Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

7 jul. 2008

La neu, balanç de la temporada 2007-2008


Gruixos de fins a 180cm a la rasa de l'Escura (orientació OE) del massís del Port del Comte, a finals d'abril d'aquest any (Foto:EduPlana)

Interessants histogrames del nivell d'innivació dels Pirineus d'aquesta temporada. S'hi constata el fluix inici de temporada amb valors molt per sota la mitja dels darrers 30 anys i un final, en canvi, amb valors per sobre. Els gruixos màxims s'han donat tard, durant el mesos de març i abril.

Totes les estacions reflecteixen els episodis de calor dels mesos de gener-febrer i març. Degut a les poques hores d'insolació es veu com no tenen un efecte molt notori sobre el gruix, tot i que quan més tard, més acceleren la fusió, fins i tot amb temperatures inferiors (el descens del gruix de neu és superior a l'episodi de calor de mitjans de març que al de finals de febrer, tot i ser més accentuat aquest últim).


Excepte al Canigó, la resta d'observatoris recullen les fortes nevades des de finals de març i abril especialment. També s'aprecien les aportacions del més de maig i fins i tot juny!, tot i que ja són molt més minses. A finals d'abril i principis de maig, però, van haver dos episodis de calor que van fer disminuir considerablement els gruixos, tot i que van poder mantenir-se amb les aportacions posteriors i les temperatures baixes per l'època del més de maig. Aquestes 'baixes' temperatures és mantenen fins a mitjans de juny, concretament la nit del 13 de juny al 14 es dona la darrera nevada dels Pirineus a cotes inferior als 2.500m (3-5cm). A partir d'aquest data, finalment s'instal.la l'estiu a la serralada, i la fusió s'accelera, fent desaparèixer gruixos de neu de més d'un metre en quinze dies.


La zona central dels Pirineus (estacions d'Ardien i Maupàs) són les que recullen els gruixos més grans, amb valors propers als 2 metres al mes d'abril (valors prou habituals altres anys però en ple hivern). El Canigó en canvi no va aconseguir estabilitzar el mantell en tot l'any, sent segurament el massís que s'ha quedat amb valors més minsos de tota la serralada comparat amb les mitjana (els episodis de març, abril i maig van ser sobretot aportacions de borrasques atlàntiques o amb vents del SO i O).

L'ubicació de les estacions es correspon a :
Canigou: Canigó / Port d'Aula: zona de Montgarri / Maupàs: zona de Benasc / Lac d'Ardiden: zona de Gavarnie




Histogrames de les estacions meteorològiques distribuïdes pel pirineu francès. A l'apartat de Meteo del blog hi ha els enllaços dels observatoris (Font: meteofrance.com)

Al web de pisterhors.com trobem l'informe sobre el balanç de la neu per la temporada 2007-2008 a Europa. Als Alps també han gaudit d'un final de temporada amb gruixos per damunt de la mitjana, però, a diferència dels Pirineus el nivell d'innivació durant l'hivern ha estat bo o i fins i tot superior a la mitja en determinats moments.


Histograma de la temporada als Pirineus amb uns valors a partir de l'abril per sobre de la mitjana (Font: Pistehors.com)


Les valls d'Arcalís després de les fortes nevades del mes d'abril. Baixant del Fontblanca el 19/04/08 (Foto:EP)

De l'informe destaca també la relació que estableix entre l'elevada accidentalitat de finals de temporada i els gruixos extraordinaris de neu. Només als Pirineus, durant el més de juny hi han hagut accidents mortals a Gavarnie (4 de juny, dos excursionistes són interceptats per una purga natural), l'Estaragne (22 de juny, una esquiadora és interceptada per una purga provocada per un altre esquiador) o Goriz (30 de juny, un excursionista cau dins una esquerda entre la roca i la neu). A la ruta normal del Montblanc, el 17 de juny es dóna el 'primer accident mortal de la temporada ... d'estiu!?' també degut a un allau de neu recent (...o darrer de la temporada d'hivern?),

En tot cas, neus d'un hivern tardorenc, en ple estiu, que han generat importants allaus de fusió, o purgues naturals o induïdes de dimensions considerables que fàcilment es desprenien sobre el mantell (és habitual que les nevades de final de temporada generin cornises que al desprendre's provoquin importants allaus de fusió. Tot i ser relativament 'lents', el seu recorregut pot ser considerable i interceptar fatalment tot allò que hi hagi pel camí).


