonal ascendent trobes un bolt (o espit, no recordo) que et protegeix l'entrada a la R. Sortint de l'artifo no se veu, però la lògica de la paret (pel terreny més fàcil) t'hi porta.
Ja m'imagino el merlet que vas fer servir.. per un temilla tècnic vaig destrepar des de l'R i vaig pujar per la vertical assegurat, guapu i bona roca. Però si caus amb el xiclet vols dir que no arriber a baix?
salut!
ja ja ja!!! vull pensar que no!!!!o aió vaig creure quan vaig arrancar amunt sortint de l'artifo!!!je je je
merci per l'aclariment!
Publica un comentari a l'entrada