Circular Tuc del Montanyó d'Arreu - Tuc de la Cigalera, MBEA S4 (Val l'Aran)

**

Baixant del llom del Tuc de la Cigalera, empetitit per la cara N dels Pics de Basseiro

Curta, intensa i circular sortida des del port de la Bonaigua, amb múltiples opcions per arrodonir la jornada o escurçar-la. Enfilem per la vall que mena a la collada del Montanyó, ben arrambats i fent dracera per allà on evitem els esquiadors remuntats que baixen del cadira del Tuc dera Llança. Superat aquest tràngol des de la collada seguim l'aresta fàcil fins al Muntanyó. Nosaltres en un bony tipus avantcim saltem a la vessant SE que esquiem al gust fins a la collada altre cop. D'allà enfilo al Tuc de la Cigalera per baixar un estètic i pronunciat llom orientat a l'E (35-45º, molta cura amb l'estabilitat del mantell). Ens retrobem, i seguim baixant per la vall que per la bassa de Boscàs ens torna a la carretera. Compte de la bassa en avall ja que s'ha de trobar el pas fàcil entre pendents que queden penjades entre ressalts rocosos. Un cop a la carretara, fem dit per recuperar el cotxe.

L'itinerari seguit (vermell pujada, blau descens) i en groc altres opcions. Arrivant a l'avantcim del Muntanyó amb el llom orientat a l'E del Tuc de la Cigalera ben definit passat el coll.

La jornada es pot arrodonir baixant des del Muntanyó per una franca pala fins a l'Estany Pudo. El descens del Tuc de la Cigalera pel llom fins a l'aparcament - que era la idea original - està ben ventat i sense neu.

Enfilant cap a la collada amb l'Aran i el rei Aneto que treu el cap per damunt de tots plegats

Sobre l'estat de la neu, la banda de Bonaigua té els lloms molt ventats, però la resta molt bé. Mantell estable entre E-S-O, amb les orientacions E/SE i SO/O on trobem la millor neu primavera. En sud ja ben transformada per la manca de fred en alçada d'aquests dies i quan li toca bé el sol.

Poc abans del flanqueig penjat per sobre la bassa de Boscàs. Un cop passada aquesta haurem de trobar el pas cap a l'esquerra.

i bon any nou!

Activitatmoltbenfetaidesfeta amb l'AniolV, l'AndreuG., i l'Albert el 29/12/10

(Fotos:Col.EduPlana)

Coma del Forn, 2.683m BE S2/3 (vall de Tavascan, Pallars Sobirà)

**

Amb la serra de les Canals al fons que espera el seu torn, amb bona base per a properes nevades

Reprene'm les neus amb aquesta tranquil.la sortida a la sempre agraïda i ben innivada vall de Tavascan per la seva ruta normal del barranc de Mascarida. Primer tram per pistes que ens faran fàcil l'esquiada de tornada a cotes baixes, on manca neu o bona base (el Ventolau pel barranc de Mascaró té la neu força amunt)

Inici d'hivern amb neus escadusseres, on el mantell es presenta a cotes altes però quan apareix, ho fa amb bona base. Les plaques dels darrers dies de vent s'han estabilitzat aquests 2-3 dies últims, si més no a les solanes, on les temperatures suaus durant el dia i la inversió tèrmica de la nit han ajudat. Amb la insolació, esquiades sobre neu primavera que es torna crosta quan entra a l'ombra. A les obagues, poti poti de neu dura i pols pesada.

Després de travessar una placa de vent a la vessant SE de la Coma del Forn i sentir el característic "wouf"... el company canvia a una ruta més segura.. i al cim, amb les canals SO del cim de Certascan que cliquen l'ullet

La Pica d'Estats, majestuosa, reclama la seva trona

Mirant a l'oest, amb el Mont-roig ben present a la dreta i el perfil de la seva vessant O que vam esquiar, i la muralla inconfusible del senyor de l'Arièja

Activitatmoltbenfetaidesfeta amb l'AndreuG. el 28/12/10

L'Agulla del Trident (Collegats, Pallars Jussà-Sobirà)

**

Amb l'evident accés des de l'aparcament de la Figuereta, L'agulla del Trident et dóna la benvinguda a l'entrada del congost de Collegats, un perfecte desordre vertical de sobretot conglomerat - molt sovint excel.lent - on el calcari també s'hi escola. Una bona convinatòria són la clàssica xemeneia pallars, oberta al 79 pel Ramón Caballé i el Xaví Samsó i reequipada amb bolts i, rapelant la paret, l'Albert Ibáñez, oberta per ell, el Karki Requena, i acabada pel César Hurtado i el J. Sabater al 92. Dos itineraris verticals i ràpids que ens deixeran servits per obrir gana.

