*
Poc a afegir d'aquesta llarga travessa horitzontal que ressegueix el tram inferior del penya-segat de la Flaconera fins enllaçar amb la línia de la Chani per sortir per dalt amb 100m més d'escalada (total 310m), més enllà de ser una escalada entretinguda sobre la mar, no gaire abundants al nostre país. Escalada en flanqueig, on escalen tant el de primer com el de segon, .. bastant neta de material i amb un últim llarg de flanqueig V+ajustadet totalment net i aèri preciós i que xapó per no haver caigut a la temptació de foradar quan les opcions per assegurar-se hi són. Els anteriors no són massa continus i una mica perdedors, on caldrà estar atents a les "explicacions" de la topo (recomanable còpia impresa del text.. una mica aborrit anar llegint però allà enmig no hi ha gaire cosa evident....). Principalment ens haurem d'autoprotegir amb peces petites i mitjanes, els càmalot 2 i 3 opcionals. A la Chani ja apareixen més peces a la paret. Ull amb els horaris, el tema demana passar-se unes quantes hores a la paret.
Topo i explicacions dels oberturistes i topos d'onaclimb.
La paret sembla haver caigut amb desús més enllà de l'accés fàcil per l'avenc del cantó sud, però les línies (perdudes o no) sembla que hi siguin... el material que et trobes però, en general, molt malmès pel salnitre.
Topo i explicacions dels oberturistes i topos d'onaclimb.
La paret sembla haver caigut amb desús més enllà de l'accés fàcil per l'avenc del cantó sud, però les línies (perdudes o no) sembla que hi siguin... el material que et trobes però, en general, molt malmès pel salnitre.
Bonicdiadequasiestiuambl'anglèlicaielgabrielquemtreuendepasseigel10d'abril2011
3 comentaris:
Veig que també la vas disfrutar, la via. Després de fer-la poc després de l'apertura, sempre m'han vingut ganes de repetir-la, la vaig trobar molt bona i diferent. I veig que vosaltres també us hi vau perdre una mica.... Una via realment divertida!
Curiosa via! interessant pel lloc, més que per la roca. Recordo que la Chani, per ser de les clàssiques, tampoc era cap meravella. I els ferros estaven mega rovellats. Això si, curiosa aproximació (per l'avenc) i ambient agradable sobre el mar.
la paret dóna per bastant però supos que el complicat de l'aprox i que el material fixe no dura massa pel salnitre li treu protagonisme...
en tot cas, potser la millor opció per fer escalades sobre la mar al país?... allò que a alacant n'acabes servit...
records!
Publica un comentari a l'entrada