Foto esquerra: Allau provocats per la caiguda de cornises al cim del Tempestats. Els dies anteriors havia nevat de nord, generant les cornises. Concretament, la purga de la dreta va caure a les hores centrals del dia 29/04/06, hores després de que diversos esquiadors haguessin fet servir aquest itinerari per pujar al cim. (Foto:EP)
Foto dreta: Allaus de fusió a la glacera de l'Aneto. Els de l'esquerra són provocats per la caiguda de cornises, el primer es va produir el 29/05/08. L'allau de la dreta, en canvi, sembla provocat per les traçades d'uns esquiadors possiblement de baixada, o potser unes traces de pujada de la tarda. D'aquest últim destaca el seu abast tot i tenir un origen tant puntual i 'innocent'. (Foto:EP)

Algunes fotos per comparar els gruixos de neu d'aquest any amb els de la temporada 2006. En aquest final de temporada ha destacat sobretot les fortes acumulacions de neu. En canvi, la cota s'ha mantingut similar o lleugerament inferior a la d'altres anys (per la combinació de la fusió i, sobretot, les pluges típiques de primavera que podien estar acumulant neu a cotes altes i, alhora, 'rentar' la neu a cotes baixes), però allà on començava la neu, els gruixos eren molt més elevats.

Un mantell extraordinària que ha permès gaudir d'esquiades fins a les portes del juliol, en un final d'any inèdit.




Paso de Caballo dels Ballibierna, foto del 30 de maig de 2006 i 7 de juny de 2008 (Foto:EP)




El barranc de l'Aigüeta de Remuñe, el 2 de juny de 2006 i el 29 de juny de 2008 (Foto:EP i MarinaGay)




El Cabirulés i collado inferior de Literola, el 27 de maig de 2006 i el 14 de juny de 2008 (Foto:EP)

5 comentaris:

Jordi O ha dit...

El treball be es mereix un comentari, encara que sigui per dir que jo aquesta temporada me l'he perdut. Bona feina i millor neu 09!

freeride ha dit...

Excel·lent resum nival de la temporada. I t'ho dic de veritat per què és molt comú que la gent no se'n recordi d'aquestes coses i molt menys de les de temporades passades. Tot i que l'any 2006 no é un bon any per comparar per què no és precisament un any típic, entenc que és l'any del qual tu tenies fotos, i s'agraeix.

Veurem com pinten les següents temporades, sobretot pel que fa al pirineo oriental, per què si l'any 2007 va ser dolent, el 2008 ha estat tant dolent o més que el passat per què no s'ha pogut fer gaire res. El Canigó no ha acumulat més de 20 cm en tot l'hivern, i tinc ganes d'anar-hi.

Esperem que no es compleixi allò de "no hay dos sin tres".

edunz ha dit...

merci als dos!

Rafel, tens raó amb el 06 on va baixar bastant la neu a finals de temporada, oi? tot i així, la innivació a la vall de Remuñe es va aguantar força, sense haver-ho llegit enlloc tinc la sensació que possiblement és la vall amb més innivació dels Piris!

En tot cas, és interessant veure com el patró de nevades del 07 i 08 és el mateix, inici fluix i final més abundant. Se'ns dubte, la manca de bona neu a l'inici de la temporada condiciona la resta, ja que al no fer base, la neu que cau posteriorment no s'aguanta. És el que ha passat, sobretot aquest any però l'any passat també, al Canigó, Port del Comte, Cerdanya, Andorra amb cims pelats en ple més de Febrer. La tartera del Pedraforca aquest any no crec que s'hagi pugut esquiar cap dia amb certa "dignitat" (per l'esquiador i pels esquís!).

En definitiva, jo penso que les primeres nevades són les que marquen més la diferència de que l'any sigui bo o dolent.

I a veure si és veritat que al 09 recuparem un hivern com els d'"abans"!?...

salut!

freeride ha dit...

Les dues temporades han estat força calcades des d'un punt de vista català. Però la realitat és que al pirineo aragonés i al pirineo francés és pot dir que no s'han assemblat, ni de bon troç, essent aquesta tamporada que ha passat força "normal".

A mi també m'agrada força el seguiment dels fronts,com afecten a les diferents vessants, i és que trobo que és fonamental per saber quines condicions et pots trobar, a tots els nivells.

El fet que es pogui fomar una base és el fet diferenciador d'una temporada bona. Tot i que una bona base sense nevades desprès és una font d'accidents important. Però la veritt és que una bona nevada, de mig metre com a mínim a novembre, seguida d'una pluja, no molt intensa, amb la conseqüent gelada nocturna, és el millor que es pot demanar ("a mon avis").

edunz ha dit...

i molt bones apreciacions.