En vermell la XP i en groc l'AI

Ambdues vies estan equipades, però per la xemenia els aliens poden anar bé per reforçar algun pas (ull entre la tercera i quarta xapa). S'ha d'estar atent també al flanqueig del segon llarg i a dretes i no continuar per la variant integral xeroqui (6a+) que continua xemeneia amunt. Ombreta al canvi d'esperó si ens hi posem tard. A l'AI al primer llarg hi ha un espit xafat entre la 4arta i 5è xapa que et regala una bona excusió.

XP: 110m V+ (V+, V, IV+) / AI: 85m 6b (6a, 6b, V+, V+)

Dia de visites i altres històries, treiem al nas al mediaval Castell de Mur, enlairat sobre la conca de Tremp i on deixar penjar els peus i perdre la mirada, i l'imaginació, dels temps feudals i les terres de combat... hi ha horaris de visita, també de la canònica de Sta. Maria del Mur, amb una reproducció de les pintures originals que ara són als llunyans EE.UU... quines paradoxes a hores d'ara.

(Fotos:XescoMas&EduPlanas)

Via Aranya, 300m V+A1 o 6a (Serrat de les Garrigoses, Montserrat)

**

Al primer llarg

Adjunto topo d'aquesta bonica via de la que no s'han d'obviar els dos primers llargs (atlètics i evidents), imprescindibles per completar una escalda completa tot i el que dóna de si aquesta paret, no massa continua i amb roca bona o molt bona però tocada al terç inferior per l'incendi del 86.

Topo i peu de via. La via ha estat reequipada

I més a l'hivern, quan l'escalforeta de la seva descarada orientació sud ens acompanya (compte si bufa). Equipament just però en general protegit on és més difícil, amb més d'un pas obligat. Potser haurà saltat algun clau de quan es va obrir.

Escalant el segon i enllaçant que val la pena el dos primers llargs de la feixa superior

Al diedre del penúltim llarg amb una sortida cega que demana

...el company monta o desmonta el llarg, amb la mar llunyana... i anar pensant, com serien moltes de les vies del serrat si els bous de llavors portessin els aliens i els artilugis d'ara... l'equipament encara més escadusser? aquí a l'Aranya rai que es deixa assegurar al gust...

Activitatmoltbenquasifetaquese'nsfafoscidesfeta el 8/12/10 amb l'AxelMoles
(Fotos:EduPlana)

pel Port del Comte (Solsonès)

**

muntanya que resignada assumeix el seu paper d'humanitzada, i proba d'oferir el millor que té, mentre de reüll enveja la quietud de les serres veïnes.... preciosa muda de blanc per tot

Les nevades d'aquestes dies han deixat un bon gruix però de neu tan freda i seca que encara no permet esquiar fora pistes sense cura pels esquís o una caiguda amb cop de cap a un roc, si més no a la seva vessant sud. Volta senzilla des de l'aparcament del Sucre per la rasa de la dreta que enfila fins la plaça Catalunya i d'allà amunt fins al coll i carenes de la Tossa Pelada i el Pedró dels Quatre Batlles, per fer la baixada en diagonal fins enllaçar amb la pista trepitjada de l'Estivella i no deixar-la fins al Sucre. Dia fred, i preciós.

Amb la fantàstica pala del Fontblanca a la dreta

Amb la pujada de temperatures d'aquests dies i les fredorades a la nit ajudarà a fer base, a punt per noves nevades. El Marià-mans-d'àngel avisa que aquest any serà un fart, i l'acostuma a encertar, com aquella espectacular primavera del 2008 quan ningú s'ho podia imaginar...

Ull amb el risc d'allaus, que enfila a 4 a llocs...

El balcó sobre les valls del Segre amb el Port del Cantó ben nevat i la piràmide del Montsent de Pallars que destaca al fons

Activitatfetaidesfeta el 4/12/10
(Fotos:EduPlana)

Documental "Montserrat de Dalt a Baix. Poemes d'escaladors"

**

just li enviava a una ànima bessona la info d'aquest acte de l'atenta per la vida i amiga Eulàlia, que li deia: a veure si els escaladors sensibles sortim de l'armari!

una invitació per deixar-nos fruir, per un dia, de la bellesa que corre per fora, i per dins, del món de l'escalda. Quan els graus, l'exposició, la tècnica, passa a segon terme o la comercialització desapareix del tot. Sobre l'aventura de l'escalada i l'escalador, feta poema.

a les 19h del 10 de desembre al carrer Calàbria 178 de la ciutat de Barcelona a la seu de l'Associació Fotogràfica "il mondo"

A dalt, incerta
la llum perfila l'aresta del cim
i només tu
i l'instint que anima una voluntat feréstega

Eulàlia Sancho

Un tak band que s'ho mira després de la poesia de l'Anglada a la Boleta Foradada de Montserrat (Foto:EduPlana)

Poemes sobre la mar a l'illa màgica de Sardinna (Foto:Cris El-Hage)